dissabte, 23 de juny del 2012

L´Ardenya-Cadiretes es promocionarà en una ruta

El Consorci, regidors i tècnics dels set ajuntaments implicats de "forma voluntària" han creat un producte turístic per potenciar la zona

Amb un dinar de germanor així és com celebraven ahir entre tècnics, regidors i membres del Consorci d'Ardenya-Cadiretes, la culminació d'un projecte de promoció turística d'aquesta zona que transcórrer per les comarques de la Selva, el Baix Empordà i el Gironès. I és que a partir del mes de setembre el Consorci comptarà amb la Volta de l'Ardenya, ruta que es podrà fer a peu o en bicicleta de 93 quilòmetres i que transcorrerà per zones boscoses i pels set municipis que en formen part.

L'àmbit de l'Ardenya-Cadiretes comprèn els municipis de Caldes de Malavella, Llagostera, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Vidreres i Tossa de Mar. I és en aquest últim municipi on va tenir lloc ahir la trobada dels tècnics, regidors i membres del Consorci, en concret, a Sant Grau. El president Francesc Nadal va destacar que el motiu del dinar era "agrair" la feina feta per tots els implicats en el producte turístic i com va destacar Eduard Adrobau, vicepresident del Consorci la ruta és una idea que es va començar a moure fa un any però "en no tenir recursos, fent hores i la bona voluntat dels regidors i tècnics s'ha aconseguit fer la ruta, tot voluntàriament".

Canviar l'oferta turística

L'objectiu de la ruta és dinamitzar el massís, segons Adrobau així com també canviar l'oferta del model turístic de la zona i potenciar "l'entorn de cultura, història i natura" i per això, transcorrerà i donarà a conéixer els espais tant dels pobles de primera línia de costa com els de segona. I segons Nadal, el Consorci també té com a objectiu "gestionar el Massís i treure'n profit econòmic per dinamitzar els municipis sobretot en l'actual època de crisi i incertesa". La ruta es presentarà a partir del setembre i de cara a la tardor, es podrà transcórrer l'Ardenya-Cadiretes des d'un altre punt de vista.

*Els tècnics, regidors i membres del Consorci al pati de Sant Grau

dijous, 21 de juny del 2012

Llum verd a l'Agència d'Energia de la Selva

El ple del Consell Comarcal de la Selva va aprovar-ne ahir el reglament

El Consell Comarcal de la Selva va aprovar ahir el reglament de l'Agència Comarcal d'Energia, que pretén donar resposta i assessorar els ajuntaments de la Selva en temes de gestió energètica. Marta Contreras (ERC), que forma part de la comissió d'Energia del consell, explica que després de visitar altres agències comarcals similars a Osona i el Maresme, es va elaborar un pla de treball, definint objectius per poder, finalment, aprovar el reglament.

Prova pilot
Per tal de tenir un coneixement real de la despesa energètica de la comarca, s'ha endegat un pla pilot del qual formen part els municipis d'Hostalric, Vilobí, Breda, Sant Hilari, Riudellots i Tossa. “Tenen tots estructures territorials molt diferents i es tracta de fer una anàlisi que ens permeti oferir serveis que s'adeqüin a les necessitats de tots els municipis de la Selva”, diu Contreras. En els municipis esmentats ja s'ha començat a fer l'anàlisi de la despesa energètica tant dels equipaments municipals com de l'enllumenat públic. Les dades que es recullen –tant de cost econòmic com de despesa en kW/h i potència contractada– van del 2005 al 2012. Les dades després s'introduiran en un programari que detecta descompensacions entre consums i potències, per poder aportar solucions, si cal. El primer servei que es redactarà és el pla d'acció d'energia sostenible (PAES), però el catàleg d'accions de l'agència inclourà des de l'assessorament energètic fins a la redacció d'un pla d'enllumenat públic.

“Moltes empreses de serveis energètics van als ajuntaments i volen vendre llums LED per a l'enllumenat públic i els ajuntaments no ho tenen clar i se senten desemparats”, diu Contreras. Tampoc es té clar de vegades com estalviar, i és habitual que molts pobles optin simplement per apagar fanals, quan segurament es pot dissenyar un pla més aproximat a les necessitats reals del municipi.

Font: El Punt

dimecres, 6 de juny del 2012

La bandera blava tornarà a onejar aquest estiu a 28 platges de Girona

Els ports també mantenen les 8 banderes blaves del 2011 

La bandera blava onejarà aquest estiu a 28 platges de la demarcació de Girona, el mateix número de distincions que van rebre l'any passat les platges d'aquesta demarcació. Girona també manté el número de guardons en matèria de Ports, és a dir, vuit. Per tant, Girona manté enguany les trenta sis banderes blaves que va rebre l'any 2011 entre platges i ports. El president d'ADEAC-FEE, José Sánchez Moro, ha volgut destacar la col·laboració de la Generalitat de Catalunya a través de l'Agència Catalana de l'Aigua i dels seus tècnics i també ha volgut agrair que Catalunya segueixi aportant fons, malgrat la crisi.

Les 28 platges de Girona són: la Platja Gran de Portbou, la de Gifreu i la del Port de Llançà, la platja del Port de la Selva, la d'Empuriabrava de Castelló d'Empúries, la de Cala Montgó a Torroella de Montgrí, les de Tamariu, Canadell i Llafranc a Palafrugell, la platja de la Fosca a Palamós, les d'Es Monestrí, Torre Valentina, Sant Antoni i Cala Cristus- Ses Torretes de Sant Antoni de Calonge, les de Cala Rovira, Platja d'Aro, Sa Conca a Castell-Platja d'Aro, les de Sant Feliu i Sant Pol a Sant Feliu de Guíxols, les de la Mar Menuda i Gran de Tossa a Tossa de Mar, les de Lloret, Fenals, Sa Boadella i Santa Cristina a Lloret de Mar i, finalment, les de Blanes, Sabanell i Sant Francesc a Blanes.

El vuit ports gironins que han rebut bandera blava són: Club Nàutic de Llançà; Club Nàutic Port de la Selva; Port esportiu de Roses; Club Nàutic l'Escala; Club Nàutic l'Estartiu-Torroella de Montgrí; Port Esportiu Marina de Palamós; Club Nàutic Port d'Aro i Club de Vela Blanes.

A més, la localitat de Calonge ha rebut també la distinció Via Blava pel Camí de Ronda de Torre Valentina

Font: Diari de Girona

dilluns, 4 de juny del 2012

Rànquing de qualitat marina a Catalunya i les Balears: de Formentera al Prat de Llobregat

Silmar valora sobre deu la qualitat del litoral a la vintena de punts on té situada una estació d'estudi. Consulta aquí la llista completa de les qualificacions del 2011

Les dades de l'últim informe de Silmar, una xarxa de seguiment de l'estat del litoral formada per una vintena d'estacions, no conviden a l'optimisme, sinó que mostren un empitjorament progressiu si es comparen les dades del 2011 i les del 2010. Formentera és la costa més ben posicionada, amb un 8,8 sobre deu, però perd 0,2 punts en relació amb l'any anterior. El Prat de Llobregat és el punt amb una situació més crítica. Aquesta és la llista sencera de puntuacions del 2011.

1- Es Banc, a Formentera: 8,8 (el 2010 tenia un 9)

2- Mont-ras (Baix Empordà): 8 (el 2010 també tenia un 8)

3- Punta Romaní, a l'Escala (Alt Empordà): 7,5 (el 2010 tenia la mateixa nota)

4- Mataró (Maresme): 7 (l'any passat tenia la mateixa nota)

5- Sant Josep de Sa Talaia (Eivissa): 7 (l'any passat tenia un 6,1)

6- Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): 6,4 (nota 2010: 6,7)

7- Tossa de Mar (la Selva): 6,3 (nota 2010: 6)

8- Cala Vidre, Ametlla de Mar (Baix Ebre): 6,2 (nota 2010: 7)

9- Tarragona (Tarragonès): 6 (nota 2010: 6,5)

10- Cadaqués (Alt Empordà): 6 (nota 2010: 6)

11- Cala Llobeta, a l'Ametlla de Mar (Baix Ebre): 5,9 (nota 2010: 6,5)

12- Cala Montgó, l'Escala (Alt Empordà): 5,8 (nota 2010: 6)

13- Palamós (Baix Empordà): 5,7 (nota 2010: 5,5)

14- Sant Antoni de Portmany (Eivissa): 5,7 (nota 2010: 6,8)

15- Begur (Baix Empordà): 5,6 (nota 2010: 4)

16- Torredembarra (Tarragonès): 5,4 (nota 2010: 5)

17- Badalona (Barcelonès): 5,4 (nota 2010:5)

18- Vilanova i la Geltrú (Garraf): 5 (sense dades anteriors)

19- Prat del Llobregat (Baix Llobregat): 4,8 (nota 2010: 3,5)
 
 *Mapa de notes del fons marí 2011

Font: Ara.cat