dilluns, 28 de desembre del 2009

Aigua regenerada a Tossa de mar II

En l'anterior article sobre la xarxa d'aigua regenerada de Tossa, com molt be va incidir el company SelvadeTossa, faltava parlar una mica dels punts dèbils que tenia el sistema. Doncs aqui teniu els punts forts i punts dèbils del sistema de regeneració, de la xarxa i de la reutilització de l'aigua regenerada, en forma de quadre resum:

Punts forts

Tractament

  • Bon tractament que permet la reutilització per la majoria d’usos previstos
  • Elements de seguretat
  • Possibilitat d’ampliació del sistema

Xarxa

  • Xarxa de nova construcció dissenyada i dimensionada preveient possibles usos futurs de reutilització al municipi.
  • POUM fomenta l’ús de l’aigua regenerada
  • Utilització de canonades de color morat, amb la inscripció adequada
  • Utilització per a la xarxa d’aigua regenerada d’una pressió de treball inferior a la de la xarxa d’aigua potable
  • Generalment es compleixen les distàncies mínimes horitzontals
  • Vàlvules de retenció que impedeixen el reflux
  • Les canonades es col•loquen a una fondària suficient
  • Compliment de les distàncies mínimes verticals en els creuaments de canonades amb la xarxa d’aigua potable
  • vàlvules que permeten l’obertura i el tancament de cada escomesa quan es desitgi
  • Existeix un emplaçament preparat amb les seves corresponents canonades, per la construcció d’un dipòsit en alçada
  • La xarxa instal•lada i gestionada per SOREA la companyia que s’encarrega de la gestió de la xarxa potable i del clavegueram
  • Xarxa connecta les principals zones verdes del municipi
  • Mesures de seguretat (pressió, distàncies, senyalització diferenciada) en quasi tota la xarxa
  • Seguiment de la qualitat de l’aigua de la xarxa molt intensiu
  • Al llarg de la xarxa no hi ha una pèrdua de qualitat sanitària de l’aigua per sobre del que marca el RD 1620/2007.
  • Seguiment de la qualitat de l’aigua del terciari molt intensiu

Usos

  • Millora paisatgística del municipi gràcies a l’aigua regenerada
  • Us sostenible de l’aigua (estalvi d’aigua i energia)
  • Diversitat d’usos
  • Bon control municipal
  • Baix risc de legionel•losis en el global de la xarxa
  • Concentració suficient d’oxigen dissolt per evitar males olors

Punts dèbils


Tractament

  • La depuradora de Tossa precisa d’una ampliació - remodelació del reactor secundari
  • La capacitat de tractament actual pot ser a curt - mig termini insuficient
  • Nivells de Terbolesa i nutrients que no permeten la reutilització de l’aigua per determinats usos

Xarxa

  • No sempre es compleixen les mesures de seguretat recomanades
  • No existeix un dipòsit regulador en alçada. Pressió de la xarxa intermitent
  • La concentració de clor residual total disminueix al llarg de la xarxa
  • L’estada de l’aigua regenerada a la xarxa provoca canvis en la seva qualitat
  • No existeix un protocol de manteniment dels diferents elements de la xarxa principal i escomeses secundàries (existeixen elements malmesos)
  • Xarxa oberta amb ramals que queden en punt morts
  • Queden algunes zones verdes per connectar a la xarxa d’aigua regenerada
  • Anàlisis insuficient d’ous de nematode.

Usos

  • Manca senyalització indicativa de la utilització d’aigua regenerada.
  • Alguns aspersors molt propers a vivendes (risc legionel•la)
  • Zones on arriba la xarxa i no s’utilitza aigua regenerada
  • No hi ha un manual de bones pràctiques per als usuaris de l’aigua regenerada
  • Manca establir el sistema per la connexió dels particulars a la xarxa



(Font: J. Rodríguez, A. Membrives, J. Moreno, del projecte final de carrera "Avaluació i diagnosi del sistema de tractament terciari,de la xarxa i de la reutilització d’aigua regenerada al municipi de Tossa de mar" 2009. Gràcies!)

Això és un resum molt esquematitzat. Si algú li interessa més informació només m'ho ha de demanar.

divendres, 18 de desembre del 2009

Costa Brava Vídeo-denúncia de l´estat del mar

El col·lectiu ecologista Salvem el Crit-Aritjol ha penjat al portal Youtube un resum d'un reportatge videogràfic de gairebé quatre hores amb imatges del fons marí inclòs a la futura Reserva Marina amb un estat "lamentable" i "degradat". Si fa uns anys les aigües envaïen les platges fins a primera línia d'aigua (com es veu a la fotografia superior), en l'actualitat és molt diferent. Els blocs de formigó i les cadenes provoquen la regressió de la posidònia.

Font: Diari de Girona

dimarts, 15 de desembre del 2009

Aigua regenerada a Tossa de mar

El Consell Social i Econòmic de l’ONU (1958) va declarar que “excepte en situacions de recursos excedentaris, no s’ha d’emprar aigua de qualitat superior per a usos que poden ser atesos amb aigua d’una qualitat inferior”(Ll. Sala, 2005)

El nom d’aigua regenerada es dóna, almenys en el nostre país, a aquella aigua residual ja depurada fins a nivell secundari a la que se li ha aplicat un tractament addicional per fer-la apta per a l’ús projectat, habitualment un ús no potable. A aquest tractament addicional se l’anomena tractament terciari o de regeneració i és relativament específic de l’ús al qual volem destinar l’aigua regenerada.

Així, mentre que el tractament secundari, sigui del tipus que sigui, persegueix sempre el mateix resultat (bàsicament obtenir un efluent secundari amb una DBO inferior a 25 mg/l i una MES inferior a 35 mg/l), el tractament de regeneració pot variar substancialment en quant a tipus de tractament i a qualitat a obtenir.

La reutilització de les aigües, directa o planificada, compta ja amb un important nombre d’usuaris al nostre país i ha demostrat els seus avantatges:

  • Possibilita un increment substancial dels recursos hídrics existents en les zones on l’efluent depurat s'aboca al mar.
  • Possibilita una millor gestió dels recursos, al substituir amb aigües regenerades volums d'aigua de major qualitat que poden, d'aquesta forma, utilitzar-se per a fins com el proveïment humà.
  • Redueix l'aport de contaminants als cursos naturals d'aigua.
  • Possibilita l'estalvi energètic, a l'evitar la necessitat d'aportar cabals addicionals d'aigua des de zones més allunyades a la qual es troba la planta de regeneració del efluent depurat.
  • Aprofitament dels elements nutritius continguts en l'aigua depurada.
  • Major fiabilitat i regularitat de l'aigua disponible.
  • Possibilita nous usos que serien impensables amb aigua potable, com la recàrrega d’aqüífers.

Segons la normativa actual, es classifiquen cinc tipus d'usos diferents: urbans, agrícoles, industrials, recreatius i ambientals. Cada categoria o tipus d'aigua es defineix per uns paràmetres de qualitat bàsics i es fixen a més diferents requeriments de qualitat i condicionants per a cada ús.

Característiques de la xarxa d'aigua regenerada de Tossa

La xarxa d’aigua regenerada de Tossa de mar, està formada per tubs de polietilè d’un diàmetre inicial de 160 mm i en l’actualitat té una longitud total de mes de 40003500 m. Al llarg de la xarxa es troben repartides diferents boques de reg amb mànega, a més de 6 hidrants (Parc de sa Riera, Deixalleria, Centre d’Acollida d’Animals Comarcal, Càmping can Martí, Avinguda Joan Maragall, Avinguda Catalunya (bombers) i diverses zones de reg per degoteig soterrat i de reg per difusors de raig.


-->*Vista de la canonada primària de polietilè de 160 mm de
diàmetre sota el pont de l’Avinguda Ferran Agulló.

Té el seu inici al Parc de Sa Riera, desprès creua aquest parc i continua paral•lelament a la riera pel seu marge esquerre. Continua per la Rambla Pau Casals fins al carrer pel passeig Mossèn Jacint Verdaguer. En aquest passeig davant del monument a Mossèn Jacint Verdaguer, passa a ser una canonada de 90 mm de diàmetre. Segueix pel Passeig del mar, Carrer del mar, plaça d’Espanya per continuar fins la Plaça d’Armes pels carrers Socors i Portal. A la Vila Vella, on la canonada torna a reduir el seu diàmetre fins als 63 mm. Diversos sistemes de bombament porten l’aigua fins la plaça Roig Soler i arriba fins al monument de l’Ava Gardner i els seus voltants, on en troba un dels seus últims punts.
També, des del punt inicial, hi ha un nou ramal que duu l’aigua fins a la zona de can Vergonyós.

A part de la xarxa principal d’aigua regenerada surten diferents escomeses que porten aigua fins la Gossera Comarcal, Avinguda Joan Maragall fins la porta de St. Feliu, el Parc dels Terrassans, la brigada municipal, Casa de mar, Parc de Mas font, Parc de l’Àncora i Es Racó.

A més hi ha tota una subxarxa de goters per tota la riera des del càmping Can Martí fins la desembocadura d’aquesta. També des del pont del Carrer Ferran Agulló fins el Pont de l’Àncora hi ha un sistema de reg per aspersió.

*Mapa de la xarxa d'aigua regenerada (no hi surt l'escomesa cap a Joan Maragall)

La reutilització d’aigua a Tossa de Mar. Usos actuals

L’aigua regenerada de Tossa de mar, actualment és utilitzada per a diferents usos tant urbans, com ambientals:

A través de la xarxa, l’aigua regenerada arriba a les principals zones verdes de la vil•la, on s’utilitza per regar aquests espais. Aquestes zones verdes són: Vila Vella, el Parc dels Terrassans, Av. Joan Maragall, la Plaça de la concòrdia, el parc de l’Àncora, els parterres de Can Vergonyós i el Parc de Sa Riera.

*Vista dels parterres de Can Vergonyós

Aquest últim es va crear al 1998 transformant un abocador incontrolat de runes en un espai verd públic integrant-lo a un parc adjacent. L’aigua regenerada es fa servir per mantenir, mitjançant un reg soterrat, la vegetació de ribera que es va utilitzar en la restauració de l’abocador.

*Vista del Parc de Sa Riera

L’aigua regenerada també es va utilitzar per la creació d’una bassa amb vegetació típica d’aiguamolls, en el mateix parc. L'any 2018 s'hi fan millores a la bassa i al parc.
L’aigua de la bassa, a més, es va infiltrant i aflora, en part, en el tram de la riera que travessa el parc que, des de la creació de la bassa, manté aigua permanentment, fins i tot en les èpoques més eixutes, configurant un espai molt atractiu i d’alt interès ecològic.

A part d’aquesta, també hi ha una altra bassa ornamental al Parc dels Terrassans.


*Vista de les basses ornamentals del Parc de Sa Riera (Antiga) i el Parc dels Terrassans

L’aigua també és utilitzada per la millora paisatgística i ecològica de la riera. S’utilitza l’aigua regenerada per humitejar els talussos de la riera, en el seu tram més urbà, i afavorir el desenvolupament de la vegetació de ribera, recuperant un corredor verd connector entre les principals zones verdes del municipi i l’entorn natural.

*Vegetació de ribera al tram de la riera entre l’Avinguda Ferran Agulló i el pont de l’Àncora

La xarxa, compta amb diversos hidrants i boques de reg. D’aquests se n’aprofiten els següents serveis municipals:
  • Bombers.
  • Servei de neteja viària.
  • Servei de neteja de clavegueram.
  • Servei de jardineria.
  • Deixalleria municipal.
  • Gossera Comarcal.
  • Brigada municipal.
  • Servei d'escombraries (CESPA)
  • EDAR (serveis i neteja).
En l'actualitat, també s'hi reguen els horts urbans de St. Eloi



*Hidrant dels bombers, neteja viària de carrers i neteja de la gossera.

dilluns, 7 de desembre del 2009

... i rovellons

Juntament amb el pinetell (Lactarius deliciosus), el rovelló (Lactarius sanguifluus) és el bolet mes conegut a Catalunya.

El rovelló té el barret molt carnós i a vegades pot assolir els 15 cm. De jove té el barret convex, amb els marges enrotllats, una mica umbilicat. Desprès es torna més pla. És de color variable, des de blanquinós fins ataronjat, amb taques verdes, amb la superfície solcada de centres concèntrics. El Lactarius sanguifluus es caracteritza per desprendre, quan es talla, un poc de líquid de color vinós.

L'himeni presenta estructura laminar, amb làmines decurrents. De color entre rosat i marró.

El peu és curt, de 3-5 x 1-3 cm, cilíndric, de color blanquinos vinós fins a ataronjat-roig. Presenta unes petites depressions, anomenades escrobícules.

*Rovelló (Lactarius sanguifluus), al Massís de Cadiretes.

Es fa en pinedes sobretot a la regió mediterrània. Vol la calor i és propi de boscos assoleiats i de terres baixes. El L. sanguifluus es va fent més rar a mesura que augmenta l'altitud. La dependència que tenen els pins respecte les micorizes (hifes o filaments dels fongs que proporcionen aigua amb sals minerals a canvi d'aliment) és total perquè el seu sistema radicular amb una ramificació fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus fongs associats.

Normalment es confon amb el pinetell. Es distingeixen clarament pel color que adquireix la seva carn quan és tallada: la del rovelló agafa un color vinós, mentre que la del pinetell es torna ataronjada. També es poden distingir pel color de les làmines, que són més o menys vinoses en L. sanguifluus i ataronjades en L. deliciosus, però aquesta característica distintiva no és sempre clara. L. sanguifluus és va fent més rar a mesura que augmenta l'altitud i L. deliciosus a terra baixa és més freqüent a les obagues. A més, el rovelló es troba a la regió mediterrània, mentre que el pinetell és fa a tota Europa.

* Pinetell (Lactaruis deliciosus) i rovelló (Lactarius Sanguifluus), al Massís de Cadiretes.
Podem observar la diferència de color de l'himeni i del tronc.

dijous, 3 de desembre del 2009

Pinetells a l'Ardenya

Com tots sabem, el pinetell (Lactarius deliciosus), és un dels bolets més buscats a Catalunya. És un fong superior o macroscòpic, de la família de les russlàcies. Normalment es confon amb el rovelló (Lactarius sanguifluus)

Per establir la diferència entre bolet i fong, direm que el bolet és la fruita que dona el fong, o millor dit, l’aparell reproductor del fong, ja que la seva missió és la de aconseguir la continuïtat de l’espècie. L'altre part és la que no es veu perquè és subterrània o bé es troba ficada dins l’escorça dels arbres. Aquesta segona part del fong està formada per l’anomenat miceli que és l’aparell vegetatiu del fong, però que en la realitat és el veritable fong del qual en poden sorgir varis bolets o fructificacions. Per dir-ho d’una altre manera, els conceptes bolets i fong seria com comparar-los amb una fruita i l’arbre fruiter.

El pinetell té el barret molt carnós i a vegades pot assolir els 15 cm. De jove té el marge enrotllat cap a sota. És de color groc ataronjat, amb la superfície solcada de centres concèntrics. la seva carn quan es talla, deixa anar una mena de làtex de color pastanaga. A mesura que el bolet es fa vell apareixen taques de color verdós. El trobarem a la tardor fins a ben entrat l'hivern a les pinedes, encara que també pot créixer a boscos mixtos.

*Pinetells (Lactarius deliciosus) Recollits al Massís de Cadiretes.
Podem observar les característiques del barret.


L'himeni és la part reproductora del fong. Es tracta d’un teixit molt fi que en realitat és un conjunt d'elements fèrtils productors d’espores. En el cas del pinetell, l'himeni presenta estructura laminar, amb làmines decurrents. De color ataronjat, que es poden tornar verd.

El peu és curt, de 3-5 x 1-3 cm, cilíndric, de color blanc degut a una pruïna blanquinosa que el recobreix, excepte en unes petites depressions de color taronja viu, anomenades escrobícules.

El miceli és la part vegetativa del bolet, i és en realitat l’autèntic fong. La seva missió és prendre del sòl els diversos compostos orgànics per alimentar-se. En ocasions poden semblar falses arrels. Generalment és de color blanc, i por arribar a tenir molta llargada.

*Cistell de pinetells (Lactarius deliciosus) recollits al Massís de Cadiretes.
Podem observar les característiques de l'himeni i del tronc, així com el làtex
que deixen anar.

La simbiosi és la forma més comú de vida de la majoria dels fongs superiors i la del pinetell. Podríem definir-la com una ajuda mútua, és a dir, es dona una cosa i se’n rep una altre a canvi. En el cas del fongs s’anomena simbiosi micorrízica, que és la relació d’un fong amb una arrel d’un arbre o planta superior. En aquesta mena de associació el fong rep de la planta l’aliment que necessita i a canvi, li paga fent que la planta obtingui del sòl amb més facilitat l’aigua i les sals minerals que li són necessaris. També passa que una determinada espècie de fong està relacionada amb una determinada espècie de planta; el pinetell (Lactarius deliciosus) prefereix les coníferes.


Actualment, a l'Ardenya i a la resta de Catalunya ha crescut l'afició de recollir bolets, ja sigui per fer front a la crisi guanyant uns calers extres o gràcies a la propaganda de programes com "caçadors de bolets". Això al final pot causar problemes ja que cada cop hi ha menys bolets i aquests no sempre es recullen de la manera més adequada. A més, la massificació de gent i de cotxes pot arribar a perjudicar greument els boscos.