dilluns, 29 de desembre del 2008

Bon Nadal

Hola!
Aprofito per felicitar-vos les festes a tots/totes. Bon nadal i feliç any nou. També aprofito aquestes dates per penjar aquestes fotos curioses que vaig fer a finals de l'any 2007.


*En lloc del Nen Jesús, una sargantana ibèrica

Podem veure dins del pessebre del Puig de ses Cadiretes un llangardaix, que a mi em sembla una sargantana ibèrica (Podarcis hispanica)

Aquesta petita sargantana mediterrània insectívora, normalment te una longitud corporal inferior als 70 mm.
És una sargantana termófila i xerófila, principalment associada a les pedres, les roques i les parets verticals dels rocams. No obstant, també pot ocupar construccions humanes com cases o murs. De forma secundària pot habitar àrees de vegetació poc desenvolupada o talussos.

Es distribueix de forma més o menys uniforme pel País Valencià, Catalunya, el sud d’Andorra i la Catalunya Nord amb l’excepció dels estatges alpins i subalpins de la carena pirinenca i la Vall d’Aran. Manca a les illes Balears. Pot assolir els 2200m d’altitud. És tracta d’un saure originat a la Península Ibèrica.

diumenge, 28 de desembre del 2008

Tossa, inundada

El desastre de Tossa

«Feia més de 50 anys que no es veia una cosa així», explicava ahir el propietari de l'Hostal del Mar, Manel Fàbregas, a la porta del seu establiment, totalment arrasat per l'entrada de l'aigua a pressió, que li va rebentar portes i finestres. Segons tots els testimonis, el pitjor va començar divendres a mitja tarda, quan la riera va quedar col·lapsada i les onades del mar van entrar passeig endins. «L'aigua ens ha arraconat tot el mobiliari al fons del local, amb més d'un metre d'altura a dins», va assegurar Fàbregas, que afortunadament tenia l'establiment tancat per vacances. Aquest cas es va repetir en la majoria d'establiments de primera línia, com per exemple al restaurant Es Congre, el propietari del qual, Joan Canal (sobre aquestes línies, parlant pel mòbil amb aigua a mitja cama davant de l'establiment), a primer cop d'ull ahir calculava les pèrdues en 25.000 euros pel cap baix. «L'aigua entrava amb tanta força que s'ha endut les portes metàl·liques cap endins i ha arrossegat neveres, cuines i tot el que ha trobat, i com que és salada ho ha fet tot malbé», explicava Canal. Les excavadores van entrar ahir al matí a la platja per treure-hi runa, sorra i aigua, tot i que la ressaca va arribar a dipositar brossa i brutícia carrers endins, com es veu a la imatge grossa de dalt. A sota i al costat, diverses instantànies de locals inundats i portes rebentades per l'envestida de les onades.









Font: El Punt
Aqui podeu trobar el vídeo de la notícia. Font:3Cat24

dimecres, 3 de desembre del 2008

Residus a la carretera de Llagostera

Per començar, m'agradaria disculpar-me pel temps que portava sense renovar, però per qüestions de feina, se'm fa molt difícil. Fins desprès de nadal, possiblement, no toqui gaire el bloc.

Tornant al tema del missatge, em torno a fer una pregunta que sovint em faig:

Perquè la gent no respecta el bosc i l'entorn?

Fa dies, que veig a la carretera de Llagostera, a l'alçada de Terra Negra, un abocament de residus.
Hi ha alguns matalassos i algunes restes vegetals. D'on surten?? Tant costa portar-ho a la deixalleria o deixar-ho dijous a les escombraries?? De debò és més fàcil portar-ho fins allà??
I segurament allà es quedaran fins el Pelegrí

*Matalassos i restes vegetals a Terra Negra

Aquesta imatge, i altres coses que veig com 25 cotxes de boletaires cada cap de setmana... Em fa venir cap una pancarta que recordo que van penjar quan era nen, abans de que fessin les obres, que deia "LA CARRETERA DE LA VERGONYA".

Aprofito, ja que parlo d'aquesta infraestructura, per penjar aquesta foto que vaig fer a principis d'any, que m'agrada força.

* Arc de Sant Martí, sobre la pedrera d'en Balmanya (no se si s'aprecia que està mig coberta de calamarsa)

Si vos plau, tingueu respecte per l'entorn, que no costa res.

dilluns, 10 de novembre del 2008

Agenda 21

L’Agenda 21 és un procés on treballen conjuntament les autoritats locals i sectors locals per proposar i executar actuacions per així assolir un desenvolupament social i econòmic respectuós amb l’entorn.

L’objectiu principal de l’Agenda 21 és assolir el desenvolupament sostenible en un determinat lloc, és a dir, aconseguir:

  • Desenvolupament econòmic: Optimitzar la gestió i la utilització dels recursos.
  • Desenvolupament ambiental: Ordenar eficientment el territori i les activitats que s’hi desenvolupen.
  • Equitat social: Distribuir equitativament els recursos, béns, serveis i oportunitats entre la població.

Es tracta d'una estratègia que permetrà al Tossa assolir un model de desenvolupament sostenible a nivell municipal. L'Agenda 21 definirà els problemes de Tossa i plantejarà actuacions concretes per a solucionar-los.

L'empresa encarregada d'aquest projecte és Lavola. Segons el que diu la seva plana web, el projecte tindrà en comte l'ordenació del territori com a eix vertebrador del desenvolupament sostenible, i recollirà l'ideari i plantejament programàtic del programa d'ajut de la Diputació de Girona a la redacció dels Plans d'Acció local per la Sostenibilitat (PALS).

Segons van explicar a la presentació, Lloret i Tossa faran conjuntament les seves Agendes 21 perquè el que es pretén és una reflexió territorial amb caràcter supramunicipal. Encara que cada municipi en tindrà la seva es faran de manera coordinada.

En aquest projecte s'hi distingeixen 4 fases:
  • Una fase prèvia on es fa un recull d'informació preliminar.
  • 1ª fase: Memòria descriptiva, on es fa el recull i l'anàlisi de les dades.
  • 2ª fase: Memòria i diagnosi.
  • 3ª fase: Elaboració del PALS

Tot això, es va iniciar el Setembre passat, està previst d'acabar-ho al Novembre del 2009.

dijous, 30 d’octubre del 2008

Balena a Tossa, 1925

L'Any 1925, va quedar varat aquest cetaci,de mida considerable a la platja de Tossa.



Com és de suposar, aquest esdeveniment va produir una gran expectació a tot el poble. Segons he llegit, l'exemplar va arribar encara viu i un carrabiner li va haver de fer un tret.

Vaig penjar la foto a un fòrum de cetacis i mamífers marins per tal de que m'ajudessin amb la identificació d'aquest exemplar (gràcies a la gent de l'"Ocean Fòrum")i en van treure aquestes hipòtesis (amb la qualitat i l'angle de la foto, no han pogut saber amb exactitud de quina espècie es tracta):

Alguns deien que podia ser una cria de balena blava.


Molts coincidien en que es podria tractar d'una cria de catxalot sobretot per l'aleta dorsal. També és relativament comuna al Mediterrà. Però també hi ha altres factors que fan desconfiar d'aquesta hipòtesi.


La majoria, va opinar que es tractava d'un zífid (Ziphiidae), sobretot per aquesta mena de "morro" i el cap bulbós que sembla tenir.
Alguns es van atrevir a dir que podia tractar-se d'un Hyperoodon ampullatus, i que encara que la seva distribució no inclou les nostres aigües, hi ha hagut avistaments al mar Mediterrani. Per algunes circumstàncies podria haver arribat aqui.


Per tant aquestes 2 ultimes hipòtesis són les que cobren més importància.

Us deixo la direcció d'un article sobre cetacis a la costa selvatana i empordanesa, on no hi surt res d'aquest cas


Si algú té més informació d'aquest fet (fotos, descripció, que s'en va fer...), envieu-m'ho si vos plau!!

dijous, 23 d’octubre del 2008

Tossa i la Xarxa Natura 2000

Natura 2000 és una xarxa d’espais naturals protegits a escala europea, per tal de conservar tant espècies com hàbitats naturals i seminaturals, mitjançant una gestió compatible amb l’aprofitament dels recursos. És la iniciativa política europea més important de conservació de la natura.

L'objectiu de la Xarxa Natura 2000 és de garantir el manteniment (o el restabliment) en un estat de conservació favorable dels hàbitats i els hàbitats de les espècies en la seva àrea de distribució natural dins el territori de la UE.

El territori de la UE és dividit en 6 regions biogeogràfiques: la macaronèsica, la mediterrània , l’atlàntica, l’alpina, la continental i la boreal.
*Regions biogeogràfiques d'Europa

Els objectius s’han d’aplicar per a cada regió biogeogràfica i, dins de cada una d’aquestes, per a tots els hàbitats i les espècies que hi són presents.

Natura 2000 es compon de dos tipus d’espais:
• Les zones especials de conservació (ZEC)
• Les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA)
Un espai inclòs a Natura 2000 pot haver estat designat com una ZEC o com una ZEPA, però també com ambdues coses a la vegada.

Les ZEC són designades pels estats membres d’acord amb la Directiva hàbitats.
Prèviament a aquesta designació, però, cal que la Comissió, de conformitat amb els estats membres, classifiqui com a llocs d’importància comunitària (LIC) els espais proposats.

Les ZEPA són designades pels estats membres segons la Directiva de les aus.
Totes les ZEPA designades fins al moment, i les que es puguin designar en un futur,
passen a formar part de Natura 2000 automàticament.

El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicà la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recull les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat.

Els espais catalans que formen part de la xarxa europea Natura 2000 ocupen un total d’1.040.155 ha, de les quals 957.051 són terrestres (29,8% del territori català) i 83.104 marines.

*Xarxa Natura 2000 a Catalunya

El Massís de Cadiretes, forma part també de la xarxa natura 2000. Aquesta, té una superfície total de 9.223,3ha de les quals 7.765,9ha és superfície terrestre i 1.457,4ha és superfície marina.
D’aquestes 9.223,3ha, pertanyen a Tossa 2.610,6. Això és un 67,7% de la superfície del municipi i un 28% de la superficie de l'espai protegit.

*Natura 2000 a Tossa

Dins d’aquest espai hi trobem diferents hàbitats, així com diverses espècies animals incloses a la “Llista de les espècies de la Directiva d'hàbitats presents en els Llocs d'Importància Comunitària (LIC)” i espècies d’aus de la “Llista de les aus de la Directiva d'aus presents en les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)”

Els hàbitats de la Directiva Hàbitats presents en el massís són:

Alguers de posidonia
Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium spp) endèmiques
Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)
Castanyedes
Suredes
Alzinars i carrascars
Pinedes mediterrànies

Les espècies de la Directiva Hàbitats presents en el massís són:

amfibis i rèptils
Mauremys leprosa, Tortuga de rierol

mamífers
Miniopterus schreibersii, Rat penat de cova
Myotis blythii, Rat penat orellut mitjà
Myotis capaccinii, Rat penat de peus grans
Tursiops truncatus, Dofí mular
Rhinolophus euryale, Rat penat mediterrani de ferradura
Myotis myotis, Rat penat orellut gran
Rhinolophus hipposideros, Rat penat petit de ferradura

Les espècies de la Directiva d’Aus presents al massís són:

Anthus campestris, Trobat
Bubo bubo, Duc
Caprimulgus europaeus, Enganyapastors
Falco peregrinus, Falcó
Phalacrocorax aristotelis desmarestii, Corb marí emplomallat
Sylvia undata, Tallareta cuallarga

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Costes es compromet a recuperar l´entorn de Santa Maria de Llorell en tres mesos

L'enderroc de l'edifici il·legal durarà un mes mentre Tossa reclama també l'adequació de la guingueta de cala Bona

Les obres per enderrocar l'edifici il·legal que, des del 1965, ocupa la cala de Santa Maria del Llorell de Tossa de Mar ja estan en marxa. Ahir al matí les excavadores van començar a tirar a terra l'immoble, mai acabat, que durant un temps va acollir un restaurant a la seva planta baixa i que havia de ser la seu d'un club nàutic. Aquests treballs han començat set mesos després que el Ministeri de Medi Ambient comprés l'immoble als propietaris de la finca.
El subdelegat del Govern a Girona, Francesc Francisco Busquets, que ahir al matí va visitar l'inici de les obres, va assegurar que "per fi s'està complint el compromís que hi havia amb Tossa".
Els tècnics encarregats de les obres d'enderroc van explicar que només es treballarà amb una sola màquina que, inicialment, portarà col·locat un martell percutor que trencarà les parets. Després es canviarà per una pinça hidràulica que anirà tallant les restes de formigó. Tota la runa que es generi es carregarà en camions i es traslladarà a l'abocador. Els mateixos tècnics van reconéixer que el més complicat serà tirar a terra el mur de contenció que aguanta l'edifici ja que es troba completament enganxat a la roca i està a tocar del PEIN del Massís de Cadiretes. Busquets va corroborar que després de les obres, que està previst que durin entre tres i quatre setmanes, la platja "quedarà totalment regenerada i complirà totes les mesures de seguretat convenients perquè es pugui utilitzar sense problemes". Les feines d'adequació, però, poden durar vuit setmanes, per tant, Santa Maria del Llorell no recuperarà el seu estat inicial fins d'aquí tres mesos.

Millores per cala Bona
L'alcaldessa de Tossa, Imma Colom (CiU), va aprofitar que el delegat de Costes a Girona, Enric Girona, també va estar de visita d'obres a Santa Maria del Llorell per demanar-li canvis en una altra cala que, diu l'alcaldessa, també la "fa patir". Es tracta de Cala Bona, on cada estiu s'hi col·loca una guingueta prefabricada, tot i que aquest fet "resulta molt perillós per problemes de seguretat i salubritat" va assegurar Colom. Per això, l'alcaldessa de Tossa va demanar al delegat de Costes que es construeixi una petita edificació que compleixi "les funcions de guingueta" i que "estigui lligada a l'entorn natural de Cala Bona".

* A dalt operari trenca una vidriera, a cops de pic. A sota l'excavadora tira a terra part de la finca de Santa Maria de Llorell.


http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008101500_3_292655__COMARQUES-maquines-trigaran-tirar-terra-lefici-illegal-cala-Santa-Maria-Llorell

Font: Diari de Girona

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Medi Ambient comença a Tossa l'enderrocament d'un edifici a primera línia de mar

Ha començat l'enderrocament d'un edifici a tocar del mar, a la platja de Santa Maria de Llorell, a Tossa de Mar. La construcció, que es va aixecar fa més de quaranta anys a la zona que delimita la llei de costes, havia de ser un complex d'oci, però, finalment, es va deixar inacabat i només va allotjar un bar durant uns anys. El Ministeri de Medi Ambient n'ha ordenat la demolició perquè la zona recuperi el seu aspecte i es pugui garantir la conservació d'aquest espai natural. Serà la Demarcació de Costes de Girona qui porti a terme el desmantellament, que costarà 90.000 euros.

El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí ja ha començat l'enderrocament d'un edifici situat en una urbanització de Tossa de Mar, dins del programa de recuperació del litoral per reforçar la protecció de la costa. El Consell de Ministres del 4 de maig del 2007 va declarar la utilitat pública de l'adquisició dels terrenys i de l'immoble de la urbanització Santa Maria de Llorell per incorporar-los al Domini Públic Marítim-Terrestre.

Les negociacions per comprar l'edifici van començar, de fet, l'any 2006, peròl'Estat i els propietaris no es posaven d'acord en el preu que s'havia de pagar per la finca. Finalment, el Ministeri de Medi Ambient l'ha pogut adquirir per uns 500.000 euros. Aquest procés ha retardat la demolició de l'edifici. Les tasques, que duraran aproximadament un mes, compten amb pressupost de 90.000 euros que han de servir perquè aquesta zona pugui recuperar el seu estat original.

L'edificació es compon de tres plantes, i té una superfície per planta d'uns 600 metres quadrats, pilars de formigó armat, forjat reticulars i soterranis amb murs de contenció. Situada en una parcel·la de 1.905 metres quadrats, té un gran impacte paisatgístic i visual per la seva proximitat al mar i les petites dimensions de la platja. La finca, a més, afecta la servitud de trànsit.

La demolició s'executarà en dues fases: en la primera es retiraran els vidres i instal·lacions menors, i en la segona es procedirà a la trituració i desenrunament de l'estructura de formigó i acer mitjançant maquinària proveïda d'un mecanisme d'esclafament per pressió hidràulica col·locat a l'extrem d'una ploma. Totes les operacions es realitzaran respectant rigorosament la normativa vigent i, a més, està prevista una partida per a la restauració ambiental de la zona una vegada realitzada la demolició.

La urbanització Santa Maria de Llorell limita amb l'espai natural del massís de Cadiretes, inclòs en el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya i a la Xarxa Natura 2000, i amb la platja de Llorell per l'extrem sud. L'actuació s'emmarca en la llei de costes, que preveu més enderrocaments al litoral gironí, com per exemple el d'un hostal a Port de la Selva, que no es farà, però, de manera immediata.



* Vista aèrea de l'edifici

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Estació Depuradora d'Aigües Residuals de Tossa

L'EDAR de Tossa de mar, va entrar en funcionament l'any 1980. Actualment, està dimensionada per tractar 5000 m3/dia, una població prevista de 20830 habitants equivalents.

L’origen de l’aigua que tracta l’EDAR de Tossa, prové únicament del municipi de tossa. per fer arribar l'aigua a la planta, hi ha una sèrie d’estacions de bombament, que porten l’aigua del nucli urbà Aquests es troben situats a la Platja d'Es Codolar, a l'Avinguda Puerto Rico i al davant del poliesportiu.

A l’EDAR de Tossa únicament són tractades les aigües residuals urbanes que es llencen pel desaigüe, i totes les aigües que van a parar al clavegueram, com les aigües pluvials.

L'EDAR, Les parts de l'EDAR, són:

A la línia d'aigua:
  • Pretractament
  • Decantació primaria
  • Tractament biològic
  • Decantació secundaria
  • Tractament Terciari. Aquest consta de:
                            - Tanc de Coagulació
                            - Tanc de Floculació
                            - Decantador lamel.lar
                            - Filtre de sorra
                            - Làmpades d'UV
                            - Dipòsit d'aigua regenerada
Línia de Fang:
  • Digestor aerobi
  • Espessidor
  • Deshidratació
A continuació expliquem les parts:

Pretractament

L’aigua arriba de les estacions de bombament fins la depuradora, que està més elevada. A partir d’aquest moment l’aigua circula per gravetat. A l’obra d’arribada es fa una primera separació de material en suspensió (Garbellament) on s'extreuen tots els sòlids tals com: toballoletes, bastonets, compreses, tampons, preservatius, plàstics, restes vegetals...tot el que llencem per l'WC i tot el que s'arrossega cap a la claveguera. Hi ha 2 reixes, una de grans i una de més petits. Tot el que surt d’aquí, va a parar a uns contenidors, que es porten directament a l’abocador.

*Pretractament i canal dessorrador

Tot seguit, l’aigua passa per un canal que actua com a desarenador, on sedimenta la sorra. Aquesta s'extreu i s'acumula en un contenidor, que també es du a l'abocador.

Tractament Primari

A partir d’aquí, hi trobem 2 decantadors primaris. La funció d'aquest, és fer decantar per gravetat partícules no dissoltes en l'aigua. la matèria més densa aniria al fons, on passaria a la línia de fangs. En l'actualitat, els decantadors primaris estan by-passats, i l'aigua passa directament al reactor biològic.

*Decantador primari

Tractament secundari (o biològic)


L’aigua passa al tractament secundari. L’aigua entra al reactor biològic. En aquest reactor, els bacteris degraden la matèria orgànica de l'aigua. Aquests bacteris, necessiten oxigen per duur a terme el seu metabolisme. Aquí hi ha 2 turbines, que reprodueixen les condicions aeròbies per el tractament biològic. El reactor de la planta ha quedat antic. Les turbines, no reparteixen de manera homogènia l'oxigen, i hi queden zones mortes. A part, en temporada alta, no donen suficient oxigen perquè els bacteris puguin depurar l'aigua. Per tal de cobrir aquesta demanda d’oxigen s'instal·len uns bufadors auxiliars que bufen oxigen cap el reactor.

Desprès d’aquest tractament, el licor mescla (així s'anomena la barreja de l'aigua, els agregats de bacteris i els subproductes del seu metabolisme, que formen flòculs o fangs), passa a uns decantadors secundaris. En aquests decantadors secundaris, els fangs cauen per diferència de densitats juntament amb els amb els microorganismes que han passat a ser matèria en suspensió. L’aigua que surt d’aquí ja és aigua depurada. Un 80 % de l’aigua l’aigua es dirigeix a emissari. L’altre 20 % va al tractament terciari. Els llots passen a la línia de fangs.

*Reactor biològic, oxígen extra i decantador secundari

Línia de tractament de fangs


La línia de tractament de fangs es allà on van a parar tots els fangs que s’han recollit en els decantadors primaris i decantadors secundaris. Existeix un digestor biològic aerobi, que es troba fora de servei des de fa anys. Aquests fangs són enviats directament a un espessidor. Els fangs que sedimenten, s’envien a deshidratar. Per fer-ho, s'utilitza una centrífuga, on fa la última separació de l’aigua.
Els fangs són portats a Blanes a la planta de compostatge, on es mesclen amb residus verds i esdevenen compost.

Tota l’aigua que s’extreu en el procés de tractament de fangs, és recirculada a capçalera.

*Espessidor

Tractament terciari


El tractament terciari de la EDAR Tossa de Mar té una capacitat inicial de 35 m3/hora (ampliable fins a 140m3/hora).
Només un 20 % de l’aigua que surt dels decantadors secundaris va al tractament terciari. Aquest tractament el podem definir com una segona depuració. Primer hi ha una addició de coagulant (PAX 10). No s’afegeix floculant, ja que el coagulant és molt potent.

Es fa una pre-cloració per desinfectar. Desprès passa a un decantador lamel·lar, on els flòculs formats decanten per gravetat. Seguidament passa per un filtre de sorra, i a contínuació, per unes làmpades de raigs ultraviolats que acaben de desinfectar. L’aigua que surt, se li afegeix hipoclorit sòdic, i s’emmagatzema a uns dipòsits per acumular fins a 700 m3. Desprès passa a la xarxa de tractament terciari. Aquest Tractament garanteix una aigua regenerada que resulta totalment segura des del punt de vista sanitari per als usos no potables.





*Tractament terciari, homogeneïtzació, decantador lamel.lar, filtre de sorra i làmpades de llum UV

Esquema de l'EDAR i del tractament terciari



dimarts, 30 de setembre del 2008

Brutícia als boscos de Tossa

Perquè la gent no respecta el bosc i l'entorn?

Fa quatre dies, caminant pel bosc, em vaig fer aquesta pregunta. Sobretot, perquè separats per una distància que no arriba als 300 metres, ja hi havia 2 abocaments (per la zona del camp de tir). El primer, un abocament de restes vegetals, que feia dies que hi era, i que per sort ahir ja havia desaparegut, i un altre de runes d'obra, que ja porta anys i es va fent més gran.

*Restes vegetals prop del camp de tir

*Runa prop del camp de tir

*Foto del mateix abocament, publicada al bloc "Tossa paradís de babaus" fa més d'un any.
http://paradisdebabaus.blogspot.com/2007/09/recordant-lantic-blog-irnic-i-divertit.html

Tant costa portar-ho a la deixalleria o a un abocador controlat??

Molta gent, no té cap tipus de respecte. Hi ha talls del camí de Ronda, plens de deixalles (amb una paperera buida al costat). El camí que passa pel Pi de Can Martí està ple d'excrements de gos. La gent llença i abandona objectes voluminosos a bosc. I moltes vegades des de l'administració ho saben i no hi fan res. Quants anys porta un cotxe estimbat a Es Cards?? o l'abocament que mencionava abans!

*"Fauna Tossenca" anant cap el Suro d'es Pop

*Un "exemplar" més vell de la mateixa espècie, a Es Cards.

Si vos plau, tingueu respecte per l'entorn, que no costa res.

dimecres, 24 de setembre del 2008

L´Incasol licita les obres de 60 pisos protegits de Tossa

L'Institut Català del Sòl (Incasol) ha iniciat el procés de licitació de la promoció dels 60 habitatges de protecció oficial, 24 de lloguer i 36 de venda, que es faran a Can Vergonyós, a Tossa de Mar. El projecte es va començar a treballar l'any 2006 i ara l'Incasol ha accelerat el procés de licitació per tal descompensar l'increment de temps emprat en la fase de tancament del projecte, atesa la seva complexitat d'aquest. La promoció preveu tres edificis de planta baixa més tres plantes pis i es construirà entre el carrer de Montllor i la carretera de Llagostera (GI-689). Les obres, que compten amb un pressupost de 6,8 milions d'euros i podrien començar el febrer del 2009, un any de retard, i duraran dos anys. Els pisos tindran entre dos i tres habitacions i una superfície d'entre els 62 i 76 metres quadrats. A la planta soterrània es preveu construir un aparcament amb 60 places i en el mateix solar s'hi urbanitzarà una plaça. Els nous habitatges seran sostenibles, ecoeficients i aprofitaran l'energia alternativa que prové del subsòl per a la generació d'aigua calenta sanitària i la climatització dels habitatges, tècnica que es coneix com a geotèrmia. Aquests edificis protegits s'inscriuen en el marc del Pacte nacional per a l'habitatge, promogut pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i té com a objectiu atendre les necessitats d'habitatge de la població; facilitant l'accés a un preu de compra o lloguer assequible comparat amb els preus del mercat.


http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008092400_3_288738__Comarques-LIncasol-licita-obres-pisos-protegits-Tossa

Aquesta part de la notícia m'ha semblat interessant. Si algu en sap més detalls, que m'ho faci saber, su vos plau.

dimarts, 16 de setembre del 2008

Posidonia oceanica

És una planta aquàtica del gènere Posidonia. No es tracta d'un alga sinó d'una planta superior amb arrel, tija, fulles, flors i fruits, que podem trobar a les platges com a evidència de la seva presència al fons marí.

*Posidonia oceanica

Les praderies o alguers de Posidonia oceanica, presenten una gran fragilitat degut a la baixa taxa de creixement i a l’alta importància biològica. Aquestes són refugi d’espècies i la seva producció primària és molt alta. Funcionen com a lloc de posta i reclutament. Pel que fa a la fixació de sedimenti a la circulació de nutrients, te una gran importància, ja que aquesta circulació és molt lenta als rizomes i molt ràpida en els epífits. En poca fondària, la seva localització té un efecte regulador de l’hidrodinamisme dels fons sorrencs i radies ofertes on viu. En algunes zones, les bermes de posidonia que queden a les platges, eviten l’erosió d’aquestes.


*Posidonia oceanica prop de l'illa, a 12m de fondària i alguns invertebrats

De les causes de la seva regressió destaquen:

  • Augment de la terbolesa de l’aigua i augment de la concentració de nutrients
  • Efectes mecànics deguts a ancoratges i pas d’arts de pesca d’arrossegament.
  • Canvis en els fluxos de sedimentació.
  • Recobriment per infraestructures litorals (ponts, espigons...)

A més és un bon indicador de la qualitat ambiental dels fons marins. Per tant, la pèrdua d’aquesta espècie, afecta a sistemes ecològics sencers. La Posidonia oceanica és està protegida per llei a l’estat espanyol i a Catalunya. Al litoral Tossenc és molt comuna, i és probablement l’espècie amb una major biomassa global.


*Posidonia oceanica a Sa Roja, a 18 m de fondària

Segons l’estudi “Avaluació de l’estat de les comunitats Bentòniques de La Roja (Tossa de mar) en vistes a la seva declaració com a reserva marina”, l’herbei de La Roja pot ésser un dels més amplis del litoral català, un dels més ben conservats i molt probablement, el més extens en fondària.

*Praderia a Sa Roja, a 19 m de fondària

dimarts, 9 de setembre del 2008

L'espai natural de Massís de Cadiretes

El Massís de Cadiretes (o de Sant Grau o d'Ardenya) és un espai natural format per petites elevacions de relleu granític que entra en continuïtat amb la Marina de la Selva tot separant la plana selvatana del mar. Assoleix la seva alçada màxima al Puig de Cadiretes (519 m). Els vessants marítims d'aquest massís baixen de forma sobtada fins el mar amb una costa rocosa alta i escarpada , molt abrupta i sotmesa a la dinàmica de les aigües marines. El conjunt d'aquest massís constitueix una àrea natural de valors estètics i paisatgístics excepcionals. Donades les seves característiques de massís litoral, aquest espai augmenta el seu interès per mantenir en un bon estat de conservació una àrea prou extensa de costa.

*Tossa envoltada pel Massís

Cal destacar la singularitat geològica que representen algunes formacions característiques del massís. Per exemple, afloraments granítics d'excepció i blocs granítics modelats pels agents erosius que han donat com a resultat de llur acció formes molt curioses.

*Pedra-sobre-altra

El paisatge d'aquesta serralada plenament mediterrani septentrional, se situa de ple dins del domini de la sureda (Quercetum ilicis galloprocinciale suberetosum), i el territori és ocupat en gran part per les brolles silicícoles (Cisto-Lavanduletea). El massís presenta un notable interès biogeogràfic i conté diverses particularitats tant florístiques com fitosociològiques (de les seves comunitats vegetals). Cal destacar la presència al massís d'àrees notables per llur riquesa en espècies boreals, envoltades per una vegetació plenament mediterrània. Algunes espècies extramediterrànies com Drosera rofundifolia, Potamogeton polygonifolius, Hyperucum elodes i Spahgnum subnitens troben en aquesta zona les localitats més properes a la Mediterrània.

*Alzina surera

La influència centreuropea i atlàntica també es reflecteix en els fondals i obacs humits, on hi ha boscos de ribera com les vernedes (Lamio-Alnetum), avellanoses, castanyedes i bosquines de llorers (Osmundo-Lauretum), entre d'altres formacions particulars d'aquest massís. La presència d'aquests elements extramediterranis en aquest massís plenament mediterrani li donen un remarcable interès com a centre relictual d'espècies d'afinitats atlàntiques que, temps enrera, devien ésser àmpliament representades en aquestes contrades. Els petits pradells de teròfits (o plantes anuals ) que apareixen a les clarianes de les brolles o petites cavitats humides temporalment (Helianthemion gutati, Isoetion, Nanocyperion flavescentis) són rics en petites espècies interessants i força rares al país (Ophioglossum lusitanicum, Isoetes durieui, Cicendia filiformis, Cyperus flavescens,...). Destaca també la presència en aquest massís d'algunes espècies mediterrànies endèmiques d'àrea més o menys reduïda, que no es retroben enlloc més de Catalunya (Genista linifolia, Iberis dunali,...).

La fauna terrestre és típicament mediterrània amb algunes comunitats de predadors ben estructurades, on es poden trobar ocells rapinyaires diürns com l'astor, l'esparver, l'aligot, l'àliga marcenca i el xoriguer, i entre els carnívors, el gat mesquer, la fagina, el toixó, la mostela i la guineu. S'ha de dir que l'oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) i el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) espècies força rares, crien en aquest espai.

*Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)


La línia litoral d'aquest massís presenta també un notable interès amb biocenosis marines característiques dels trams de costa rocosa alta, fortament batuda i d'aigües fondes i netes. Els sistemes marins són representatius de la zona de la Costa Brava sud, amb una influència molt atenuada del Golf de Lleó, unes aigües encara fredes però amb molta menys matèria orgànica en suspensió i una major transparència d l'aigua, la qual cosa facilita la dominància algal fins els 60 m de fondària. Són de gran interès els fons de grapissar i els blocs coral•lígens de fondària.

*Fons de grapissar

Atenció: Aquesta descripció del Massís és molt general. Hi ha moltíssims detalls, així com espècies, les quals hi tenen cabuda en aquest indret i no anomenem. La meva intenció és anar anomenant-les amb el temps.

més informació i fotografies: http://www.ardenya.org/

divendres, 5 de setembre del 2008

Tossa i el PEIN

El PEIN, és el Pla d'Espais d'Interès Natural. Aquest té per objecte la delimitació i l’establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació els quals cal assegurar, d’acord amb els valors científics, ecològics paisatgístics culturals, didàctics i recreatius que posseeixen (decret d’aprovació del PEIN (328/1992, de 14 de desembre). Aquest vol delimitar els espais de més interès de Catalunya i establir la protecció bàsica.



Que un espai sigui PEIN implica:
  1. Categoria de sòl no urbanitzable: Si un ajuntament vol edificar no pot ja que un PEIN és un pla Sectorial (gerarquicament superior a un Pla urbanistic).
  2. Avaluació d'impacte ambiental: HI ha activitats com Piscifactories, telefèrics etc. que si es duen a terme fora de un PEIN no necesiten una AIA, i a dins el PEIN si.
  3. Prohibició de circulació motoritzada fora de vies (superada per la Llei del 95 d'accés al Medi Natural)
  4. La fiança de restauració d'activitats extractives és el doble (50% del cost de restauració)
  5. Impost de transmissions Patrimonials (No han de pagar un 95% de l'impost)
  6. Segons el PEIN hi ha determinades sp. protegides
Es pot afegir que tot i les proteccions l'estat prediu que les activitats d'interès public és poden realitzar a qualsevol espai (ex: línies elèctriques, MAT...) Legalment els espais EIN tindran prioritat a l'arribada d'ajuts comunitaris.


Actualment 2.596,81 ha (Aprox) del terme municipal de tossa de mar es troben dins de l’àmbit del PEIN del Massís de cadiretes.



El principal motiu de la inclusió d’aquest espai en el PEIN és que aquest espai presenta l'interès de mantenir una àrea prou extensa de la costa catalana de grans valors paisatgístics i naturals, en un bon estat de conservació. Destaca la singularitat geològica i paisatgística d'algunes formacions característiques del massís (blocs granítics...).
La notable presència d'elements extramediterranis (euro-siberians i atlàntics) en aquest massís plenament mediterrani li donen un remarcable interès com a centre relictual d'espècies d'afinitats atlàntiques. Cal remarcar també la presència de diverses espècies de la flora endèmiques i rares a Catalunya.
La línia litoral presenta un notable interès amb biocenosis marines característiques dels trams de costa rocosa alta fortament batuda i d'aigües fondes i netes; destaca el fons de grapissar i els blocs coral·lígens de fondària ben diferenciats d'altres espais marins.


Properament més sobre l'EIN del Massís de Cadiretes.