dissabte, 29 de maig del 2010

472.000 euros de l´Estat a les reparacions d´emergència

Endesa anuncia que ha invertit 150.000 euros en normalitzar la xarxa afectada al Gironès i la Selva

El Consell de Ministres va aprovar ahir el cost de 472.000 euros de les obres que el ministeri de Medi Ambient està fent a diferents punts del litoral gironí pels danys causats per la nevada del 8 de març. El temporal va fer que molts arbres i branques caiguessin sobre els camins de ronda, especialment als termes municipals de Begur, Palamós, Castell-Platja d'Aro i Palafrugell. Com a conseqüència, el trànsit per aquests senders s'ha fet perillós, tant pels obstacles existents com per l'elevada probabilitat que caiguin encara més arbres, branques i restes de vegetació.
De la mateixa manera, les fortes onades posteriors la nevada van provocar importants desperfectes a les platges de l'Escala, Palafrugell, Tossa i Lloret de Mar. Degut a la gran afluència de públic que experimenten aquests espais durant els mesos d'estiu i el gran perill que les conseqüències del temporal suposen per als visitants, l'Estat ha considerat "absolutament prioritari" realitzar, a través d'una tramitació d'emergència, les obres necessàries per reparar els danys causats. En aquest sentit, els principals treballs consisteixen en la retirada i eliminació de restes de vegetació, la reparació de la plataforma, baranes i obres de fàbrica als camins de ronda, el reperfilat de la sorra a les platges i el sanejament dels talussos inestables i amb riscos de despreniment.
Endesa, d'altra banda, ha anunciat que ha invertit ja 150.000 euros per a normalitzar la xarxa elèctrica afectada per la nevada al Gironès i la Selva. La companyia ha reconstruït una línia aèria de 25 kV de 2,2 quilòmetres a Caldes de Malavella, la qual cosa li ha suposat aixecar 20 suports, entre torres de formigó, metàl·liques i pals de fusta. La xarxa reconstruïda permet donar serveis als municipis de Caldes, Sils, Cassà de la Selva i Sant Andreu Salou. Mentrestant, la companyia manté el compromís d'aconseguir la total normalització de la infraestructura elèctrica el dia 30 de juny, la data límit interposada.

*Arbres caiguts a l'àrea de Castell-Cap Roig, poc després de la nevada

Font: Diari de Girona

Medi Ambient fa reparacions pel temporal per valor de 472.000 euros

El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí porta a terme en diversos punts del litoral gironí i en diversos municipis de la demarcació de Girona obres d'emergència per valor de 472.000 euros per arreglar els desperfectes del temporal de neu del principi del mes de març. A causa de la gran afluència de públic a aquests llocs durant l'estiu, el ministeri va considerar «absolutament prioritari» fer pel sistema de tramitació d'emergència les obres necessàries per reparar els danys. Els principals treballs que farà el govern espanyol són la reparació i eliminació de restes de vegetació, la reparació de la plataforma, baranes i obres de fàbrica en camins de ronda, la perfilació de la sorra de les platges i, finalment, el sanejament dels talussos inestables i amb risc de despreniment. Les localitats on es faran les obres són Begur, Palamós, Platja d'Aro, Palafrugell, l'Escala, Tossa de Mar i Lloret de Mar.

Font: El Punt

divendres, 28 de maig del 2010

Gobierno analiza las obras para reparar los daños provocados por el temporal

El Consejo de Ministros ha conocido hoy las obras de emergencia que el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino está llevando a cabo en distintos puntos del litoral y en varios términos municipales de la provincia de Girona, por un importe de 472.000 euros.

Estas obras son consecuencia del temporal que se registró los días 8 y 9 de marzo en la provincia de Girona y que provocó la caída de numerosos árboles y ramas sobre los caminos de ronda de la costa, especialmente, en los términos municipales de Begur, Palamós, Castell-Platja d'Aro y Palafrugell.

Como consecuencia de ello, el tránsito por dichos caminos se hizo peligroso, tanto por los obstáculos existentes, como por la elevada probabilidad de que se produjeran nuevas caídas de árboles, ramas y otros restos de vegetación.

Asimismo, el oleaje del temporal marítimo que sucedió en las horas posteriores a la nevada ocasionó importantes desperfectos en playas de los municipios de L'Escala, Parafrugell, Tossa de Mar y Lloret de Mar.

Esto unido a la gran afluencia de público en estas infraestructuras ha obligado a realizar, por el sistema de tramitación de emergencia, las obras necesarias para reparar los daños causados anteriormente descritos.

Los principales trabajos a realizar son los siguientes: retirada y eliminación de restos de vegetación; reparación de la plataforma, barandillas y obras de fábrica en caminos de ronda; reperfilado de las arenas en las playas y, por último, saneamiento de los taludes inestables y con riesgos de desprendimientos.

Font: ABC

dimecres, 26 de maig del 2010

La factura del Ministeri de Medi Ambient pel temporal de 2008 puja a 6,9 milions

El Ministeri de Medi Ambient va destinar l'any passat 19.542.986 euros a diferents municipis del litoral català per dur a terme obres d'emergència amb l'objectiu de reparar els danys causats pels temporals del desembre del 2008. Concretament, el litoral de la demarcació de Barcelona va rebre més d'11,5 milions, el de Girona més de 6,9 i a Tarragona se'n van destinar més d'1 milió més, segons les dades fetes públiques ahir per l'executiu espanyol. En el cas de la demarcació de Girona, es van dur a terme dues inversions importants a Blanes amb 2.356.344 euros i a l'Escala amb 3.756.858 euros més. A banda, també s'hi va fer arribar un paquet de 815.000 euros més per a obres d'emergència més puntuals als litorals de Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, Sant Antoni de Calonge, Cadaqués, Port de la Selva i Llançà.

*L'onatge colpejant el passeig de l'Escala el 28 de desembre de 2008

Font: Diari de Girona

dimarts, 25 de maig del 2010

Medio Ambiente destina 19,5 millones para regenerar las playas catalanas

El ministerio de Medio Ambiente destinó 19,5 millones de euros durante 2009 a obras de emergencia para regenerar las playas del litoral catalán y reparar otros daños causados por los temporales de diciembre de 2008.

Medio Ambiente ha intervenido en la provincia de Barcelona con 3,8 millones de euros en el Masnou y Montgat, 2,7 en Cabrera de Mar y 2,5 en Barcelona, mientras que en los municipios de Caldes d'Estrac y Vilassar de Mar también se han llevado a cabo obras de emergencia.

En Tarragona, los municipios de El Vendrell y Alcanar han recibido medio millón de euros cada uno y en Girona, Blanes ha recibido 2,3 millones de euros y L'Escala 3,7 millones.

Además, el ministerio ha destinado 815.000 euros para reparar infraestructuras litorales que habían sufrido daños puntuales como la reparación del paseo marítimo de Tossa de Mar o Platja d'Aro o la reparación de caminos, muros y accesos a playas.

Font: ABC

diumenge, 23 de maig del 2010

Tres quartes parts de les platges gironines retrocedeixen més d'un metre cada any

Un estudi quantifica en 594 milions d'euros anuals el valor econòmic dels serveis ecològics que presta la Costa Brava

Un 75% de les platges gironines presenten un estat morfològic dolent o molt dolent, amb una erosió que fa que retrocedeixin entre encara no mig metre i un metre i mig cada any. La causa és que la pèrdua de superfície de platges que originen les tempestes no es compensa amb l'arribada de nous sediments dels rius, pel poc cabal i les infraestructures hidràuliques com ara els embassaments. Aquesta és una de les conclusions que s'afegeixen en un estudi que ha fet el Centre d'Estudis Avançats de Blanes, en què també s'estudia el valor econòmic dels serveis ecològics de la Costa Brava, en funció de diverses variables, com ara la qualitat de l'aigua o de l'aire, i de la percepció de la gent. Aquest valor l'han taxat en 594 milions d'euros anuals, que és el que es considera que val el litoral gironí.

Precisament les platges i els sistemes dunars, per la seva funció recreativa i natural per a diversos hàbitats, són espais que aconsegueixen tenir un gran valor econòmic pels seus serveis ecològics. «Són un exemple de la pèrdua d'espais concrets, sobretot les dunes, i per tant d'una sèrie de serveis que dóna», ha explicat Rafael Sardà, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, un organisme que pertany al Consell Superior d'Investigacions Científiques. De fet, i segons un estudi, tres quartes parts de les platges gironines tenen un comportament «morfodinàmic» dolent o molt dolent. Això fa referència a l'evolució de la superfície en funció del manteniment del seu equilibri, o sigui, la pèrdua de sorra amb els temporals comparada amb l'arribada de nous sediments. Als llocs on aquest comportament és dolent, les platges gironines perden entre 0,2 i 1,5 metres a l'any, i on és molt dolent perden més d'un metre i mig de mitjana. Les platges de la badia de Roses i la de Pals són les que tenen ara mateix una major erosió, fet que, segons Sardà, s'ha de vincular a qüestions naturals: «El futur és molt negre, perquè els rius no porten aigua ni els sediments que permeten formar la platja, i no se substitueix la sorra que s'emporta el temporal.» Això obliga a regenerar-les artificialment, amb un cost econòmic molt important que, evidentment, no s'hauria d'assumir si els rius fessin la seva funció.

Serveis ecològics

Precisament, Sardà ha dirigit un estudi sobre el valor econòmic dels serveis ecològics. Seguint models científics que taxen aquests serveis en funció de l'opinió de la gent –per això part de l'estudi és una enquesta–, i que es plasmen sobre els hàbitats de la zona, es calcula que la Costa Brava té un valor de 594 milions anuals. «És el rèdit que ens dóna el patrimoni natural, el valor que la gent dóna a la natura», ha explicat Sardà, amb paràmetres que inclouen per exemple la qualitat de l'aigua i de l'aire, el benestar individual o l'atracció que genera entre el turisme. Darrere les platges i les dunes, els boscos i els parcs agraris són els espais que tenen més valor.

ELS ESPAIS
Valor econòmic anual dels serveis ecològics dels principals espais de la Costa Brava
(en milions d'euros)

Massís de l'Albera: 4,2
Parc agrari de l'Alt Empordà: 44,1
Aspres de l'Albera: 1,1
Cap de Creus: 29,7
Aiguamolls de l'Alt Empordà: 18,9
Boscos de Foixà, Pedrinyà, Vacamorta i plans de Cruïlles i Sies: 17,1
Parc agrari del Baix Empordà: 15,8
El Montgrí i el Baix Ter: 22,3
Connector entre les muntanyes de Quermany i la platja de Pals: 12,5
Plans al·luvials del riu Ter: 12,7
Serra de Valldevià i Ventalló i muntanya de Sant Grau: 25
Gavarres: 10
Pla de Sant Andreu Salou, Esclet i Benaula: 13,5
Massís de les Cadiretes: 26
Muntanya de Can Cabanyes: 11,9
Connector de la Selva Marítima: 9,6

Xarxa de 131 espais naturals

Amb l'objectiu de desenvolupar una gestió integrada de la zona costanera, el CEAB ha identificat 131 elements naturals de conservació a la Costa Brava, entre el litoral i el corredor d'infraestructures. En el marc del projecte Defcon–EEP –que vol dir Delimitació Funcional dels elements de Conservació: l'Estructura Ecològica Principal–, l'organisme científic proposa crear una xarxa dels espais naturals d'aquesta zona, que hauria d'incloure els espais que actualment ja són PEIN o Xarxa Natura 2000; els elements que el pla territorial de les comarques gironines inclou com a sòl de protecció especial; el connector entre Pinya de Rosa, i el cinturó verd de l'àrea urbana de Girona, i els elements restants amb un valor de serveis ecològics superior als 3 milions. El 51% correspon a espais que ja estan protegits, i la resta no tenen cap figura de protecció. Segons Sardà, l'objectiu no ha de ser protegir tot el territori per llei, sinó evitar una transformació dels espais que no ho estan però que també tenen un valor ecològic important: «Han de continuar tenint aquests valors ambientals, i s'ha de tenir consciència que cal preservar-los encara que no entrin dins de cap espai natural», ha afirmat el científic del CSIC. L'estudi proposa crear la figura de l'EEP, amb una gestió i finançament propis.

Manifest crític contra els governs

Coincidint amb el Dia Mundial de la Biodiversitat, celebrat ahir, diversos científics van donar a conèixer el manifest per a la conservació de la biodiversitat a Catalunya. Sorgit arran d'unes jornades a Santa Susanna, el firmen personalitats de la UAB, el CEAB, l'Institut de Recerca de la Biodiversitat, la Institució Catalana d'Història Natural, el Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals, la UdG, el CREAC i la UPC. Critiquen la contínua pèrdua de biodiversitat a Catalunya i Europa, com ara hàbitats i espècies clau, a causa, per exemple, de la fragmentació del territori entre els diversos espais naturals. Lamenten que encara no es pugui conèixer la magnitud del problema per la falta d'informació de moltes espècies, i l'explotació «irresponsable» de recursos naturals amenaçats. Apunten cap al govern de Catalunya, al qual acusen de ser «incapaç de donar una resposta política adequada i una progressiva desconnexió de Catalunya respecte a les tendències europees» en la protecció del medi. Per això insten el govern a aprovar la llei de biodiversitat i que hi hagi una reorganització administrativa per conservar la biodiversitat. També demanen al govern espanyol que desenvolupi els plans previstos per a la conservació de la biodiversitat.


*Cala Cristus, a Platja d'Aro

Font: El Punt

dijous, 20 de maig del 2010

Costes acabarà demà les obres d´adequació de la platja de Tossa

Les obres d'adequació de la platja de la Mar Menuda estaran acabades com a molt tard demà al matí, segons el departament de Costes del Ministeri de Medi Ambient, que està realitzant l'obra. Es van iniciar dimarts i van a bon ritme, van apuntar. Es preveuen abocar unes 2.000 tones de sorra nova per refer la platja després dels temporals d'hivern. A més, les màquines ja han trencat el mur de sorra compacte que havia quedat en els darrers mesos. Primer es va apartar la sorra natural de platja i es va desfer el mur. Ara s'aboca la nova sorra i després es tornarà a posar la natural.


*Les màquines de Costes reparteixen les 2.000 tones de sorra nova.

dimarts, 18 de maig del 2010

Costes desfarà el mur compacte de sorra de la platja de Mar Menuda de Tossa

El Departament de Costes del Ministeri de Medi Ambient arranjarà finalment la platja de la Mar Menuda de Tossa, que havia quedat amb un mur compacte de sorra després de les llevantades d'aquest hivern. Les obres començaran avui, després de les reclamacions de l'Ajuntament.
Les típiques llevantades de la Costa Brava s'han endut enguany part de la sorra de la platja de la Mar Menuda, que va ser reposada per Costes després del temporal de Sant Esteve de 2008, i han deixat un mur compacte, que pot ser perillós. Per això, l'actuació ha estat una reclamació constant de l'Ajuntament, des que aquest mur va quedar al descobert. Avui, doncs, Costes posarà fil a l'agulla i engegarà finalment l'arranjament. Primer, s'apartarà la sorra natural de platja, es trencarà el mur i s'abocaran unes 2.000 tones de sorra. Un cop aplanada es tornarà a repartir per sobre la sorra natural.
Segons Costes, les obres estaran acabades abans del cap de setmana i durant l'actuació l'Ajuntament té previst tancar la platja.

Font: Diari de Girona

I em faig 2 preguntes:
- Serà sorra de la Pedrera d'en Balmaña?
- Quant durarà?

dijous, 13 de maig del 2010

El mosquit tigre mossega la Costa Brava

La plaga es va extendre durant l'any passat a l'Escala i Platja d'Aro, i des del 2008 a la Selva marítima, Vidreres i Maçanet

El mosquit tigre continua avançant pels racons més humits de la Costa Brava. Un estudi del Departament de Medi Ambient ha constatat que aquest petit però ferotge insecte s'ha extés fins a l'Escala i Platja d'Aro durant el 2009. Des del 2004, quan es va detectar per primera vegada a Sant Cugat, tot i que s'estima que ja va ser detectat el 2001, aquesta espècie de mosquit ha anat conquerint territori fins a amenaçar 120 municipis catalans que formen part de 14 comarques diferents.

Segons les conclusions a les quals ha arribat la Direcció General del Medi Natural, l'insecte es va detectar per primera vegada a les comarques de Girona l'any 2008. La seva presència es va comprovar als municipis de la Selva marítima -Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, així com Vidreres i Maçanet de la Selva-.

Durant l'any passat els ous van superar la comarca de la Selva i han fet un salt cap al litoral de l'Alt i Baix Empordà. Amb l'arrribada del mes de maig s'incia el període d'activitat del mosquit tigre asiàtic fins al novembre. Tot i que en els mesos d'agost i setembre és quan hi ha una major densitat d'aquesta espècie d'insecte. Sobretot durant el setembre, quan hi ha un nombre màxim de municipis afectats per la plaga.

De les investigacions fetes fins ara s'ha constatat que el més important i efectiu per frenar la ràpida proliferació d'aquest insecte és evitar la posta d'ous i el creixement de les larves aquàtiques. Un objectiu que s'aconsegueix eliminant els punts d'aigua on poden desenvolupar-se, com per exemple tots els recipients exteirors, com ara galledes, plats de sota els testos o safareigs.

De l'estudi també es desprèn que mentre que les temperatures mínimes condicionen l'eclosió dels ous hivernants, la pluja no és imprescindible per al seu desenvolupament. "Els efectes negatius sobre la població són una pèrdua de la qualitat de vida a causa de les nombroses picades, però els riscos sanitaris per transmissió de malalties són molt reduïts", s'afirma en el document. No obstant això, no estan "absents", ja que l'any 2007 es va detectar a Itàlia un brot de Chikungunya, que provoca febre, a causa d'una picada daquest mosquit.


*Un exemplar de mosquit tigre capturat el setembre de 2008 a Blanes.

Font: Diari de Girona

Articles relacionats

Medi Ambient diu que a l'Escala i Platja d'Aro hi ha el mosquit tigre - El Punt

El mosquit tigre ja s'ha establert en dotze municipis de la demarcació - Tossanatura

dissabte, 8 de maig del 2010

Prevenció al massís de les Cadiretes

El Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant l'empresa pública Forestal Catalana, ha adjudicat un projecte de prevenció d'incendis forestals al massís de de Cadiretes, a l'empresa Ambientalia World SL, per un import d'adjudicació de 302.805,05 euros, sense l'IVA. Aquest projecte, que duu el nom Treballs de prevenció d'incendis al Perímetre de Protecció Prioritària del Massís de Cadiretes -2a fase-, afecta les comarques de la Selva, el Baix Empordà i el Gironès, i preveu obrir franges estratègiques i franges de seguretat o de trànsit del vial, arranjar la xarxa viària, reduir la massa combustible i senyalitzar la zona.
El conjunt de les actuacions al massís de Cadiretes abraça una superfície de més de 130 hectàrees i l'adequació de més de 36 quilòmetres de camins. L'objectiu es prevenir els incendis d'aquesta campanya que es preveu especialment perillosa, o en tot cas, per poder actuar amb la màxima rapidesa. Aquest projecte tenia un pressupost màxim de contractació de 474.128,96 €, i es preveu que les obres finalitzin en un termini màxim d'un any.

dimecres, 5 de maig del 2010

El vent i la pluja fan caure part de la xarxa elèctrica i deixen 7.000 abonats sense llum

La caiguda de cables i dispositius de seguretat de les línies va afectar durant tot ahir bona part de la Costa Brava

La Costa Brava va tornar ahir a quedar parcialment a les fosques. El fort vent i la pluja de dimarts a la matinada van posar l'ai al cor a uns 7.000 abonats del litoral de l'Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva, que es van tornar a quedar fins a dotze hores sense llum. El motiu va ser que el vent va fer caure un cable en una línia de mitjana tensió al seu pas per Santa Cristina d'Aro, i això va repercutir en talls totals o permanents en municipis com ara Pals, Sant Feliu de Guíxols i Tossa, a part de Santa Cristina, que va ser el més afectat. A l'Alt Empordà, el vent va fer saltar els dispositius de seguretat de cables elèctrics, i això va afectar pobles com ara la Jonquera, Llançà i Portbou. Al vespre tothom havia recuperat la llum amb normalitat, tret de Romanyà de la Selva, on es van portar generadors.

Gairebé dos mesos després de la nevada, milers de persones de la Costa Brava van reviure ahir l'experiència de quedar-se sense llum. El temporal de vent, pluja i neu a muntanya va tornar a afectar les comarques gironines, que van patir especialment davant la fragilitat que encara demostra bona part de la xarxa elèctrica de la Costa Brava, pendent d'arreglar-se definitivament de les conseqüències de la nevada. El vent va tombar arbres en molts punts, com ara Lloret de Mar, on un plataner va caure sobre els fils de llum i telèfon i va obligar a tallar aquests dos serveis a una part de la ciutat. A Blanes, el temporal de mar es va tornar a endur la sorra de la platja de s'Abanell, mentre que Tossa va patir també apagades intermitents de subministrament elèctric durant la nit, a causa d'una incidència a Santa Cristina d'Aro.

La incidència principal va ser a la línia de mitjana tensió entre Llagostera i Castell d'Aro, en una torre elèctrica a Santa Cristina que encara està mig doblegada i funciona de manera provisional després de la nevada. Allà hi va caure un cable de matinada, i la reacció en cadena i altres petites afectacions van provocar talls en el subministrament a zones de Pals, Torroella de Montgrí, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols, en aquest cas a les urbanitzacions, on hi havia gent que durant el dia va anar a buscar generadors per si de cas, arran del record de l'última apagada. En tot cas, el municipi més afectat va ser Santa Cristina d'Aro, on l'alcalde, Ricard Herrero, va reclamar que, amb la precarietat actual de les línies, es prenguin mesures com ara deixar grups electrògens als municipis i accelerar les obres per evitar problemes com els d'ahir.

La falta de fluid elèctric al Baix Empordà també ha afectat els municipis de Torroella de Montgrí –poble de l'Estartit, urbanitzacions i Mas Pinell–, Pals –de manera desigual per tot el terme–, Ullà –barri de la Roqueta–, Palafrugell –un petit sector de Tamariu– i Castell-Platja d'Aro –nucli antic de Castell d'Aro–. La falta d'electricitat es va resoldre al llarg de la tarda. Cal destacar que els problemes els ha provocat, sobretot, la caiguda de pals provisionals col·locats després de la destrossa de la nevada del 8 de març, arran del terra moll i el fort vent. En alguns cas, com el de Palafrugell, el motiu ha estat que un arbre ha caigut en un transformador.A Pals, a més, ha estat necessari apuntalar els arbres de davant de l'escola pública, ja que molts s'havien tombat pel fort vent i el terra moll. Uns problemes que també han viscut altres municipis, com ara Palamós, on s'han acabat tallant alguns dels plataners de l'avinguda de Catalunya.Com a destrossa important, cal destacar la de l'envelat de la festa major de Fontanilles, a la plaça Pere Pruñonosa. L'envelat, que feia 25 metres de llargada per 15 d'amplada, s'havia de retirar dilluns, però arran de la pluja es va deixar per avui. A la nit, arran del temporal de vent, l'envelat va anar a parar a la finca del costat, i va quedar totalment destrossat. També va afectar el fanal del mig de la plaça i un ametller. A Palamós, el fort vent també ha destrossat l'envelat de la zona activa de la platja Gran. A més, com sol passar sovint, es va inundar una mica el mercat cobert, que es va idear per sota el nivell del carrer. Pel que fa a l'Alt Empordà, la pluja i, sobretot, el vent van provocar desperfectes també a diversos municipis, on van caure arbres, cartells informatius i fins i tot fanals. A Figueres, la tramuntana va bufar a una velocitat de 120 km/h, i va fer caure mobiliari urbà i, especialment, molts arbres i branques. Un dels espais més afectats va ser l'entrada de la ciutat per la carretera de Llançà, on van cedir nombrosos arbres i branques.A Vilafant, el vent va fer caure una vintena d'arbres, entre aquests alguns dels que s'havien plantat fa uns mesos al vial de comunicacions amb motiu de les obres de la línia ferroviària. A Empuriabrava, al sector Puigmal, el vent va fer caure sobre la via pública un eucaliptus de grans dimensions. A causa de caigudes d'arbres semblants, alguns municipis van haver de tallar carrers mentre es retiraven els obstacles de la via. És el cas, per exemple, d'Empuriabrava, a Castelló d'Empúries, on van caure una desena s'arbres, i també del Port de la Selva. A la Selva de Mar l'accés al poble va quedar tallat. A l'Escala, també es va tallar l'accés al passeig d'Empúries per branques caigudes, i a Llançà el vent va destruir una caseta de la platja on fan la biblioplatja.Pel que fa als talls de llum, les restriccions van afectar la Jonquera, Colera, Agullana, la Vajol, Maçanet de Cabrenys i Llançà.A la Jonquera, on l'avaria va durar unes quatre hores. L'alcalde, Jordi Cabezas, va lamentar ahir la falta d'informació per part de la companyia Endesa. «Al telèfon d'emergències per ajuntaments saltava un contestador que deia que hi havia incidències a diversos punts, i prou. Ens han avisat quan la llum ja havia tornat», es queixava. La restricció també va afectar altres punts, com ara Colera, Agullana, la Vajol, Maçanet de Cabrenys i Llançà. En aquest últim punt, l'afectació va ser a les urbanitzacions de Grifeu i Cap Ras, on és habitual que es doni aquesta situació quan plou i fa vent.

Endesa va anar resolent les afectacions al llarg del dia, i al vespre ja tothom tenia llum. En alguns casos, però, les dificultats per reparar l'avaria van obligar a portar generadors per garantir el subministrament, com ara al nucli de Romanyà i la urbanització Vall Repòs, a Santa Cristina d'Aro.

Ratxes de més de 100 km/h

El vent va ser ahir a la nit el principal protagonista del temporal, amb ratxes que van superar àmpliament els 100 quilòmetres per hora, sobretot al nord de la Costa Brava. A Portbou van arribar als 169 km/h, 100 km/h a Palamós i 95 km/h a Sant Pere Pescador, fet que va provocar molta mala mar i onades de fins a 3,7 metres al golf de Roses. A muntanya, el vent també va ser molt fort, per exemple amb ratxes de 117 km/h a Ulldeter i de 91 km/h a Molló, mentre que pel que fa a la neu, a Núria van arribar a gruixos de neu nova de fins a 56 centímetres ahir al matí. D'altra banda, i pel que fa a les precipitacions, ahir va continuar plovent a tota la demarcació, com fa des de diumenge al vespre. A Espolla ja han superat els 100 litres per metre quadrat durant aquest episodi, i Cassà de la Selva, Girona, Banyoles i Castell d'Aro estan superant, en molts casos de molt, els 30 litres per metre quadrat durant aquests dies. Les temperatures també han baixat notablement, amb màximes que amb prou feines han superat els deu graus i mínimes que han estat sota zero a muntanya i d'entre 4 i 6 graus a la costa i l'interior. Les previsions indiquen que les pluges continuaran avui a les comarques gironines fins al migdia, i que continuarà el vent molt fort, si bé el temps ha de millorar dijous.

Sense classe a Planoles

Els deu alumnes de l'escola de Planoles, al Ripollès, no van poder ahir fer classe a causa de les condicions climàtiques, que van impedir l'accés a les instal·lacions. Els Mossos mantenien tallada al trànsit pensant a primera hora del matí la carretera de la Collada, cosa que va impedir que el transport públic arribés fins a l'escola. La falta de llum a algunes escoles del Baix i l'Alt Empordà no va impedir, en general, el desenvolupament habitual de l'activitat escolar, segons va informar el director territorial d'Educació a Girona, Andreu Otero. Segons va destacar, es va aprofitar la llum natural per fer les classes, davant la falta de llum artificial. A Santa Cristina van haver d'agrupar alumnes de l'escola bressol perquè hi havia aules sense calefacció. Del transport escolar, Otero va dir que la previsió és que avui es desenvolupi amb normalitat.

Endesa anuncia indemnitzacions per la nevada

Endesa va anunciar ahir les indemnitzacions que pagarà als afectats per la nevada del 8 de març. Al final serà una quantitat fixa de diners per cada dia que els abonats van haver de passar sense llum, amb excepció de les primeres 24 hores. D'aquesta manera, les primeres 24 hores durant les quals els clients no van tenir llum no comportaran cap indemnització. A partir d'aquí, la companyia pagarà 60 euros al dia per les 48 hores següents –que en la majoria de casos, i tenint en compte que la majoria d'abonats es van quedar sense llum dilluns al migdia, equivaldrien entre dimarts i dijous al migdia–, 70 euros per les 24 hores següents, i 80 euros per cada 24 hores a partir d'aquí sense subministrament. Aquests diners seran per cada abonat, independentment de les circumstàncies de cada família o de les persones que viuen en cada habitatge. D'aquesta manera, els últims a recuperar la llum cobraran 750 euros. Finalment, Endesa recollirà les diverses reclamacions que els clients van fer o bé a la mateixa companyia o bé a través d'ajuntaments i consells comarcals. En aquests casos, la companyia trucarà als afectats per acordar la indemnització, i aquells que no van fer cap reclamació, a partir de demà ja podran contactar amb Endesa per fer-la, a través de les oficines, el web o el telèfon 900847384. Si algú no està d'acord amb la quantitat, podrà demanar un peritatge i fer una reclamació a part, descartant aquesta anunciada ara. D'altra banda, la Generalitat i Endesa no es posaven d'acord ahir si aquestes indemnitzacions també seran vàlides per als comerços. Finalment, Endesa destinarà un fons social d'1,5 milions per als ajuntaments afectats pel temporal.

Els pescadors es queden a terra

La flota pesquera gironina es va quedar ahir a terra a causa del temporal de mar, que va provocar grans onades i ratxes de vent que van arribar gairebé als 170 quilòmetres per hora –en alguns punts de l'Alt Empordà, com ara Portbou–. Segons el president de la federació de confraries catalanes, Eusebi Esgleas, les pèrdues que pot tenir el sector per haver-se quedat un dia a port se situaran al voltant dels 200.000 euros. De les 200 barques d'arrossegament i encerclament que hi ha a la costa gironina ben poques van sortir a la mar. «Aquest no està sent un bon any per al sector», afirmava ahir Esgleas, el qual va indicar que, a part d'ahir i dels dies del temporal de neu, s'hi ha d'afegir el mes de veda que va afectar la flota d'arrossegament. Pel que fa al sector agrari, ahir no es tenia constància de grans danys en els conreus a causa del temporal de pluja i vent. Només a Capmany i al Port de la Selva va provocar desperfectes a les vinyes.

La línia de tren, afectada

Una de les afectacions del temporal va ser a la línia de tren entre Girona i Portbou, que Adif va decidir tallar a la circulació a primera hora del matí a causa del fort vent que feia i com a mesura de precaució. A més, s'hi va afegir la pèrdua de tensió a l'estació de Cervera de la Marenda, també pel vent. Tot plegat va obligar Renfe a posar autobusos com a mitjà de transport alternatiu per als viatgers, a qui va portar fins a l'estació de Girona per tal que els que haguessin d'anar fins a Barcelona poguessin continuar el trajecte amb tren. Al migdia Adif va decidir reobrir el tram de la línia entre Girona i Figueres, però la continuació fins a Portbou es va mantenir tancada al trànsit perquè havien caigut diverses branques a la via. Finalment, pels volts de les quatre de la tarda es va restablir completament la circulació fins a Cervera, on ja s'havia recuperat la tensió. En total, les incidències van afectar onze trens i poc més de 2.100 viatgers

*Les barques no van sortir de port, ahir a Palamós.

*Arbres aguantats amb fustes, davant l'escola de Pals

*Un pi caigut a sobre uns pisos al Port de la Selva

*Un generador, ahir en un a urbanització a Sant Feliu de Guíxols

*Pals caiguts a Torroella de Montgrí.

*Operaris d'Endesa arreglant ahir la línia a Santa Cristina

*Una peixateria de Santa Cristina, cobrint el peix amb gel perquè no es fés malbé.

*Una botiga de Santa Cristina funcionant amb un fanal.


Font: El Punt

dilluns, 3 de maig del 2010

Nou Blog

Costa Brava Natura.
Blog de medi ambient per debatre, difondre i compartir opinions i notícies sobre l'entorn natural, la biodiversitat i la geologia de la Costa Brava.

El blog està obert a comentaris, suggerencies i crítiques constructives.

Gràcies i Salut



http://costabravanatura.blogspot.com/

dissabte, 1 de maig del 2010

Tossa de mar aprova l´Agenda 21 per fer el poble més sostenible

Tossa de Mar va aprovar en el darrer Ple extraordinari l'Agenda 21, un pla estratègic per als propers anys que preveu un conjunt d'actuacions per fer el poble més sostenible i millorar el nivell de vida dels ciutadans.
L'elaboració de l'Agenda 21 es va iniciar la tardor del 2008, conjuntament amb l'Ajuntament de Lloret de Mar i amb el suport de la Diputació de Girona. Primer s'ha elaborat una d'anàlisi detallada del territori, d'on han sortit les diverses propostes d'actuació .
Les principals actuacions que es preveuen són conservar i millorar l'entorn del municipi, protegint els espais d'interès natural; gestionar de manera eficient els recursos i serveis municipals. També està previst una actuació per la promoció i diversificació de l'economia i l'ocupació, ajudant a la creació de noves empreses i creant la formació laboral

Font: Diari de Girona