dimarts, 21 de desembre del 2010

Terratrèmol a Caldes de Malavella

Diumenge 19 de Desembre, va haber-hi un terratrèmol de 3.6 (segons l'IGC) graus a l'escala de Richter, amb epicentre a Caldes de Malavella.

El terratrèmol ha estat el més intens que hi ha hagut a Catalunya en els últims dos anys i cinc mesos.

El sisme es va poder percebre des de localitats properes com Llagostera, Cassà de la Selva, Fornells de la Selva, Riudellots, Aiguaviva o Tossa.

Informació del terratrèmol:

La localització provisional de l’epicentre efectuada amb els enregistraments actualment disponibles a l’Institut Geològic de Catalunya és la següent:

HORA ORIGEN (Temps oficial): 07h 08m 48.5s
MAGNITUD (ML)*: 3.6. *Percebut a prop de l'epicentre. Sense danys.
LATITUD: 41.845º NORD.
LONGITUD: 2.814º EST.
PROFUNDITAT: 0 km.
ZONA EPICENTRAL: Caldes de Malavella
COMENTARIS: Percebut, sense danys, a les comarques de La Selva i Girona


Més informació: IGC

Algunes notícies relacionades:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/12/20/terratremol-epicentre-caldes-sacseja-girona/453458.html


http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/12/21/terratremol-caldes-mes-fort-catalunya/453648.html


http://www.elpais.com/articulo/cataluna/terremoto/39/grados/sacude/Caldes/Malavella/elpepuespcat/20101220elpcat_4/Tes

dijous, 2 de desembre del 2010

S´aprova el primer pressupost per preservar el massís de l´Ardenya

El consorci dóna el vistiplau al pla de treball amb l'objectiu d'assegurar-ne la promoció econòmica

El Consorci del Massís d'Ardenya-Cadiretes ha aprovat el primer pressupost -de 94.215 euros- i ha donat el vistiplau al pla de treball que servirà per promoure i presevar el sòl de protecció especial de la zona muntanyosa. Constituït el passat mes de maig i format per Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Llagostera, Caldes, Vidreres, Tossa de Mar i Lloret de Mar, l'objectiu d'aquesta gestió conjunta és garantir la coherència de regulacions i intervencions, el seu interès públic i privat, i la promoció econòmica de l'espai.
De moment, durant aquest estiu s'ha aconseguit mantenir un mínim de vigilància contra els incendis. Una mesura destacable, aquesta, si es té en compte l'elevat risc d'incendi que presenta el territori. Pel que fa a les actuacions futures, es donarà la màxima importància al patrimoni cultural i natural, i es dedicaran esforços per a la realització d'un mapa turístic del mateix massís.

Font: Diari de Girona

dimecres, 20 d’octubre del 2010

Madrid premia la gestió de l'aigua del Consorci Costa Brava

La reutilització de l'aigua a Tossa centra una ponència en un congrés a Madrid

Durant dos dies, ahir i avui, s'ha fet a Madrid el primer congrés sobre la reutilització sostenible de l'aigua, en el transcurs del qual s'ha decidit premiar la gestió del Consorci d'Aigües de la Costa Brava. Una de les ponències que es faran avui al matí tracta, precisament, de la iniciativa pionera que va posar en marxa el municipi de Tossa de Mar, l'any 2003, amb la instal·lació d'un equipament tècnic al costat de la depuradora que permet reutilitzar les aigües de la xarxa urbana. Això vol dir que l'aigua, una vegada depurada es torna a utilitzar o bé per al reg de jardins i parcs o bé per als bombers, entre d'altres. No es pot, però, reutilitzar per al consum humà. La instal·lació tècnica perquè això sigui possible va costar prop de 300.000 euros, que va finançar en la seva totalitat l'Agència Catalana de l'Aigua, segons va explicar l'alcaldessa de CiU, Imma Colom. Precisament, l'any 2003, Colom ocupava la regidoria de Medi Ambient i va ser qui va posar en marxa aquest projecte.

Font: El Punt

dijous, 16 de setembre del 2010

Senyalitzen el risc d´esllavissades en una cala de Tossa a finals d´estiu

La Generalitat posa els avisos després de comprovar que l'Ajuntament no ho havia fet, tot i haver-li-ho demanat

La Generalitat ha decidit instal·lar cartells advertint del risc d'esllavissades a la cala de Porto Pi de Tossa de Mar, segons van confirmar fonts del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP). La instal·lació que es va dur a terme fa uns dies, s'ha fet a les zones que presenten més perill, després de comprovar que l'Ajuntament no havia posat aquests avisos, malgrat que el Govern català ho va sol·licitar als representants del consistori.

Cal recordar que com va avançar Diari de Girona el passat divendres 20 d'agost, malgrat que des de Costes de la Generalitat es va prohibir justament pel risc d'esllavissades la instal·lació d'un xiringuito a la platja, com es feia cada any per a la celebració de la Beach Party -una sèrie d'activitats aquàtiques que s'organitzen perquè els turistes passin un dia diferent a la zona-, la cala ha estat cada dia durant aquest estiu plena de banyistes que fan cas omís a les advertències. L'empresa, per evitar la prohibició del xiringuito, ha disposat d'un vaixell bar just davant de la cala, on es podien adquirir begudes i menjar. S'organitzaven viatges amb embarcacions petites des de la platja fins al bar flotant.

En sortir als mitjans de comunicació, la Generalitat va anunciar que revisaria la platja per comprovar si l'Ajuntament havia instal·lat uns cartells advertint del perill. Fa uns dies, el mateix departament va acabar col·locant els avisos, després de veure que el consistori no ho havia fet.
Des de la Generalitat es va apuntar que hi ha d'haver informació sobre el perill i que la decisió d'assistir sigui responsabilitat individual. "L'advertència ha de quedar claríssima i si després la gent ho sap, n'és conscient i no en fa cas, ja no hi podem fer més", van destacar fonts del departament de la Generalitat. En aquests moments s'està fent l'estudi geològic que es va engegar per analitzar les esllavissades.

Font: Diari de Girona

dijous, 19 d’agost del 2010

Una Guía recoge la gran biodiversidad y las mejores rutas de las islas Medas (Cataluña)

L'Estartit ha acogido este mediodía la presentación de la "Guía submarina de les illes Medes i la Costa del Montgrí", de la editorial Anthias, una publicación profundamente ilustrada y documentada que sintetiza los resultados de 5 años de trabajo de sus autores, los biólogos Andreu Llamas y Pepi Cáceres.

Llamas, biólogo e instructor de buceo y apasionado por los fondos marinos, ha calificado las Medes de "auténtico paraíso" y ha destacado el trabajo "artesanal" de esta publicación, que les ha llevado a estar centenares de horas bajo el agua, con hasta 4 inmersiones algunos días.

La guía, con formato apaisado (27'3 x 18 cm), encuadernación en cartoné, 184 páginas en papel estucado, 25 ilustraciones tridimensionales hiperrealistas, más de 300 fotografías submarinas y terrestres, y referencias a más de un centenar de rutas submarinas agrupadas en 40 puntos de inmersión, es el primer número de una colección más amplia que abarcará todo el litoral catalán.

Para su elaboración, los autores han trabajado desde el año 2004 a partir de todo tipo de publicaciones y, en una segunda fase, mediante contacto personal con buceadores de centros de inmersión, pescadores y todo aquel que conociera el terreno en primera persona.

En una tercera fase, de trabajo de campo, Llamas hizo la totalidad de las fotos y exploraron el parque apuntando las características de aquello que veían en pizarras que ellos mismos se fabricaron para poder escribir bajo el agua.

El libro se acabó con la elaboración de unas precisas ilustraciones tridimensionales de las rutas submarinas que consideraron más interesantes, como la de Illa Mateua, la Cova de la vaca o el Marmoler, un barco hundido a unos 40 metros de profundidad frente a las costas del Montgrí y una práctica descripción de cada punto de inmersión.

Se trata de una guía que por sus características está destinada tanto a recién iniciados en el mundo del submarinismo como a grandes entendidos.

Llamas destaca del fondo marino de les Illes Medes, archipiélago integrado por 7 islas y algunos islotes con una superficie total de 21'5 hectáreas y una altura máxima de 79 metros situado frente a L'Estartit, su enorme biodiversidad y una compleja geología de los fondos que favorece la presencia de casi todas las comunidades submarinas costeras del mediterráneo occidental, corales, praderas de poseidónea, fondos detríticos, cuevas y grutas.

El autor de la guía, que ha recordado que en ocasiones los grandes temporales ocasionan algunos cambios en los fondos marinos, se ha mostrado confiado "que en los próximos años vaya cambiando para que nos de una excusa para volver".

En esta línea, ha asegurado que "por más veces que se haga inmersión en el fondo marinos de les Medes, siempre ves cosas nuevas, no en vano se ha convertido desde hace años en un referente internacional".

Durante la presentación, el director del Área Protegida de las Illes Medes, Alex Lorente, colaboradora de la publicación, junto con el Consistorio de Torroella y la Generalitat, ha destacado que la guía dispone de un apartado en el que se explica como practicar un buceo respetuoso con el medio, hecho que ha agradecido y ha recordado que no todas las publicaciones lo hacen.

Los autores de esta guía y propietarios de la editorial que la publica tienen previsto sacar a la venta el mes que viene la guía de la zona comprendida entre Sant Feliu de Guíxols y Begur, que les ha llevado 7 años de trabajo y no ha visto antes la luz por problemas técnicos.

En un futuro tienen previsto publicar también guías de Blanes, Lloret, Tossa de Mar y el Cap de Creus.

Esta guía, de la que se han editado 4.000 ejemplares, 2.000 en catalán e inglés y 2.000 en castellano y francés, tiene un precio de 27 euros y podrá encontrarse en librerías, en la oficina de Turismo de Torroella y en los centros de inmersión.

Font: ABC

dilluns, 2 d’agost del 2010

Tossanatura al Diari de Girona!!

Hola!

Fa aproximadament un mes, vaig adelantar al blog que a la Rambla Joan Maragall s'estava ampliant la xarxa d'aigua regenerada. Dons avui, aquest fet és notícia al Diari de Girona, on han aprofitat una de les fotografies que vaig fer i han citat el blog!

Aqui us deixo la notícia:

Tossa amplia la zona de reg amb aigua regenerada a la rambla de Joan Maragall

L'Ajuntament de Tossa de Mar ha decidit ampliar la zona de reg amb aigua regenerada a tota la rambla Joan Maragall, aprofitant que calia allargar la instal·lació per fer-la arribar a la nova promoció d'habitatges que s'està fent. La promoció és força important per una població com Tossa, ja que consta de cinc blocs diferents amb un total de 70 pisos. A més hi ha la zona d'equipaments i una zona verda. La normativa municipal diu que les noves promocions han de ser regades amb aigua regenerada. Així, aprofitant l'avinentesa, el Govern ha decidit ampliar l'àrea per regar les diverses zones verdes que hi ha al llag de la rambla. Les obres es pagaran a mitges entre l'Ajuntament i la promotora immobiliària.
L'aqüífer del Tordera, d'on s'agafava aigua per a la població de Tossa, entre d'altres, va ser declarat com a sobreexplotat i, per això, es va fer la depuradora de Tossa i la dessalinitzadora de Blanes. El sistema de regeneració de l'aigua, en concret, es va instal·lar a la depuradora el 2002 i es va posar en funcionament un any més tard. Actualment des de la depuradora, doncs, surten dos ramals amb aigua regenerada: un que va riera avall, de la depuradora fins a la vila vella. I ara s'ha fet sortir un ramal d'aquests que servirà per abastir la rambla Maragall. I el segon, que puja cap amunt fins a la zona de can Vergonyós.
Aquest tipus d'aigua, provinent d'un dipòsit de 700 metres cúbics de la depuradora, s'utilitza per regar, netejar carrers o contenidors a la nau de Cespa, per als Bombers o per a la neteja al centre d'Acollida d'Animals. De moment, es tracta només d'usos públics.

*Un tub amb el precinte lila, que indica que porta aigua regenerada.
tossanatural.blogspot

dilluns, 5 de juliol del 2010

Aigua regenerada a la Rambla Joan Maragall

Hola.

Ara fa uns dies que van començar unes obres a la Rambla Joan Maragall. Vaig fixar-me en els tubs, amb una franja morada, que son els que s'utilitzen pel transport de l'aigua regenerada. Per tant, aprofitant les rases que va obrir SOREA, han aprofitat per ampliar la xarxa d'aigua regenerada.

D'aquesta manera, es pot aprofitar el recurs per regar tots els parterres i les rotondes de la rambla. A més, podran connectar la xarxa a la zona de la porta de St. Feliu amb les seves zones verdes, que ja tenien l'infraestructura necessària però faltava connectar-la a la xarxa d'aigua regenerada.

Pel que he pogut comprovar, l'ampliació es fa amb tub de polietilè de 160 mm de diàmetre.

Aqui us deixo algunes fotos:

*Tub d'aigua regenerada preparat per muntar-hi un sistema de reg

*Tubs de polietilè de 160 mm de diàmetre preparats per col.locar

*Detall del color lila que indica el transport de l'aigua regenerada i inscripció d' "Aigua no potable"

*Punt on suposo que faran la connexió amb la xarxa actual,
on s'ajunten la Rambla Joan Maragall amb l'Avinguda Joan Casals, al marge de la riera.
Es pot veure el tub nou i el tub que ja existia

dimarts, 22 de juny del 2010

El camí de ronda de Tossa continua tancat

El Ministeri de Medi Ambient va clausurar la ruta per qüestions de seguretat sense avisar l'Ajuntament del municipi

El camí de ronda de Tossa de Mar continua tancat al públic quatre mesos després que el Departament de Costes del Ministeri de Medi Ambient el clausurés per raons de seguretat. Malgrat les converses entre l'Ajuntament del municipi i el Ministeri, el camí continua tancat a les portes de l'estiu.

El tram afectat per aquesta decisió és el de Martossa-Porto Pi, la qual cosa implica, a més, que les dues cales també quedin sense accés perquè s'hi arriba pels túnels que es troben tancats. Segons Costes, el camí s'havia de tancar perquè hi havia risc d'esllavissaments i es considerava que podria ser perillós per als caminants. Des de llavors, però, encara no s'ha dut a terme cap activitat per restablir aquesta situació.

Cal recordar, a més, que Costes va tancar aquest tram del camí sense avisar l'Ajuntament de Tossa que es va haver d'assabentar de la decisió quan es va trobar davant d'un cartell que informava els caminants que no es podia continuar.

Així, doncs, sobta que a finals del mes de juny, i havent començat l'estiu, el camí continuï sense arreglar-se i, per tant, sense obrir. L'equip de govern de Tossa de Mar ha fet nombroses gestions amb Medi Ambient per diversos temes oberts, però per ara en aquest tema han estat infructuoses. El mateix govern va informar fa un parell de mesos que Costes estava realitzant un estudi per esbrinar els motius que havien produït diversos esllevissaments als accessos de les cales.

Per la seva banda, des de l'oposició, es va informar que Costes va entrar per registre un escrit a l'Ajuntament fa unes tres setmanes amb els resultats d'aquest estudi en què s'informava els responsables del consistori que part dels esllavissaments podrien ser conseqüència de diverses obres dels xalets de les urbanitzacions que queden a dalt del camí.

Des del PSC, es va recordar que "l'obligació de l'Ajuntament és apretar les institucions perquè resolguin els problemes". A més, va apuntar a la "manca de voluntat política" pel fet que aquest tram estigui tancat i que encara no s'hagin resolt les al·legacions per desencallar la resta de camí.

Justificació completa*El tram que Costes va tancar de Martossa-Porto Pi del camí de ronda de Tossa de Mar

Font: Diari de Girona

dimecres, 9 de juny del 2010

La Generalitat posarà més restriccions per accedir al bosc

Les Gavarres són la principal preocupació juntament amb el massís de Cadiretes, el del Montgrí i el cap de Creus

Alt risc de foc i tota precaució és poca. El delegat del Govern de la Generalitat, Jordi Martinoy, va reunir-se ahir amb els principals actors que aquest estiu s'hauran d'encarregar de vetllar perquè les flames no destrossin els boscos gironins i ja va avançar algunes de les línies mares del que serà el pla antifoc estiu 2010. Les restriccions per accedir amb vehicle o dur a terme determinades activitats en espais d'alt risc són el principal punt d'un programa que té molt en compte l'estat en què estan els boscos després de les nevades d'aquest estiu.

L'alt número d'arbres caiguts que va deixar el temporal i l'espès sotabosc que s'acumula en els terrenys forestals servirà de potent combustible en cas que les flames es despertin. Més encara si vénen empeses per les ràfegues de vent calent -Martinoy va alertar ahir sobre els traidors efectes de la tramuntana- i alimentades per les altes temperatures que són habituals en època d'estiu. Segons va apuntar el delegat, la principal preocupació és el massís de les Gavarres però sense menystenir Cadiretes, la zona del Montgrí i el cap de Creus. És per això que, si bé l'accés de ciclistes o excursionistes a aquestes zones no sembla estar en perill, la Generalitat si serà inflexible a l'hora de vetar l'accés de qualsevol vehicle motoritzat. "Restringirem l'accés de manera més freqüent i serem més exigents", va explicar el delegat del Govern a Girona.

Martinoy va explicar que actualment a la demarcació hi ha 79 brigades treballant en tasques de neteja i, d'aquestes, 39 ho fan a les Gavarres.

Durant l'estiu continuaran treballant 45 brigades permanentment connectades via telefònica per controlar qualsevol petit indici de foc potencial.

A més, està previst que la setmana que ve el Govern faci pública la línia d'ajuts a propietaris forestals particulars per ajudar-los a netejar les seves parcel·les.

Alerta amb Sant Joan

La imminent revetlla de Sant Joan genera també maldecaps als responsables d'impedir els focs indesitjats. Per aquest motiu, Martinoy va explicar que alguns alcaldes gironins estan inquiets i s'estan plantejant restringir les zones on permetre la venda i el llançament de petards i, fins i tot, vetar la instal·lació de casetes de venda de pirotècnia per evitar ensurts. "És molt important la conscienciació de la població i que tinguin present que és un estiu amb més risc", va concloure Jordi Martinoy.

*L'objectiu és evitar que les flames destrossin els boscos gironins

Font: Diari de Girona

L'accés motoritzat a Gavarres, Montgrí i cap de Creus es tancarà més sovint a l'estiu per l'estat dels boscos

L'estat dels boscos gironins farà que l'accés motoritzat a alguns dels espais naturals es restringeixi molt més sovint aquest estiu, en funció del temps que faci. El delegat del govern a Girona, Jordi Martinoy, va explicar que a causa de l'alt risc d'incendi que s'espera per als propers mesos «no es descarta tancar els massissos forestals tenint en compte més factors que els d'altres estius». Habitualment els criteris van en funció únicament de les condicions climàtiques, mentre que enguany s'hi afegirà també el de l'estat del bosc després dels efectes de les nevades. Per tant, els espais amb més possibilitats de veure incrementades les restriccions són les Gavarres i Cadiretes, el cap de Creus i el Montgrí, on també es restringirien activitats com la tala d'arbres en funció de la sequedat del bosc.

Martinoy ho va explicar ahir després d'una reunió que va tenir lloc entre representants del govern, Agents Rurals, Bombers, agrupacions de defensa forestal i col·lectius de pagesos, per explicar les mesures de prevenció d'incendis per a l'estiu. La perillositat depèn sobretot dels efectes de la nevada i també de les pluges de primavera, que han provocat un augment del sotabosc. Per tot plegat es donaran autoritzacions als propietaris forestals perquè puguin continuar fent treballs de neteja més enllà del 15 de juny, ja que serà ara quan es resoldran les ajudes de la Generalitat.

Crida a la població

El delegat també va fer una crida a la població perquè extremi les mesures de precaució aquest estiu: «Hem de reconvertir la conscienciació que hi ha hagut sobre l'estat en què han quedat els boscos després de la nevada en un augment de la prevenció i evitar les conductes imprudents.» També s'ha recomanat als alcaldes que augmentin les restriccions durant la revetlla de Sant Joan, i que controlin les casetes que venen petards.

Font: El Punt

dissabte, 29 de maig del 2010

472.000 euros de l´Estat a les reparacions d´emergència

Endesa anuncia que ha invertit 150.000 euros en normalitzar la xarxa afectada al Gironès i la Selva

El Consell de Ministres va aprovar ahir el cost de 472.000 euros de les obres que el ministeri de Medi Ambient està fent a diferents punts del litoral gironí pels danys causats per la nevada del 8 de març. El temporal va fer que molts arbres i branques caiguessin sobre els camins de ronda, especialment als termes municipals de Begur, Palamós, Castell-Platja d'Aro i Palafrugell. Com a conseqüència, el trànsit per aquests senders s'ha fet perillós, tant pels obstacles existents com per l'elevada probabilitat que caiguin encara més arbres, branques i restes de vegetació.
De la mateixa manera, les fortes onades posteriors la nevada van provocar importants desperfectes a les platges de l'Escala, Palafrugell, Tossa i Lloret de Mar. Degut a la gran afluència de públic que experimenten aquests espais durant els mesos d'estiu i el gran perill que les conseqüències del temporal suposen per als visitants, l'Estat ha considerat "absolutament prioritari" realitzar, a través d'una tramitació d'emergència, les obres necessàries per reparar els danys causats. En aquest sentit, els principals treballs consisteixen en la retirada i eliminació de restes de vegetació, la reparació de la plataforma, baranes i obres de fàbrica als camins de ronda, el reperfilat de la sorra a les platges i el sanejament dels talussos inestables i amb riscos de despreniment.
Endesa, d'altra banda, ha anunciat que ha invertit ja 150.000 euros per a normalitzar la xarxa elèctrica afectada per la nevada al Gironès i la Selva. La companyia ha reconstruït una línia aèria de 25 kV de 2,2 quilòmetres a Caldes de Malavella, la qual cosa li ha suposat aixecar 20 suports, entre torres de formigó, metàl·liques i pals de fusta. La xarxa reconstruïda permet donar serveis als municipis de Caldes, Sils, Cassà de la Selva i Sant Andreu Salou. Mentrestant, la companyia manté el compromís d'aconseguir la total normalització de la infraestructura elèctrica el dia 30 de juny, la data límit interposada.

*Arbres caiguts a l'àrea de Castell-Cap Roig, poc després de la nevada

Font: Diari de Girona

Medi Ambient fa reparacions pel temporal per valor de 472.000 euros

El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí porta a terme en diversos punts del litoral gironí i en diversos municipis de la demarcació de Girona obres d'emergència per valor de 472.000 euros per arreglar els desperfectes del temporal de neu del principi del mes de març. A causa de la gran afluència de públic a aquests llocs durant l'estiu, el ministeri va considerar «absolutament prioritari» fer pel sistema de tramitació d'emergència les obres necessàries per reparar els danys. Els principals treballs que farà el govern espanyol són la reparació i eliminació de restes de vegetació, la reparació de la plataforma, baranes i obres de fàbrica en camins de ronda, la perfilació de la sorra de les platges i, finalment, el sanejament dels talussos inestables i amb risc de despreniment. Les localitats on es faran les obres són Begur, Palamós, Platja d'Aro, Palafrugell, l'Escala, Tossa de Mar i Lloret de Mar.

Font: El Punt

divendres, 28 de maig del 2010

Gobierno analiza las obras para reparar los daños provocados por el temporal

El Consejo de Ministros ha conocido hoy las obras de emergencia que el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino está llevando a cabo en distintos puntos del litoral y en varios términos municipales de la provincia de Girona, por un importe de 472.000 euros.

Estas obras son consecuencia del temporal que se registró los días 8 y 9 de marzo en la provincia de Girona y que provocó la caída de numerosos árboles y ramas sobre los caminos de ronda de la costa, especialmente, en los términos municipales de Begur, Palamós, Castell-Platja d'Aro y Palafrugell.

Como consecuencia de ello, el tránsito por dichos caminos se hizo peligroso, tanto por los obstáculos existentes, como por la elevada probabilidad de que se produjeran nuevas caídas de árboles, ramas y otros restos de vegetación.

Asimismo, el oleaje del temporal marítimo que sucedió en las horas posteriores a la nevada ocasionó importantes desperfectos en playas de los municipios de L'Escala, Parafrugell, Tossa de Mar y Lloret de Mar.

Esto unido a la gran afluencia de público en estas infraestructuras ha obligado a realizar, por el sistema de tramitación de emergencia, las obras necesarias para reparar los daños causados anteriormente descritos.

Los principales trabajos a realizar son los siguientes: retirada y eliminación de restos de vegetación; reparación de la plataforma, barandillas y obras de fábrica en caminos de ronda; reperfilado de las arenas en las playas y, por último, saneamiento de los taludes inestables y con riesgos de desprendimientos.

Font: ABC

dimecres, 26 de maig del 2010

La factura del Ministeri de Medi Ambient pel temporal de 2008 puja a 6,9 milions

El Ministeri de Medi Ambient va destinar l'any passat 19.542.986 euros a diferents municipis del litoral català per dur a terme obres d'emergència amb l'objectiu de reparar els danys causats pels temporals del desembre del 2008. Concretament, el litoral de la demarcació de Barcelona va rebre més d'11,5 milions, el de Girona més de 6,9 i a Tarragona se'n van destinar més d'1 milió més, segons les dades fetes públiques ahir per l'executiu espanyol. En el cas de la demarcació de Girona, es van dur a terme dues inversions importants a Blanes amb 2.356.344 euros i a l'Escala amb 3.756.858 euros més. A banda, també s'hi va fer arribar un paquet de 815.000 euros més per a obres d'emergència més puntuals als litorals de Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, Sant Antoni de Calonge, Cadaqués, Port de la Selva i Llançà.

*L'onatge colpejant el passeig de l'Escala el 28 de desembre de 2008

Font: Diari de Girona

dimarts, 25 de maig del 2010

Medio Ambiente destina 19,5 millones para regenerar las playas catalanas

El ministerio de Medio Ambiente destinó 19,5 millones de euros durante 2009 a obras de emergencia para regenerar las playas del litoral catalán y reparar otros daños causados por los temporales de diciembre de 2008.

Medio Ambiente ha intervenido en la provincia de Barcelona con 3,8 millones de euros en el Masnou y Montgat, 2,7 en Cabrera de Mar y 2,5 en Barcelona, mientras que en los municipios de Caldes d'Estrac y Vilassar de Mar también se han llevado a cabo obras de emergencia.

En Tarragona, los municipios de El Vendrell y Alcanar han recibido medio millón de euros cada uno y en Girona, Blanes ha recibido 2,3 millones de euros y L'Escala 3,7 millones.

Además, el ministerio ha destinado 815.000 euros para reparar infraestructuras litorales que habían sufrido daños puntuales como la reparación del paseo marítimo de Tossa de Mar o Platja d'Aro o la reparación de caminos, muros y accesos a playas.

Font: ABC

diumenge, 23 de maig del 2010

Tres quartes parts de les platges gironines retrocedeixen més d'un metre cada any

Un estudi quantifica en 594 milions d'euros anuals el valor econòmic dels serveis ecològics que presta la Costa Brava

Un 75% de les platges gironines presenten un estat morfològic dolent o molt dolent, amb una erosió que fa que retrocedeixin entre encara no mig metre i un metre i mig cada any. La causa és que la pèrdua de superfície de platges que originen les tempestes no es compensa amb l'arribada de nous sediments dels rius, pel poc cabal i les infraestructures hidràuliques com ara els embassaments. Aquesta és una de les conclusions que s'afegeixen en un estudi que ha fet el Centre d'Estudis Avançats de Blanes, en què també s'estudia el valor econòmic dels serveis ecològics de la Costa Brava, en funció de diverses variables, com ara la qualitat de l'aigua o de l'aire, i de la percepció de la gent. Aquest valor l'han taxat en 594 milions d'euros anuals, que és el que es considera que val el litoral gironí.

Precisament les platges i els sistemes dunars, per la seva funció recreativa i natural per a diversos hàbitats, són espais que aconsegueixen tenir un gran valor econòmic pels seus serveis ecològics. «Són un exemple de la pèrdua d'espais concrets, sobretot les dunes, i per tant d'una sèrie de serveis que dóna», ha explicat Rafael Sardà, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, un organisme que pertany al Consell Superior d'Investigacions Científiques. De fet, i segons un estudi, tres quartes parts de les platges gironines tenen un comportament «morfodinàmic» dolent o molt dolent. Això fa referència a l'evolució de la superfície en funció del manteniment del seu equilibri, o sigui, la pèrdua de sorra amb els temporals comparada amb l'arribada de nous sediments. Als llocs on aquest comportament és dolent, les platges gironines perden entre 0,2 i 1,5 metres a l'any, i on és molt dolent perden més d'un metre i mig de mitjana. Les platges de la badia de Roses i la de Pals són les que tenen ara mateix una major erosió, fet que, segons Sardà, s'ha de vincular a qüestions naturals: «El futur és molt negre, perquè els rius no porten aigua ni els sediments que permeten formar la platja, i no se substitueix la sorra que s'emporta el temporal.» Això obliga a regenerar-les artificialment, amb un cost econòmic molt important que, evidentment, no s'hauria d'assumir si els rius fessin la seva funció.

Serveis ecològics

Precisament, Sardà ha dirigit un estudi sobre el valor econòmic dels serveis ecològics. Seguint models científics que taxen aquests serveis en funció de l'opinió de la gent –per això part de l'estudi és una enquesta–, i que es plasmen sobre els hàbitats de la zona, es calcula que la Costa Brava té un valor de 594 milions anuals. «És el rèdit que ens dóna el patrimoni natural, el valor que la gent dóna a la natura», ha explicat Sardà, amb paràmetres que inclouen per exemple la qualitat de l'aigua i de l'aire, el benestar individual o l'atracció que genera entre el turisme. Darrere les platges i les dunes, els boscos i els parcs agraris són els espais que tenen més valor.

ELS ESPAIS
Valor econòmic anual dels serveis ecològics dels principals espais de la Costa Brava
(en milions d'euros)

Massís de l'Albera: 4,2
Parc agrari de l'Alt Empordà: 44,1
Aspres de l'Albera: 1,1
Cap de Creus: 29,7
Aiguamolls de l'Alt Empordà: 18,9
Boscos de Foixà, Pedrinyà, Vacamorta i plans de Cruïlles i Sies: 17,1
Parc agrari del Baix Empordà: 15,8
El Montgrí i el Baix Ter: 22,3
Connector entre les muntanyes de Quermany i la platja de Pals: 12,5
Plans al·luvials del riu Ter: 12,7
Serra de Valldevià i Ventalló i muntanya de Sant Grau: 25
Gavarres: 10
Pla de Sant Andreu Salou, Esclet i Benaula: 13,5
Massís de les Cadiretes: 26
Muntanya de Can Cabanyes: 11,9
Connector de la Selva Marítima: 9,6

Xarxa de 131 espais naturals

Amb l'objectiu de desenvolupar una gestió integrada de la zona costanera, el CEAB ha identificat 131 elements naturals de conservació a la Costa Brava, entre el litoral i el corredor d'infraestructures. En el marc del projecte Defcon–EEP –que vol dir Delimitació Funcional dels elements de Conservació: l'Estructura Ecològica Principal–, l'organisme científic proposa crear una xarxa dels espais naturals d'aquesta zona, que hauria d'incloure els espais que actualment ja són PEIN o Xarxa Natura 2000; els elements que el pla territorial de les comarques gironines inclou com a sòl de protecció especial; el connector entre Pinya de Rosa, i el cinturó verd de l'àrea urbana de Girona, i els elements restants amb un valor de serveis ecològics superior als 3 milions. El 51% correspon a espais que ja estan protegits, i la resta no tenen cap figura de protecció. Segons Sardà, l'objectiu no ha de ser protegir tot el territori per llei, sinó evitar una transformació dels espais que no ho estan però que també tenen un valor ecològic important: «Han de continuar tenint aquests valors ambientals, i s'ha de tenir consciència que cal preservar-los encara que no entrin dins de cap espai natural», ha afirmat el científic del CSIC. L'estudi proposa crear la figura de l'EEP, amb una gestió i finançament propis.

Manifest crític contra els governs

Coincidint amb el Dia Mundial de la Biodiversitat, celebrat ahir, diversos científics van donar a conèixer el manifest per a la conservació de la biodiversitat a Catalunya. Sorgit arran d'unes jornades a Santa Susanna, el firmen personalitats de la UAB, el CEAB, l'Institut de Recerca de la Biodiversitat, la Institució Catalana d'Història Natural, el Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals, la UdG, el CREAC i la UPC. Critiquen la contínua pèrdua de biodiversitat a Catalunya i Europa, com ara hàbitats i espècies clau, a causa, per exemple, de la fragmentació del territori entre els diversos espais naturals. Lamenten que encara no es pugui conèixer la magnitud del problema per la falta d'informació de moltes espècies, i l'explotació «irresponsable» de recursos naturals amenaçats. Apunten cap al govern de Catalunya, al qual acusen de ser «incapaç de donar una resposta política adequada i una progressiva desconnexió de Catalunya respecte a les tendències europees» en la protecció del medi. Per això insten el govern a aprovar la llei de biodiversitat i que hi hagi una reorganització administrativa per conservar la biodiversitat. També demanen al govern espanyol que desenvolupi els plans previstos per a la conservació de la biodiversitat.


*Cala Cristus, a Platja d'Aro

Font: El Punt

dijous, 20 de maig del 2010

Costes acabarà demà les obres d´adequació de la platja de Tossa

Les obres d'adequació de la platja de la Mar Menuda estaran acabades com a molt tard demà al matí, segons el departament de Costes del Ministeri de Medi Ambient, que està realitzant l'obra. Es van iniciar dimarts i van a bon ritme, van apuntar. Es preveuen abocar unes 2.000 tones de sorra nova per refer la platja després dels temporals d'hivern. A més, les màquines ja han trencat el mur de sorra compacte que havia quedat en els darrers mesos. Primer es va apartar la sorra natural de platja i es va desfer el mur. Ara s'aboca la nova sorra i després es tornarà a posar la natural.


*Les màquines de Costes reparteixen les 2.000 tones de sorra nova.

dimarts, 18 de maig del 2010

Costes desfarà el mur compacte de sorra de la platja de Mar Menuda de Tossa

El Departament de Costes del Ministeri de Medi Ambient arranjarà finalment la platja de la Mar Menuda de Tossa, que havia quedat amb un mur compacte de sorra després de les llevantades d'aquest hivern. Les obres començaran avui, després de les reclamacions de l'Ajuntament.
Les típiques llevantades de la Costa Brava s'han endut enguany part de la sorra de la platja de la Mar Menuda, que va ser reposada per Costes després del temporal de Sant Esteve de 2008, i han deixat un mur compacte, que pot ser perillós. Per això, l'actuació ha estat una reclamació constant de l'Ajuntament, des que aquest mur va quedar al descobert. Avui, doncs, Costes posarà fil a l'agulla i engegarà finalment l'arranjament. Primer, s'apartarà la sorra natural de platja, es trencarà el mur i s'abocaran unes 2.000 tones de sorra. Un cop aplanada es tornarà a repartir per sobre la sorra natural.
Segons Costes, les obres estaran acabades abans del cap de setmana i durant l'actuació l'Ajuntament té previst tancar la platja.

Font: Diari de Girona

I em faig 2 preguntes:
- Serà sorra de la Pedrera d'en Balmaña?
- Quant durarà?

dijous, 13 de maig del 2010

El mosquit tigre mossega la Costa Brava

La plaga es va extendre durant l'any passat a l'Escala i Platja d'Aro, i des del 2008 a la Selva marítima, Vidreres i Maçanet

El mosquit tigre continua avançant pels racons més humits de la Costa Brava. Un estudi del Departament de Medi Ambient ha constatat que aquest petit però ferotge insecte s'ha extés fins a l'Escala i Platja d'Aro durant el 2009. Des del 2004, quan es va detectar per primera vegada a Sant Cugat, tot i que s'estima que ja va ser detectat el 2001, aquesta espècie de mosquit ha anat conquerint territori fins a amenaçar 120 municipis catalans que formen part de 14 comarques diferents.

Segons les conclusions a les quals ha arribat la Direcció General del Medi Natural, l'insecte es va detectar per primera vegada a les comarques de Girona l'any 2008. La seva presència es va comprovar als municipis de la Selva marítima -Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, així com Vidreres i Maçanet de la Selva-.

Durant l'any passat els ous van superar la comarca de la Selva i han fet un salt cap al litoral de l'Alt i Baix Empordà. Amb l'arrribada del mes de maig s'incia el període d'activitat del mosquit tigre asiàtic fins al novembre. Tot i que en els mesos d'agost i setembre és quan hi ha una major densitat d'aquesta espècie d'insecte. Sobretot durant el setembre, quan hi ha un nombre màxim de municipis afectats per la plaga.

De les investigacions fetes fins ara s'ha constatat que el més important i efectiu per frenar la ràpida proliferació d'aquest insecte és evitar la posta d'ous i el creixement de les larves aquàtiques. Un objectiu que s'aconsegueix eliminant els punts d'aigua on poden desenvolupar-se, com per exemple tots els recipients exteirors, com ara galledes, plats de sota els testos o safareigs.

De l'estudi també es desprèn que mentre que les temperatures mínimes condicionen l'eclosió dels ous hivernants, la pluja no és imprescindible per al seu desenvolupament. "Els efectes negatius sobre la població són una pèrdua de la qualitat de vida a causa de les nombroses picades, però els riscos sanitaris per transmissió de malalties són molt reduïts", s'afirma en el document. No obstant això, no estan "absents", ja que l'any 2007 es va detectar a Itàlia un brot de Chikungunya, que provoca febre, a causa d'una picada daquest mosquit.


*Un exemplar de mosquit tigre capturat el setembre de 2008 a Blanes.

Font: Diari de Girona

Articles relacionats

Medi Ambient diu que a l'Escala i Platja d'Aro hi ha el mosquit tigre - El Punt

El mosquit tigre ja s'ha establert en dotze municipis de la demarcació - Tossanatura

dissabte, 8 de maig del 2010

Prevenció al massís de les Cadiretes

El Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant l'empresa pública Forestal Catalana, ha adjudicat un projecte de prevenció d'incendis forestals al massís de de Cadiretes, a l'empresa Ambientalia World SL, per un import d'adjudicació de 302.805,05 euros, sense l'IVA. Aquest projecte, que duu el nom Treballs de prevenció d'incendis al Perímetre de Protecció Prioritària del Massís de Cadiretes -2a fase-, afecta les comarques de la Selva, el Baix Empordà i el Gironès, i preveu obrir franges estratègiques i franges de seguretat o de trànsit del vial, arranjar la xarxa viària, reduir la massa combustible i senyalitzar la zona.
El conjunt de les actuacions al massís de Cadiretes abraça una superfície de més de 130 hectàrees i l'adequació de més de 36 quilòmetres de camins. L'objectiu es prevenir els incendis d'aquesta campanya que es preveu especialment perillosa, o en tot cas, per poder actuar amb la màxima rapidesa. Aquest projecte tenia un pressupost màxim de contractació de 474.128,96 €, i es preveu que les obres finalitzin en un termini màxim d'un any.

dimecres, 5 de maig del 2010

El vent i la pluja fan caure part de la xarxa elèctrica i deixen 7.000 abonats sense llum

La caiguda de cables i dispositius de seguretat de les línies va afectar durant tot ahir bona part de la Costa Brava

La Costa Brava va tornar ahir a quedar parcialment a les fosques. El fort vent i la pluja de dimarts a la matinada van posar l'ai al cor a uns 7.000 abonats del litoral de l'Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva, que es van tornar a quedar fins a dotze hores sense llum. El motiu va ser que el vent va fer caure un cable en una línia de mitjana tensió al seu pas per Santa Cristina d'Aro, i això va repercutir en talls totals o permanents en municipis com ara Pals, Sant Feliu de Guíxols i Tossa, a part de Santa Cristina, que va ser el més afectat. A l'Alt Empordà, el vent va fer saltar els dispositius de seguretat de cables elèctrics, i això va afectar pobles com ara la Jonquera, Llançà i Portbou. Al vespre tothom havia recuperat la llum amb normalitat, tret de Romanyà de la Selva, on es van portar generadors.

Gairebé dos mesos després de la nevada, milers de persones de la Costa Brava van reviure ahir l'experiència de quedar-se sense llum. El temporal de vent, pluja i neu a muntanya va tornar a afectar les comarques gironines, que van patir especialment davant la fragilitat que encara demostra bona part de la xarxa elèctrica de la Costa Brava, pendent d'arreglar-se definitivament de les conseqüències de la nevada. El vent va tombar arbres en molts punts, com ara Lloret de Mar, on un plataner va caure sobre els fils de llum i telèfon i va obligar a tallar aquests dos serveis a una part de la ciutat. A Blanes, el temporal de mar es va tornar a endur la sorra de la platja de s'Abanell, mentre que Tossa va patir també apagades intermitents de subministrament elèctric durant la nit, a causa d'una incidència a Santa Cristina d'Aro.

La incidència principal va ser a la línia de mitjana tensió entre Llagostera i Castell d'Aro, en una torre elèctrica a Santa Cristina que encara està mig doblegada i funciona de manera provisional després de la nevada. Allà hi va caure un cable de matinada, i la reacció en cadena i altres petites afectacions van provocar talls en el subministrament a zones de Pals, Torroella de Montgrí, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols, en aquest cas a les urbanitzacions, on hi havia gent que durant el dia va anar a buscar generadors per si de cas, arran del record de l'última apagada. En tot cas, el municipi més afectat va ser Santa Cristina d'Aro, on l'alcalde, Ricard Herrero, va reclamar que, amb la precarietat actual de les línies, es prenguin mesures com ara deixar grups electrògens als municipis i accelerar les obres per evitar problemes com els d'ahir.

La falta de fluid elèctric al Baix Empordà també ha afectat els municipis de Torroella de Montgrí –poble de l'Estartit, urbanitzacions i Mas Pinell–, Pals –de manera desigual per tot el terme–, Ullà –barri de la Roqueta–, Palafrugell –un petit sector de Tamariu– i Castell-Platja d'Aro –nucli antic de Castell d'Aro–. La falta d'electricitat es va resoldre al llarg de la tarda. Cal destacar que els problemes els ha provocat, sobretot, la caiguda de pals provisionals col·locats després de la destrossa de la nevada del 8 de març, arran del terra moll i el fort vent. En alguns cas, com el de Palafrugell, el motiu ha estat que un arbre ha caigut en un transformador.A Pals, a més, ha estat necessari apuntalar els arbres de davant de l'escola pública, ja que molts s'havien tombat pel fort vent i el terra moll. Uns problemes que també han viscut altres municipis, com ara Palamós, on s'han acabat tallant alguns dels plataners de l'avinguda de Catalunya.Com a destrossa important, cal destacar la de l'envelat de la festa major de Fontanilles, a la plaça Pere Pruñonosa. L'envelat, que feia 25 metres de llargada per 15 d'amplada, s'havia de retirar dilluns, però arran de la pluja es va deixar per avui. A la nit, arran del temporal de vent, l'envelat va anar a parar a la finca del costat, i va quedar totalment destrossat. També va afectar el fanal del mig de la plaça i un ametller. A Palamós, el fort vent també ha destrossat l'envelat de la zona activa de la platja Gran. A més, com sol passar sovint, es va inundar una mica el mercat cobert, que es va idear per sota el nivell del carrer. Pel que fa a l'Alt Empordà, la pluja i, sobretot, el vent van provocar desperfectes també a diversos municipis, on van caure arbres, cartells informatius i fins i tot fanals. A Figueres, la tramuntana va bufar a una velocitat de 120 km/h, i va fer caure mobiliari urbà i, especialment, molts arbres i branques. Un dels espais més afectats va ser l'entrada de la ciutat per la carretera de Llançà, on van cedir nombrosos arbres i branques.A Vilafant, el vent va fer caure una vintena d'arbres, entre aquests alguns dels que s'havien plantat fa uns mesos al vial de comunicacions amb motiu de les obres de la línia ferroviària. A Empuriabrava, al sector Puigmal, el vent va fer caure sobre la via pública un eucaliptus de grans dimensions. A causa de caigudes d'arbres semblants, alguns municipis van haver de tallar carrers mentre es retiraven els obstacles de la via. És el cas, per exemple, d'Empuriabrava, a Castelló d'Empúries, on van caure una desena s'arbres, i també del Port de la Selva. A la Selva de Mar l'accés al poble va quedar tallat. A l'Escala, també es va tallar l'accés al passeig d'Empúries per branques caigudes, i a Llançà el vent va destruir una caseta de la platja on fan la biblioplatja.Pel que fa als talls de llum, les restriccions van afectar la Jonquera, Colera, Agullana, la Vajol, Maçanet de Cabrenys i Llançà.A la Jonquera, on l'avaria va durar unes quatre hores. L'alcalde, Jordi Cabezas, va lamentar ahir la falta d'informació per part de la companyia Endesa. «Al telèfon d'emergències per ajuntaments saltava un contestador que deia que hi havia incidències a diversos punts, i prou. Ens han avisat quan la llum ja havia tornat», es queixava. La restricció també va afectar altres punts, com ara Colera, Agullana, la Vajol, Maçanet de Cabrenys i Llançà. En aquest últim punt, l'afectació va ser a les urbanitzacions de Grifeu i Cap Ras, on és habitual que es doni aquesta situació quan plou i fa vent.

Endesa va anar resolent les afectacions al llarg del dia, i al vespre ja tothom tenia llum. En alguns casos, però, les dificultats per reparar l'avaria van obligar a portar generadors per garantir el subministrament, com ara al nucli de Romanyà i la urbanització Vall Repòs, a Santa Cristina d'Aro.

Ratxes de més de 100 km/h

El vent va ser ahir a la nit el principal protagonista del temporal, amb ratxes que van superar àmpliament els 100 quilòmetres per hora, sobretot al nord de la Costa Brava. A Portbou van arribar als 169 km/h, 100 km/h a Palamós i 95 km/h a Sant Pere Pescador, fet que va provocar molta mala mar i onades de fins a 3,7 metres al golf de Roses. A muntanya, el vent també va ser molt fort, per exemple amb ratxes de 117 km/h a Ulldeter i de 91 km/h a Molló, mentre que pel que fa a la neu, a Núria van arribar a gruixos de neu nova de fins a 56 centímetres ahir al matí. D'altra banda, i pel que fa a les precipitacions, ahir va continuar plovent a tota la demarcació, com fa des de diumenge al vespre. A Espolla ja han superat els 100 litres per metre quadrat durant aquest episodi, i Cassà de la Selva, Girona, Banyoles i Castell d'Aro estan superant, en molts casos de molt, els 30 litres per metre quadrat durant aquests dies. Les temperatures també han baixat notablement, amb màximes que amb prou feines han superat els deu graus i mínimes que han estat sota zero a muntanya i d'entre 4 i 6 graus a la costa i l'interior. Les previsions indiquen que les pluges continuaran avui a les comarques gironines fins al migdia, i que continuarà el vent molt fort, si bé el temps ha de millorar dijous.

Sense classe a Planoles

Els deu alumnes de l'escola de Planoles, al Ripollès, no van poder ahir fer classe a causa de les condicions climàtiques, que van impedir l'accés a les instal·lacions. Els Mossos mantenien tallada al trànsit pensant a primera hora del matí la carretera de la Collada, cosa que va impedir que el transport públic arribés fins a l'escola. La falta de llum a algunes escoles del Baix i l'Alt Empordà no va impedir, en general, el desenvolupament habitual de l'activitat escolar, segons va informar el director territorial d'Educació a Girona, Andreu Otero. Segons va destacar, es va aprofitar la llum natural per fer les classes, davant la falta de llum artificial. A Santa Cristina van haver d'agrupar alumnes de l'escola bressol perquè hi havia aules sense calefacció. Del transport escolar, Otero va dir que la previsió és que avui es desenvolupi amb normalitat.

Endesa anuncia indemnitzacions per la nevada

Endesa va anunciar ahir les indemnitzacions que pagarà als afectats per la nevada del 8 de març. Al final serà una quantitat fixa de diners per cada dia que els abonats van haver de passar sense llum, amb excepció de les primeres 24 hores. D'aquesta manera, les primeres 24 hores durant les quals els clients no van tenir llum no comportaran cap indemnització. A partir d'aquí, la companyia pagarà 60 euros al dia per les 48 hores següents –que en la majoria de casos, i tenint en compte que la majoria d'abonats es van quedar sense llum dilluns al migdia, equivaldrien entre dimarts i dijous al migdia–, 70 euros per les 24 hores següents, i 80 euros per cada 24 hores a partir d'aquí sense subministrament. Aquests diners seran per cada abonat, independentment de les circumstàncies de cada família o de les persones que viuen en cada habitatge. D'aquesta manera, els últims a recuperar la llum cobraran 750 euros. Finalment, Endesa recollirà les diverses reclamacions que els clients van fer o bé a la mateixa companyia o bé a través d'ajuntaments i consells comarcals. En aquests casos, la companyia trucarà als afectats per acordar la indemnització, i aquells que no van fer cap reclamació, a partir de demà ja podran contactar amb Endesa per fer-la, a través de les oficines, el web o el telèfon 900847384. Si algú no està d'acord amb la quantitat, podrà demanar un peritatge i fer una reclamació a part, descartant aquesta anunciada ara. D'altra banda, la Generalitat i Endesa no es posaven d'acord ahir si aquestes indemnitzacions també seran vàlides per als comerços. Finalment, Endesa destinarà un fons social d'1,5 milions per als ajuntaments afectats pel temporal.

Els pescadors es queden a terra

La flota pesquera gironina es va quedar ahir a terra a causa del temporal de mar, que va provocar grans onades i ratxes de vent que van arribar gairebé als 170 quilòmetres per hora –en alguns punts de l'Alt Empordà, com ara Portbou–. Segons el president de la federació de confraries catalanes, Eusebi Esgleas, les pèrdues que pot tenir el sector per haver-se quedat un dia a port se situaran al voltant dels 200.000 euros. De les 200 barques d'arrossegament i encerclament que hi ha a la costa gironina ben poques van sortir a la mar. «Aquest no està sent un bon any per al sector», afirmava ahir Esgleas, el qual va indicar que, a part d'ahir i dels dies del temporal de neu, s'hi ha d'afegir el mes de veda que va afectar la flota d'arrossegament. Pel que fa al sector agrari, ahir no es tenia constància de grans danys en els conreus a causa del temporal de pluja i vent. Només a Capmany i al Port de la Selva va provocar desperfectes a les vinyes.

La línia de tren, afectada

Una de les afectacions del temporal va ser a la línia de tren entre Girona i Portbou, que Adif va decidir tallar a la circulació a primera hora del matí a causa del fort vent que feia i com a mesura de precaució. A més, s'hi va afegir la pèrdua de tensió a l'estació de Cervera de la Marenda, també pel vent. Tot plegat va obligar Renfe a posar autobusos com a mitjà de transport alternatiu per als viatgers, a qui va portar fins a l'estació de Girona per tal que els que haguessin d'anar fins a Barcelona poguessin continuar el trajecte amb tren. Al migdia Adif va decidir reobrir el tram de la línia entre Girona i Figueres, però la continuació fins a Portbou es va mantenir tancada al trànsit perquè havien caigut diverses branques a la via. Finalment, pels volts de les quatre de la tarda es va restablir completament la circulació fins a Cervera, on ja s'havia recuperat la tensió. En total, les incidències van afectar onze trens i poc més de 2.100 viatgers

*Les barques no van sortir de port, ahir a Palamós.

*Arbres aguantats amb fustes, davant l'escola de Pals

*Un pi caigut a sobre uns pisos al Port de la Selva

*Un generador, ahir en un a urbanització a Sant Feliu de Guíxols

*Pals caiguts a Torroella de Montgrí.

*Operaris d'Endesa arreglant ahir la línia a Santa Cristina

*Una peixateria de Santa Cristina, cobrint el peix amb gel perquè no es fés malbé.

*Una botiga de Santa Cristina funcionant amb un fanal.


Font: El Punt

dilluns, 3 de maig del 2010

Nou Blog

Costa Brava Natura.
Blog de medi ambient per debatre, difondre i compartir opinions i notícies sobre l'entorn natural, la biodiversitat i la geologia de la Costa Brava.

El blog està obert a comentaris, suggerencies i crítiques constructives.

Gràcies i Salut



http://costabravanatura.blogspot.com/

dissabte, 1 de maig del 2010

Tossa de mar aprova l´Agenda 21 per fer el poble més sostenible

Tossa de Mar va aprovar en el darrer Ple extraordinari l'Agenda 21, un pla estratègic per als propers anys que preveu un conjunt d'actuacions per fer el poble més sostenible i millorar el nivell de vida dels ciutadans.
L'elaboració de l'Agenda 21 es va iniciar la tardor del 2008, conjuntament amb l'Ajuntament de Lloret de Mar i amb el suport de la Diputació de Girona. Primer s'ha elaborat una d'anàlisi detallada del territori, d'on han sortit les diverses propostes d'actuació .
Les principals actuacions que es preveuen són conservar i millorar l'entorn del municipi, protegint els espais d'interès natural; gestionar de manera eficient els recursos i serveis municipals. També està previst una actuació per la promoció i diversificació de l'economia i l'ocupació, ajudant a la creació de noves empreses i creant la formació laboral

Font: Diari de Girona

dijous, 29 d’abril del 2010

Costes tanca el camí de ronda de Tossa sense avisar l´Ajuntament

El Ministeri de Medi Ambient al·lega qüestions de seguretat per dur a terme la clausura

El Departament de Costes del Ministeri de Medi Ambient va tancar fa un parell de mesos el tram de Porto Pi del camí de ronda de Tossa de Mar per raons de seguretat, ja que en aquest tram hi ha risc d'esllavissaments i es considera que podria ser perillós per als caminants.

Costes, però, no va comunicar a l'Ajuntament que faria aquesta actuació i l'equip de govern se'n va assabentar quan un dia es va trobar el camí de ronda tancat. "Un dia en què anàvem visitant la zona amb uns tècnics de Costes de la Generalitat de Catalunya vam arribar a l'alçada de Porto Pi i ens ho vam trobar tancat. En aquell mateix moment, vaig trucar a Costes del Ministeri i ens van confirmar que ho havien tallat ells per qüestions de seguretat", va explicar l'alcaldessa de Tossa de Mar, Imma Colom, durant el ple extraordinari de dimarts al vespre.

Per altra banda, l'equip de govern també va comunicar que s'està realitzant un estudi per saber el motiu de diverses esllavissades als accessos de les cales d'aquesta zona. "Encara que no és el tema que estem tractant, us puc comunicar que Costes està fent un estudi als accessos de la cala de Porto Pi per saber perquè hi ha esllavissaments", va afegir Colom.

L'oposició va acusar l'equip de govern d'haver tancat el camí de ronda. "Hi ha accions que s'han continuat, però moltes d'altres s'han obturat. I aquest govern va rebutjar una subvenció per millorar el camí de ronda", va ?assegurar Pilar Mundet, portaveu del PSC. L'alcaldessa va explicar que ha estat Costes qui ha tancat el camí. "No hem trucat mai a ningú per aturar cap obra a cap camí de ronda", va respondre Colom.

*El tram de camí de Porto Pi, tallat amb una tanca que va instal·lar el Departament de Costes del Ministeri.

Font: Diari de Girona

dilluns, 26 d’abril del 2010

Platges amb massa sorra

Un estudi revela que el 50% de les platges gironines tenen massa sorra

L'erosió de les platges sol aparèixer com el perjudici més freqüent per als municipis de la costa de Girona però, en alguns casos, el problema es deu precisament al contrari: a l'excés de sorra. Els investigadors del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han detectat aquesta preocupació en algunes de les poblacions que han col·laborat en l'elaboració d'un diagnòstic del litoral català, el Llibre Verd 2010.

Un dels seus autors, l'investigador Agustín Sánchez-Arcilla, ha explicat que el 50% de platges dels municipis gironins consultats manifesten tenir algun problema a causa de l'acumulació de sorra. Tot i això, la majoria, el 61%, es queixa de la seva pèrdua i, per tant, dels efectes de l'erosió. L'expert va aclarir que no hi ha cap raó geogràfica que justifiqui un o altre fenomen, ja que és molt variable. Per exemple, normalment les cales situades en rieres tenen excés de sorra; com també s'acumula al costat dels ports, quan és possible que a l'altra banda pateixin d'erosió. Sánchez-Arcilla va informar que, normalment, els usuaris fan servir els primers 30 metres de platja, així que quan superen els 50 es considera que n'hi ha massa.

Cinc anys de treball

Aquesta és una de les dades recollides al Llibre Verd, un extens diagnòstic dels espais costaners del litoral català fruit de 5 anys de treball. Els seus autors són el Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC) i el Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC. El CIIRC és un consorci integrat pels departaments de Política territorial i Obres públiques, de Medi Ambient i Habitatge, d'Agricultura, Alimentació i Acció rural i d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat.

Agustín Sánchez-Arcilla va destacar que Catalunya ha estat la primera comunitat de l'Estat espanyol en dur a terme un treball d'aquestes característiques, que també "és un dels més complets d'Europa". Per fer-lo, s'ha recopilat tota la informació disponible amb l'objectiu de tenir-la a l'abast quan es vulgui planificar qualsevol aspecte relacionat amb la costa. Entre altre material, s'ha partit de les imatges captades pels vols de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, que cobreixen un ampli aspectre temporal que va de 1957 fins a l'actualitat. El professor va destacar que aquesta ha estat la seva font principal, a partir de la qual s'aporta "informació objectiva".

El Llibre verd aplega informació sobre els denominats "termes impulsors" que incideixen en les condicions del litoral: el vent, l'onatge i els corrents. També s'ha estudiat la velocitat de les platges pel que fa a l'erosió, cosa que ha permès detectar la "curiositat" que algunes platges gironines tenen un excés de sorra -tal com va apuntar Sánchez-Arcilla, perquè l'habitual és parlar de la pèrdua d'aquest element.

La pressió social i econòmica

Els investigadors també han compilat informació sobre la pressió social i econòmica a les platges, encara que aquest aspecte s'ha analitzat sense entrar en molt detall. Així,la recerca ha incorporat fotografies d'edificis construïts a primera línia de mar, accessos o elements com l'enllumenat.

En el llibre també s'analitza i es calcula l'índex de vulnerabilitat de les platges, per al que s'han tingut en compte paràmetres com l'amplada de la platja. Sánchez-Arcilla va exemplificar la rellevància d'aquesta qüestió explicant que una platja ampla resisteix millor l'impacte de les tempestes.
Per completar les dades científiques presents al Llibre Verd, els seus autors també han fet una enquesta a tots els ajuntaments que disposen de façana costanera. A partir de les seves respostes es desprèn que les platges més obertes són les que pateixen més els efectes de les tempestes i, en aquests casos, les principals queixes expressades pels municipis afectats són l'erosió, la pèrdua de platges i els danys en les infraestructures dels passeigs.

A les comarques de Girona hi ha 106 platges, que s'estenen entre Portbou i Blanes. L'estudi ha tingut en compte totes aquelles que tenen unes dimensions mínimes i que en general es corresponen a les que s'hi pot accedir des de terra; mentre que no s'han considerat els trams de costa en penya-segat o submergida. El treball divideix la costa en diferents sectors, en funció de l'onatge -que és el principal factor que modela el litoral- i d'unitats determinades pel transport de sediments. D'acord amb el primer factor, a Girona s'han distingit tres sectors i set pel que fa al segon: de Blanes a Tossa, el Port d'Aro, de Palamós a Llafranc, la zona de Pals i el Ter, la badia de Roses juntament amb les àrees dels rius Fluvià i la Muga, el tram que va fins a Port Lligat i, finalment, el que s'estén fins a Portbou.

*La platja del Port del Grec, a l'Escala, una de les estudiades en el Llibre Verd 2010

Font: Diari de Girona

dimecres, 21 d’abril del 2010

Tossa reclama a Costes una actuació a la platja de la Mar Menuda

Les llevantades han deixat un mur de sorra compacte, que el consistori creu que pot ser perillós

L'Ajuntament de Tossa de Mar va reclamar fa gairebé una setmana al servei de Costes a Girona del Ministeri de Medi Ambient que es faci una actuació a la platja de la Mar Menuda del municipi. De moment, però, el consistori no ha rebut cap resposta al respecte.
Les llevantades d'aquest hivern s'han endut part de la sorra que s'havia reestablert en aquesta platja després del temporal de Sant Esteve del 2008 i ha deixat al descobert un mur compacte. La sorra que es va utilitzar per refer la platja s'ha convertit en una pedra dura, que les noves llevantades han deixat al descobert.
El consistori creu que el desnivell que ha quedat podria ser perillós per als ciutadans i visitants que s'acostin a la platja i per això el regidor de platges de Tossa de Mar, Juan Antonio Hervias, va demanar a Costes el passat divendres que calia fer una actuació.

El nou passeig

D'altra banda, ahir va sortir a exposició pública, publicat al BOP, el projecte de remodelació del passeig marítim de Tossa. La proposta, que porta per títol Projecte d'actuació del tram al passeig marítim entre la Mar Gran i la Mar Menuda, estarà un mes a exposició perquè qui ho desitgi pugui fer les al·legacions corresponents.
El projecte de remodelació de l'avinguda Ramon de Penyafort tindrà un cost d'1,5 milions d'euros. I entre les actuacions previstes hi ha l'eliminació de les barreres arquitectòniques, la conversió de 376 metres de la via en una zona per a vianants, la renovació de l'enllumenat públic i el clavegueram i l'obertura d'una rasa per dur el gas natural als edificis que encara usen butà i propà. També es farà arribar el reg terciari a la zona.

Font: Diari de Girona

dimarts, 20 d’abril del 2010

Tossa de Mar Les llevantades deixen un mur de sorra a la Mar Menuda

Les darreres llevantades s'han endut part de la sorra de la platja de la Mar Menuda de Tossa, que va ser reposada després del temporal de Sant Esteve de 2008, i han deixat un mur compacte. La sorra que es va utilitzar per refer aquesta platja del municipi s'ha convertit en una pedra dura, que les llevantades d'aquest hivern han deixat al descobert. El regidor de platjes, Juan Antonio Hervias, va explicar que està previst que costes, de qui depén la platja, hi faci una actuació. El Ministeri de Medi Ambient no ha volgut facilitar les dades de l'actuació a aquest diari.

dimarts, 13 d’abril del 2010

El mosquit tigre ja s'ha establert en dotze municipis de la demarcació

A l'estiu bona part de la feina es concentrarà a frenar l'expansió de l'insecte

El Dipsalut i el Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter consideren que el mosquit tigre ja està establert en un mínim de dotze municipis de les comarques gironines. Per això en aquests pobles l'estratègia es canviarà a partir d'aquest any, i les actuacions que es desenvolupin aniran encarades a frenar-ne l'expansió, i controlar els focus que hi ha confirmats. A la resta de municipis, es continuaran fent les tasques de vigilància que s'havien efectuat fins ara.

Tal com es temia, l'establiment del mosquit tigre a les comarques gironines ha acabat sent un fet. A hores d'ara, està present de manera estable a Blanes, Lloret, Tossa, Vidreres, Llagostera, Maçanet de la Selva, Sils, Caldes, Riudarenes, Calonge, Platja d'Aro i l'Escala. Això pel que fa als municipis on intervenen el Dipsalut i el Servei de Control de Mosquits –a la fitxa–, que són bàsicament els de la Selva i els de la Costa Brava, si bé per exemple en el cas de Girona el regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, ha assegurat que a la ciutat l'any passat no s'hi va detectar cap cas.

En els municipis on ja es considera que el mosquit s'ha establert, es canviarà l'estratègia de manera que es passarà de la fase de vigilància a una de control dels focus, de manera que se'n pugui frenar l'expansió mitjançant productes larvicides. Per exemple, s'ha elaborat un mapa de risc dels embornals –un dels punts de cria del mosquit– dels municipis que tenen l'insecte establert, per poder-los tractar preventivament i matar les larves. Segons Eduard Marquès, responsable del servei, això permetrà estalviar recursos més endavant. En tot cas, Marquès ha remarcat la importància de continuar els programes de divulgació i la informació de camp, de manera que ara que començarà l'època en què ha de sortir el mosquit la gent prengui les accions preventives adients, com no deixar recipients amb aigua acumulada. Tot i l'establiment del mosquit en diversos municipis, Marquès ha valorat que la feina feta fins ara ha permès guanyar marge per actuar. Aquest estiu la previsió és que apareguin més focus, però s'espera controlar-los.

Font: El Punt

Notícia relacionada: Es posa en marxa un nou pla per prevenir el Mosquit tigre - Diari de Girona

Per a més informació sobre la prevenció del mosquit tigre, Clica a la imatge

dilluns, 5 d’abril del 2010

Conseqüències de la nevada II

Ja fa gairebè un mes de la nevada del dia 8 de Març. El bosc continua fent pena. Això si, tots tenim llum i no sembla que hagi hagut cap problema aquesta Setmana Santa. No se si ja han arreglat totes les torres que van caure. Però perquè van caure?

He sentit i llegit diverses hipòtesis: Mal manteniment del bosc i les torres, cables que repiquen i giren, vent, neu humida que forma maniguetes... O una barreja de totes!

Josep Maria Rovira, vicepresident del Col·legi d'Enginyers Industrials afirma que es va produïr un "efecte fuet". Aquest efecte va provocar que els conductors repiquessin els uns contra els altres i va fer que les torres anessin fent voltes.

L'altre hipòtesi que cobra més força és que la combinació de neu humida i vent intens registrada el dia 8 de Març a Catalunya, que va provocar l’aparició d’una multitud de formacions de gel, conegudes pels enginyers com a maniguets de gel, que a l’acumular-se sobre els cables elèctrics van originar un sobrepès fatal.

De totes maneres volia penjar algunes fotos de pals i torres elèctriques a Tossa, fetes els dies 9 i 10 de Març que no havia tingut temps de penjar:

*Maniguetes de gel a la línia elèctrica que va cap a Sant Grau




*Detall de les maniguetes de gel a uns cables caiguts







*Diferents torres i cables elèctrics malmesos a la línia que va cap a Cala Llevadó




*Més cables i pals trencats i malmesos

dilluns, 15 de març del 2010

El temporal destrossa boscos i eleva el risc de focs pels arbres caiguts

Les alzines sureres i els pins són els que més han patit danys També es preveuen fortes pèrdues ecònomiques per als silvicultors

La nevada de dilluns també passa factura als boscos. Arbres caiguts i feina de vint anys perduda en un moment en què el sector silvicultor també nota els efectes de la crisi. "Plou sobre mullat", ha afirmat el secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, Joan Rovira. Després del temporal, ara la feina consisteix a visitar els boscos i analitzar l'abast dels danys. Tot i que, segons Rovira, és aviat per tenir un balanç final atès que hi ha alguns boscos encara colgats de neu i no hi poden entrar, una primera anàlisi indica que les alzines sureres i els pins són els que més han patit el temporal. A més, hauran de retirar els arbres caiguts perquè, si no, eleven el risc d'incendi.
Segons el Consorci Forestal de Catalunya, la neu ha trencat arbres de boscos de plantacions sobretot de les comarques del Gironès, la Selva i el Baix Empordà.
Després del temporal de neu i vent als boscos, la primera feina dels propietaris forestals ha estat l'obertura de camins i la retirada de troncs que han caigut enmig del pas. Ara, des del Consorci estan començant a avaluar els danys als boscos. "L'afectació més important és en els boscos de suro i les coníferes", ha detallat Rovira, que explica que és perquè són els que tenen fulles perennes i on s'acumula el pes de la neu.
Segons ha afirmat, temporals d'aquest tipus són "devastadors" per al sector perquè "plou sobre mullat" per als silvicultors, que han rebut de ple l'impacte de la crisi econòmica i el tancament d'indústries papereres. Les alzines caigudes es podran aprofitar per a llenya però serà més complicat treure un rendiment econòmic dels boscos de pi. "El problema serà, un cop retirada la fusta, col·locar-la a la indústria perquè el mercat de la fusta fa un parell d'anys que està col·lapsat i estancat", ha explicat Rovira.
"Que hi hagi temporals és un desastre en plantacions com aquestes perquè tira per terra feina de més de vint anys i cal fer molta despesa per retirar els arbres dels boscos", ha exposat Joan Rovira. Per aquest motiu, ha explicat que des del Consorci han sol·licitat al Govern una línia d'ajudes per als propietaris forestals.

Risc de plagues
Una altra de les tasques més complicades serà retirar les branques i netejar el sotabosc per frenar el risc d'incendis aquest estiu. Joan Rovira ha comentat que els boscos encara no estan del tot nets després del temporal de Sant Esteve i que ara s'hi suma el d'aquesta setmana. "És un polvorí", ha explicat Rovira, que afegeix que netejar els arbres i les branques caigudes té uns costos "molt alts".
Des del punt de vista mediambiental també cal enretirar els arbres caiguts per evitar que quan es podreixi la fusta puguin proliferar plagues, ja que en alguns boscos quasi tots els arbres estan trencats.

*Veïns de Lloret de Mar es proveeixen de llenya amb arbres caiguts