dilluns, 28 de febrer del 2011

Els efectes del canvi climàtic en la biodiversitat de la Selva

La fundació Emys des de l'octubre passat i fins al proper mes de novembre exposa per tota la comarca de la Selva els efectes del canvi climàtic en la biodiversitat

Des del mes d'octubre del 2010 i fins al mes de novembre d'aquest any, una exposició itinerant dóna a conèixer la biodiversitat de les zones humides de la Selva i l'efecte que el canvi climàtic provoca en la seva biodiversitat.

Són deu panells informatius i plens de dades que en algunes poblacions s'instal·len en els centres d'ensenyament. Totes les poblacions de la comarca de la Selva s'hi han apuntat, excepte Tossa de Mar, Fogars i Massanes, que no han ni tan sols contestat a l'oferta que els ha fet la fundació Emys, organitzadors de l'exposició i que es va fer conjuntament amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de la legislatura passada.

De la implicació de la fundació amb el Medi Ambient en deixa prou constància el seu nom: Emys, que correspon a l'espècie de tortuga “Emys orbicularis”, autòctona de Catalunya, molt present a les zones humides de la Selva com Tordera, Sils o Riudarenes, i en perill d'extinció.

Precisament, a la comarca de la Selva hi ha una de les zones humides més importants de Catalunya per la seva biodiversitat de plantes i animals.

Cadascun dels panells que conformen l'exposició fa referència a les espècies vegetals, d'animals invertebrats, d'amfibis i mamífers aquàtics com la llúdriga o la rata d'aigua. En un s'explica la importància de zones humides com l'estany de Sils, els prats de Caldes de Malavella o la xarxa de basses de Riudarenes. En un altre, la flora aquàtica amb espècies com el canyís o el lliri groc. També s'explica la importància del bosc de ribera com refugi d'animals i com l'escalfament i les pluges, cada cop més imprevisibles, afecten els costums i hàbitats de les espècies autòctones.

Finalment, es fa una crida a aportar cadascú els petits gestos que ajudin a preservar el medi. Valgui com exemple el fet que moltes persones adquireixen mascotes, com ara tortugues de fora. Hi ha qui es pensa que ajuda la natura deixant-les en llibertat quan se'n cansen. Paradoxalment, el mal es multiplica, i hi ha una proliferació de tortugues de Florida que, com que són més grosses, i es troben fora del seu espai habitual es converteixen en espècie invasora en detriment de les autòctones.

*La primera exposició es va fer a Caldes de malavella el mes d'octubre passat i recorrerà gairebé totes les poblacions de la Selva

Font: El Punt


I perquè Tossa no ha volgut aquesta exposició, i ni tan sols ha contestat a la oferta?

diumenge, 27 de febrer del 2011

Tossa defensa la modificació del POUM que Costes demana rectificar

L'Ajuntament de Tossa de Mar va defensar a través d'un comunicat de premsa la modificació del POUM entregada a Costes i aquest organisme ha reclamat rectificar. Segons el consistori, el Ministeri de Medi Ambient de l'Estat "ha valorat molt positivament la proposta d'ordenació de la façana marítima de Tossa que l'Ajuntament li ha presentat". "Tant és així -afegeixen- que ha donat el vistiplau al 95 % de la proposta municipal, limitant la seva discrepància a aspectes puntuals de caràcter tècnic", asseguren en el comunicat.

A més, segons expliquen en el document, els punts de discrepància amb el Ministeri ja estan solucionats en la nova documentació entregada: "S'han presentat les esmenes tècniques del document a les autoritats de costes i s'espera obtenir l'informe favorable definitiu a la totalitat del projecte en els pròxims dies". Segons afirmen, el principal objectiu del projecte impulsat "se centra en preservar l'alt valor simbòlic històric i paisatgístic de la façana marítima de Tossa".

Font: Diari de Girona

dissabte, 26 de febrer del 2011

"Muchos de los edificios que se venden en España están obsoletos antes de ocuparse"

En España se ha construido mucho y mal, e incluso la mayoría de los edificios que aseguran ser sostenibles no lo son. Es la conclusión que puede extraerse al hablar con Joan Sabaté, arquitecto director de SaAS, una sociedad dedicada a la arquitectura sostenible. Según este experto, un auténtico edificio sostenible no solo no es más caro, sino que permite ahorros considerables desde el primer año, y por ello, recomienda a los consumidores que exijan los certificados correspondientes. Además, Sabaté asegura que en los próximos diez años miles de casas en toda España tendrán que rehabilitarse para cumplir la normativa europea.

Usted ha asegurado que la "mayor parte de edificios que llevan la etiqueta de sostenible no lo son". ¿En qué se basa para expresar esta afirmación?

En la información que muestran, o mejor dicho, que no muestran. El carácter sostenible de un edificio no es una cuestión de voluntad o de discurso, sino el resultado de un balance de entradas y salidas que debe ser tan riguroso como la contabilidad de una empresa. Imagine una publicidad de un coche ecológico que solo hablara de conceptos y tendencias, pero que no mencionara ni un solo dato sobre el consumo o las emisiones. Nadie se lo creería y, con toda probabilidad, al final lo denunciaría como publicidad engañosa. Por el contrario, en el mundo de la edificación parece que cualquier afirmación no precisa justificación.

¿No hay un control riguroso para este tipo de edificios? Se supone que las normas y los códigos de edificación son cada vez más estrictos.

Hay normativas que regulan la construcción, como el Código de la Edificación, que deben ser respetadas y no pongo en duda que lo sean. Pero en España estas normativas tienen exigencias ambientales muy limitadas. Por ello, aunque todas las nuevas edificaciones las cumplan, no se garantiza su sostenibilidad. Todo el sistema normativo español necesitará una profunda revisión para alcanzar los objetivos que fija la UE en materia ambiental para los próximos diez años.

A pesar de ello, ¿en qué se pueden fijar los consumidores para saber si un edificio es lo más sostenible/ecológico posible?

Una primera condición es la Certificación Energética. Exigible en nuevas edificaciones con licencia de obras concedida desde finales de 2007, define los consumos en kWh/año y las emisiones en Kg de CO2/año para el edificio y otorga un grado de eficiencia respecto a un edificio estándar. El resultado es una tarjeta, similar a la utilizada en electrodomésticos, con una letra que puede variar de la A a la G, y que según la normativa "debe incluirse en toda oferta y publicidad dirigida a la venta o arrendamiento del edificio".
¿Qué supone tener un edificio con la máxima calificación energética, la A?

Implica una reducción del consumo de calefacción y agua caliente sanitaria del 40% respecto de un edificio que cumpla los mínimos fijados por la actual reglamentación. Pero si el consumidor desea de verdad apostar por las viviendas sostenibles, debería además exigir un sello ambiental. Certificaciones como la norteamericana LEED, la alemana PassivHaus, la suiza Minergie, o la recién establecida Verde española, garantizan no solo la eficiencia energética, sino las buenas prácticas ambientales en ámbitos como el consumo de materiales o la eficiencia en el uso del agua. Por su parte, las certificaciones ambientales son mecanismos voluntarios similares a las certificaciones de calidad empresarial, como la ISO 9001, que se promueven para diferenciarse de la competencia. Estos nuevos sellos han irrumpido con enorme fuerza en algunos ámbitos de la edificación, empujados en muchos casos por las políticas de responsabilidad social corporativa (RSC) y marketing verde de las grandes compañías multinacionales.

¿Qué certificaciones de las citadas destacaría?

El LEED, con gran penetración en el mercado de oficinas y próximo a los grandes fabricantes, y el centroeuropeo (PassivHaus, Minergie), más vinculado a la vivienda. Me inclino por el segundo, ya que insiste más en la cuantificación y no tanto en el cumplimiento de determinados parámetros.

¿Qué puede hacer un consumidor para que se implante de manera efectiva la arquitectura sostenible?

Saber comprar. Saber que puede exigir balances cero y costes anuales similares a los actuales. Saber que el coste de la edificación es apenas una tercera parte de lo que paga por la vivienda, que el suelo es la parte más importante (aún en este momento) y que un incremento del coste de construcción del 10% representa menos del 3% del coste final, y que el valor mensual del incremento de la hipoteca será menor que el ahorro obtenido. Saber que apostar por la sostenibilidad no solo le hará sentirse mejor y más ético, sino que no le costará más caro, y que puede y debe exigir a promotores y arquitectos que justifiquen estos balances económicos y ambientales. Y si no, no comprar. En estos momentos en que el mercado está saturado de oferta y falto de demanda, si exige, encontrará respuesta.

Su empresa, SaAS, prioriza la innovación tecnológica y la sostenibilidad. ¿Hay mercado para este tipo de oferta?

En estos momentos, el mercado inmobiliario en España es prácticamente inexistente. La mayor parte de las ventas se nutren del stock de edificios empezados antes del inicio de la crisis y, por tanto, no incorporan mejoras ambientales. En muchos casos, son edificios ya obsoletos antes de ocuparse. Pero todo apunta a que las nuevas promociones serán mucho más sensibles en estos aspectos. Los inversores que compran edificios de oficinas para alquilarlos y cuyo negocio es patrimonial, apuestan ya de manera decidida por edificios con certificación LEED, ya que muchas grandes compañías internacionales exigen esta distinción en sus sedes corporativas.
Una de las críticas que se hace a este tipo de diseños sostenibles es que encarecen mucho el precio final. ¿Le merece la pena a un consumidor?

Responderé con un caso práctico. Hace un par de años, SaAS desarrolló un proyecto de 60 viviendas de protección oficial en Tossa de Mar (Girona) para la Generalitat, con una reducción estimada del 70% en el consumo de calefacción y producción de agua caliente sanitaria (ACS), respecto a un edificio convencional. El proyecto, auditado por la Administración, incrementó el coste de construcción en unos 4.500 euros para una vivienda de 80m2 útiles. La reducción de consumo representa un ahorro anual neto de unos 550 euros, mientras que el coste anual de incrementar nuestra hipoteca en 4.500 euros, a veinte años, puede oscilar entre 320 y 350 euros anuales. No solo no es más caro, sino que representa un ahorro anual neto desde el primer año. El ahorro se incrementará de forma proporcional al incremento de precio de la electricidad y puede significar un salto cualitativo en el momento de nuestra jubilación. Este mismo ejemplo se puede aplicar a otros proyectos similares.

Una de las causas que han agudizado la crisis en España es el crecimiento insostenible del sector de la construcción. ¿Qué se debería hacer a partir de ahora?

El futuro pasa por la rehabilitación. Se ha construido mucho y mal, y en los próximos años se deberá rehacer parte de este trabajo. Hay una directiva de la UE que obliga a los Estados miembros a reducir en un 20% la demanda energética para el año 2020. Este reto solo puede conseguirse con la rehabilitación del patrimonio construido, ya que las nuevas edificaciones no pueden reducir el consumo de lo existente. Reducir el 20% de la demanda implica rehabilitar en los próximos nueve años el 30% del parque edificado, con una reducción del consumo cercana al 70%. Para poner una cifra, en Cataluña implicaría rehabilitar más de 70.000 viviendas anuales, ¡más que lo construido en las épocas de la burbuja inmobiliaria!

¿Es muy utópico pensar que el sector de la construcción pueda ser ecológico?

No se trata de la edificación, sino de la economía. El sistema económico actual es insostenible porque no cierra sus ciclos de materia o energía. Toda la producción tecnológica se basa en la extracción de los recursos naturales, su transformación en productos con valor comercial y su eliminación, una vez consumidos, en forma de residuo. Un modelo económico que consume de manera sistemática el capital natural y que nunca repone esa destrucción tiene los días contados.

¿Cómo debería ser un modelo económico sostenible?

Hay que incorporar los costes de mantenimiento y explotación, los costes ambientales, los costes de reposición, y cerrar el balance a cero. Es una extraordinaria apuesta que mejora el mundo y da sentido a la propia vida.


Font: ECOticias.com

divendres, 25 de febrer del 2011

Nou mobiliari al Parc de Sa Riera

El Parc s’ha dotat de nous equipaments per promoure i facilitar la pràctica d’activitat i exercici físic i reduir el sedentarisme

Amb l’objectiu de potenciar el Parc de sa Riera com a lloc de gaudi de caire familiar, s’està dotant aquest espai amb diferents equipaments. Per un costat, bancs i papereres. En concret, s’han instal·lat 2 taules de pic-nic, 12 bancs rústics i 5 papereres. I per altre costat, s’han instal·lat llocs infantils en dues zones diferenciades. Una zona de nens més petits amb una cabanya i un tren; i un gronxador niu i una zona per nens grans amb una tirolina i una xarxa. L’actuació està subvencionada per la Diputació i el cost total ha estat de 49.000 euros.

D’altra banda, la Diputació de Girona, dins la voluntat de promoure i facilitar la pràctica d’activitat i exercici físic i reduir el sedentarisme de la població, ha obert un programa per promoure parcs Urbans de Salut i Xarxes d’Itineraris Saludables a la demarcació de Girona. Els Parcs Urbans de Salut són un conjunt d’aparells amb poca distància entre ells dissenyats per realitzar exercici físic; i els Itineraris Saludables són recorreguts que estan senyalitzats i adequats per facilitar l’acció de caminar.


L’Ajuntament de Tossa s’ha adherit al programa i està previst que aquest mateix hivern s’instal·li a la zona esportiva un parc urbà de salut. També es senyalitzarà un itinerari saludable a l’entorn de la riera del municipi.

Podeu veure fotos dels nous equipaments al Facebook de l'Àrea de Medi Ambient

Font: BIM Febrer

Altres notícies sobre medi ambient que publica el BIM:

http://tossanatural.blogspot.com/2010/10/madrid-premia-la-gestio-de-laigua-del.html

Publicada a el diari El Punt i Tossanatura, a l'Octubre del 2010

http://tossanatural.blogspot.com/2010/12/saprova-el-primer-pressupost-per.html

Publicada a el Diari de Girona i Tossanatura, al Desembre del 2010

dijous, 24 de febrer del 2011

Medi Ambient demana refer les modificacions del POUM de Tossa de Mar

Considera inviable una de les propostes que fa referència a un tram del front marítim

El PSC manté que es deixarà la porta oberta a l'especulació

L'Ajuntament de Tossa de Mar ha hagut de refer les modificacions al pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) després que el Ministeri de Medi Ambient va concloure la setmana passada que no pot informar-ne favorablement. Les modificacions ja tenien el vistiplau del Departament de Costes de la Generalitat, segons va informar ahir l'Ajuntament, però el ministeri diu que no s'ha corregit el que havia exigit en tres apartats concrets de l'informe emès el 30 d'abril del 2010. “En relació amb l'ordenació del front marítim, es considera inviable la proposta per al tram 2”, diu entre altres coses l'informe. La proposta fa referència, segons va explicar l'alcaldessa, Imma Colom, a un dels sis plans de millora del front de mar (PEMU). El front marítim de Tossa està dividit actualment en sis PEMU, que segons l'Ajuntament, dificulten molt que es puguin fer millores en edificacions existents o, fins i tot, que es pugui edificar als trams on no s'ha arribat al sostre d'edificabilitat. L'eliminació dels PEMU també permetria a l'Ajuntament poder exigir que es facin rehabilitacions en edificacions molt malmeses, fet que ara, segons Colom, és pràcticament impossible.

Colom assegura que l'informe que ha arribat a l'Ajuntament no els ha resultat cap sorpresa perquè ja n'havien parlat amb tècnics del ministeri. De fet, va dir, ja s'han inclòs les modificacions que els demanaven i avui es preveu que s'entregui el text refós a Costes de Girona perquè el facin arribar a Madrid. L'equip de govern assegura que el ministeri està d'acord “en un 90%” amb les modificacions proposades”, i que la resta és “de fàcil solució”.

La lectura del PSC

Per la portaveu del PSC, Pilar Mundet, els PEMU protegien la façana marítima, i la seva eliminació respon a interessos particulars lligats a membres de l'equip de govern. “Em sembla indecent que algú des del poder i perquè té interessos directes a primera línia de mar modifiqui un pla que va representar un treball de 4 anys”, va dir Mundet. Per la portaveu, els PEMU no impedien actuar al front marítim, tot i que és veritat que alentien qualsevol modificació urbanística que s'hi volgués fer, que requeria el consens de tots els veïns afectats per un PEMU. “L'equip de govern només sap que ha de satisfer certes demandes”, va concloure Mundet.

LA DADA
6 trams (PEMU) divideixen actualment la façana marítima de Tossa; l'Ajuntament vol eliminar-los.

LES FRASES
Temo que es faci especulació urbanística al front de mar per interessos particulars
Pilar Mundet
Portaveu del pSc

Medi Ambient no ens ha tombat res, hi havia un 10% de discrepància i ja ho hem refós
Imma Colom
Alcaldessa de Tossa de mar

*El front marítim de Tossa és objecte de modificacions del POUM

Font: El Punt

Costes tomba la modificació del POUM de Tossa per no resoldre els requeriments

El Ministeri assegura que "no pot informar favorablement" per no haver rectificat els punts del primer informe de l'abril

La Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient ha emès un informe desfavorable per segona vegada de la modificació del POUM de Tossa de Mar, aprovat provisionalment en un ple del passat mes d'octubre, per no resoldre els diferents requeriments que ja va fer en un informe anterior. "Aquesta Direcció General no pot informar favorablement la Modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal en sòl urbà i urbanitzable per l'adaptació de l'ordenació a les determinacions de l'estudi d'inundabilitat de Riera de Tossa, en no subsanar-se l'exigit en els apartats 4, 5 i 6 de l'informe del 30-04-2010", es pot llegir en l'informe de Costes, que també troba alguns "errors gràfics" en un altre apartat.

Concretament, en els requeriments, Costes al·legava, en l'apartat 4, que l'Ajuntament havia de recollir les disposicions de la Llei de Costes a la zona de la Mar Menuda "per les limitacions de la propietat sobre els terrenys annexos a la ribera del mar per raons de protecció del domini públic maritimoterrestre". En l'apartat 5, es requeria al consistori que en el Pla Urbanístic Codolar-Roqueta calia fer constar la disposició de la Llei de Costes sobre la zona de servei de protecció i de trànsit. I finalment, en l'apartat 6 el requeriment de Costes era molt similar, ja que calia fer constar "explícitament a la documentació" l'establert per a les edificacions existents a la zona de servei de protecció.
A més, en relació a l'ordenació del front marítim "es considera inviable" la proposta del consistori en el tram 2 perquè "s'observen certs errors i imprecisions" en la documentació gràfica. S'afegeix, a més, que la longitud de les façanes proposades en aquest tram incompleix la disposició transitòria tercera de la Llei de Costes. Així, Costes recorda que en els trams 1 i 3 es compleixen tots els requísits demanats, però en el 2 no.

Cal recordar que l'Ajuntament de Tossa va engegar la modificació del POUM, aprovat el 2006 per l'anterior govern municipal, per tal d'introduir un estudi d'inundabilitat. A partir d'ara, el govern haurà de tornar a refer tots els punts marcats per Costes en l'informe i tornar a enviar "l'expedient corregit, completat i diligenciat", -i prèviament a la seva aprovació definitiva- al Ministeri.

Segons el PSC, aquest informe desfavorable "és un dur revés per les expectatives i compromisos electorals de CiU, que havia promès que en aquesta legislatura modificaria el planejament vigent", ja que els socialistes creuen que el govern no tindrà temps d'aprovar la modificació aquest mandat. A més, confien "que una nova majoria municipal permeti definir un planejament definitiu i estable que es faci pensant en els veïns de Tossa, el patrimoni monumental i paisatgístic i el progrés, enfront del model ranci i egoïsta de CiU, que sacrifica l'interès general perquè uns pocs es facin la seva requalificació".

*El PSC creu que és "un dur revés per CiU" i que no hi ha temps d'aprovar la modificació aquest mandat.

dimecres, 23 de febrer del 2011

Medi Ambient es trasllada a la Nau

Els serveis tècnics de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tossa de Mar s'han traslladat a les noves oficines a l'edifici de La Nau.

Per tant, a partir d'avui, ja els trobareu a les noves oficines, a la segona planta de l'edifici.

Notícia relacionada:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/02/23/urbanisme-medi-ambient-tossa-traslladen-nau-seguretat/467393.html

dimarts, 22 de febrer del 2011

La plaga del morrut de les palmeres, Rhynchophorus ferrugineus (Continuació)

Per tal de prevenir i lluitar contra la plaga, existeixen una sèrie de protocols.

L’objectiu d’aquests protocols és donar eines a municipis, viveristes i titulars de palmeres perquè puguin establir mesures de prevenció i lluita per evitar la propagació d’aquest plaga en el seu territori. Aquests protocols els ha elaborat el Servei de Sanitat Vegetal.

Algunes palmeres del poble, se’ls ha aplicat un tractament, que ha fet que millori el seu estat(almenys visualment, s'ha vist una evident millora).

Aquestes fotografies, són d'unes palmeres que se’ls hi ha aplicat un tractament (i periòdicament es continua realitzant):


* Les 3 palmeres situades a la Gabarra, molt properes entre elles,
reben un tractament periòdicament.


Aquestes 3 palmeres, fa pocs mesos presentaven un aspecte molt diferent, amb les fulles centrals de la corona caigudes i de color groguenc. A les fotografies es pot comprovar, que les fulles han recuperat la vitalitat i el color normals, i que fins i tot, n'hi han nascut de noves.

dilluns, 21 de febrer del 2011

La plaga del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus )

És un coleòpter de la família dels curculiònids. Originari del Sud-est asiàtic i la Polinèsia, que s’ha estès de forma continuada per altres zones de clima temperat, colonitzant diferents espècies de palmeres.

*Imatge d'individu adult del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus)

El insecte colonitza moltes espècies de palmeres. En la seva zonad’origen afecta al Cocus nucifera i Elaeis guineensis. A la zona mediterrània afecta principalment a Phoenix canariensis i també a Phoenixdactylifera, la més estesa al nostre territori. Les menys afectades són les del gènere Washingtonia.

L’adult mesura de 2 a 5 cm, és de color vermellós i esta dotat d’un pic allargat característic. Al tòrax té unes taques arrodonides fosques molt visibles. Els èlitres que protegeixen les ales, són del mateix color i presenten línies estriadesde color negre. Els adults poden desplaçar-se volant o trepant des del sòlfins a les copes de les palmeres.

Els ous són de forma ovalada, d’un color blanquinós i brillants; les femelles posen de 300 a 400 ous, al teixit tendre de la corona i a les ferides del tronc.

Les larves es desenvolupen dins de la palmera i poden superar els 5 cm en l’últim estadi. Són àpodes, piriformes, de color groguenc i amb una càpsula encefàlica de color marró fosc brillant, dotada d’unes fortes mandíbules.

*Imatge de larva del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus)


La pupa, també groguenca està protegida d’un capoll cilíndric de 4 a 6 cm, el qual construeix la larva amb la fibra que amassade la pròpia palmera. Es pot localitzar a la base de les palmes.

El cicle complet, d’ou a adult, té una duradaentre 3 i 4 mesos. Els adults no solen abandonar la palmera fins que està totalment destruïda. Poden tenir vàries generacions dintre del mateix exemplar on poden conviure de forma gregària tots els estadis de l’insecte.

Els adults quan surten del tronc, realitzen vols per a colonitzar altres palmeres, preferentment les que tenen ferides.

És molt difícil detectar la presència de la plaga dins de les palmeres, per la qual cosa cal recórrer a aparells acústics especialitzats. Els símptomes externs es manifesten en un assecament de les fulles centrals de la corona. Quan avança l’atac les fulles centrals engrogueixen i es marceixen, de forma que en poques setmanes, la pràctica totalitat de la corona es veu afectada, originant la mort de la palmera.

A causa que els tractaments insecticides són poc eficaços, per aconseguir un control eficaç, és bàsica la ràpida detecció dels focus per tal de procedir a l’arrencament i destrucció de les palmeres afectades i evitar la dispersió de la plaga.

A Catalunya, es va detectar la seva aparició al 2005.

A Tossa, la plaga crec que va arribar l'any 2009. Fa un mes, al desembre del 2010, ja hi havia 28 palmeres afectades per la plaga.

Us penjo algunes fotografies de palmeres que podrien estar afectades:

*Palmera a l'hotel Mare Nostrum

*Palmera a Can Pericàs

Més informació: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Notícies relacionades:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/09/08/morrut-palmeres-sesten-tres-comarques-girona/430763.html

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/48201-la-generalitat-afirma-que-hi-ha-uns-cinquanta-casos-sospitosos-de-morrut-de-les-palmeres.html

diumenge, 20 de febrer del 2011

Tossa de Mar recorre a Governació sobre el conflicte de delimitació amb Lloret

Tossa defensa que la seva proposta "és la correcta", perquè té "legitimitat històrica" i "coherència amb el territori"

L'Ajuntament de Tossa de Mar ha decidit recórrer la decisió del Departament de Governació de la Generalitat en què donava la raó a Lloret en el conflicte entre les dues poblacions pels seus límits. Tossa defensa que la seva proposta té "legitimitat històrica", "coherència amb el territori" i "coincideix amb el límit de l'Espai Natural del Massís de Cadiretes". Cal recordar que els ajuntaments de Lloret i Tossa mantenien un conflicte des de fa mesos per diversos trams de la seva delimitació. Els punts de desavinença entre els dos municipis es devien a raons històriques i bàsicament se situaven a la vall de la Fermina. El Govern català va escollir la proposta dels lloretencs, que utilitzava les línies rectes, en detriment de la de Tossa, que es basava en fites històriques.

En la documentació presentada, l'Ajuntament de Tossa lamenta davant Governació que no s'ha fet arribar "cap argumentació justificativa de la decisió adoptada". I "tampoc es fa cap consideració al respecte dels raonaments i documents aportats des de l'Ajuntament de Tossa". En aquest sentit, l'Ajuntament "sol·licita una reconsideració per part de la Comissió i una nova avaluació de la documentació presentada ja que entén que queda plenament justificat que la delimitació defensada des de Tossa és la correcta".

Tota l'argumentació dels tossencs, se sustenta en documents històrics. Concretament, un plànol del terme de Tossa realitzat pel geòmetre Josep Ribas Daniel, per indicació de l'abat de Ripoll i el marquès d'Aitona que data del 9 de juny de 1799; i un expedient de delimitació de Lloret de l'any 1826, que inclou un plànol dels límits de Lloret amb Tossa. A més, s'entrega l'atermenament dels dos municipis del 20 de juny de 1927.

Segons recorda el consistori, la proposta de Lloret segueix una línia recta entre les fites 13 i 16 de la documentació històrica. La de Tossa aposta per donar també validesa a dues fites històriques, la 14 i la 15, que estan ubicades al marge del Torrent de la Fermina. La línia de terme entre aquestes dues fites, d'acord amb la documentació històrica, hauria de resseguir el torrent. El consistori recorda, a més, que s'han localitzat sobre el terreny fites històriques que no s'havien vist en d'altres revisions i que la no localització d'aquestes va motivar errors de delimitació que des de l'Ajuntament de Tossa "es considera oportú esmenar".

A més, es destaca que el límit proposat coincideix amb l'Espai d'Interès Natural del Massís de Cadiretes, fet que evidència, segons el document, la coherència amb el territori de la delimitació històrica. A banda de la legitimitat històrica i de la coherència, la recuperació del límit històric, al contrari del que diu Lloret, "respecta la divisió parcel·lària i els límits de propietat existents".

*La fita número 15, que és un dels punts més conflictius, ja que aquí les dues propostes xoquen

Font: Diari de Girona

divendres, 18 de febrer del 2011

Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tossa al Facebook!

Des de fa pocs dies, podeu seguir les notícies i anuncis de l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tossa al Facebook.

També ofereix alguns serveis, com el de denúncia ambiental, consultar alguns documents i visualitzar diferents vídeos i fotos.

Podeu enllaçar clicant a la imatge que us apareixerà a la barra de la dreta.

Exel.lent iniciativa, en la meva opinió.

Molta sort!