dijous, 30 d’octubre del 2008

Balena a Tossa, 1925

L'Any 1925, va quedar varat aquest cetaci,de mida considerable a la platja de Tossa.



Com és de suposar, aquest esdeveniment va produir una gran expectació a tot el poble. Segons he llegit, l'exemplar va arribar encara viu i un carrabiner li va haver de fer un tret.

Vaig penjar la foto a un fòrum de cetacis i mamífers marins per tal de que m'ajudessin amb la identificació d'aquest exemplar (gràcies a la gent de l'"Ocean Fòrum")i en van treure aquestes hipòtesis (amb la qualitat i l'angle de la foto, no han pogut saber amb exactitud de quina espècie es tracta):

Alguns deien que podia ser una cria de balena blava.


Molts coincidien en que es podria tractar d'una cria de catxalot sobretot per l'aleta dorsal. També és relativament comuna al Mediterrà. Però també hi ha altres factors que fan desconfiar d'aquesta hipòtesi.


La majoria, va opinar que es tractava d'un zífid (Ziphiidae), sobretot per aquesta mena de "morro" i el cap bulbós que sembla tenir.
Alguns es van atrevir a dir que podia tractar-se d'un Hyperoodon ampullatus, i que encara que la seva distribució no inclou les nostres aigües, hi ha hagut avistaments al mar Mediterrani. Per algunes circumstàncies podria haver arribat aqui.


Per tant aquestes 2 ultimes hipòtesis són les que cobren més importància.

Us deixo la direcció d'un article sobre cetacis a la costa selvatana i empordanesa, on no hi surt res d'aquest cas


Si algú té més informació d'aquest fet (fotos, descripció, que s'en va fer...), envieu-m'ho si vos plau!!

dijous, 23 d’octubre del 2008

Tossa i la Xarxa Natura 2000

Natura 2000 és una xarxa d’espais naturals protegits a escala europea, per tal de conservar tant espècies com hàbitats naturals i seminaturals, mitjançant una gestió compatible amb l’aprofitament dels recursos. És la iniciativa política europea més important de conservació de la natura.

L'objectiu de la Xarxa Natura 2000 és de garantir el manteniment (o el restabliment) en un estat de conservació favorable dels hàbitats i els hàbitats de les espècies en la seva àrea de distribució natural dins el territori de la UE.

El territori de la UE és dividit en 6 regions biogeogràfiques: la macaronèsica, la mediterrània , l’atlàntica, l’alpina, la continental i la boreal.
*Regions biogeogràfiques d'Europa

Els objectius s’han d’aplicar per a cada regió biogeogràfica i, dins de cada una d’aquestes, per a tots els hàbitats i les espècies que hi són presents.

Natura 2000 es compon de dos tipus d’espais:
• Les zones especials de conservació (ZEC)
• Les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA)
Un espai inclòs a Natura 2000 pot haver estat designat com una ZEC o com una ZEPA, però també com ambdues coses a la vegada.

Les ZEC són designades pels estats membres d’acord amb la Directiva hàbitats.
Prèviament a aquesta designació, però, cal que la Comissió, de conformitat amb els estats membres, classifiqui com a llocs d’importància comunitària (LIC) els espais proposats.

Les ZEPA són designades pels estats membres segons la Directiva de les aus.
Totes les ZEPA designades fins al moment, i les que es puguin designar en un futur,
passen a formar part de Natura 2000 automàticament.

El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicà la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recull les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat.

Els espais catalans que formen part de la xarxa europea Natura 2000 ocupen un total d’1.040.155 ha, de les quals 957.051 són terrestres (29,8% del territori català) i 83.104 marines.

*Xarxa Natura 2000 a Catalunya

El Massís de Cadiretes, forma part també de la xarxa natura 2000. Aquesta, té una superfície total de 9.223,3ha de les quals 7.765,9ha és superfície terrestre i 1.457,4ha és superfície marina.
D’aquestes 9.223,3ha, pertanyen a Tossa 2.610,6. Això és un 67,7% de la superfície del municipi i un 28% de la superficie de l'espai protegit.

*Natura 2000 a Tossa

Dins d’aquest espai hi trobem diferents hàbitats, així com diverses espècies animals incloses a la “Llista de les espècies de la Directiva d'hàbitats presents en els Llocs d'Importància Comunitària (LIC)” i espècies d’aus de la “Llista de les aus de la Directiva d'aus presents en les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)”

Els hàbitats de la Directiva Hàbitats presents en el massís són:

Alguers de posidonia
Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium spp) endèmiques
Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)
Castanyedes
Suredes
Alzinars i carrascars
Pinedes mediterrànies

Les espècies de la Directiva Hàbitats presents en el massís són:

amfibis i rèptils
Mauremys leprosa, Tortuga de rierol

mamífers
Miniopterus schreibersii, Rat penat de cova
Myotis blythii, Rat penat orellut mitjà
Myotis capaccinii, Rat penat de peus grans
Tursiops truncatus, Dofí mular
Rhinolophus euryale, Rat penat mediterrani de ferradura
Myotis myotis, Rat penat orellut gran
Rhinolophus hipposideros, Rat penat petit de ferradura

Les espècies de la Directiva d’Aus presents al massís són:

Anthus campestris, Trobat
Bubo bubo, Duc
Caprimulgus europaeus, Enganyapastors
Falco peregrinus, Falcó
Phalacrocorax aristotelis desmarestii, Corb marí emplomallat
Sylvia undata, Tallareta cuallarga

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Costes es compromet a recuperar l´entorn de Santa Maria de Llorell en tres mesos

L'enderroc de l'edifici il·legal durarà un mes mentre Tossa reclama també l'adequació de la guingueta de cala Bona

Les obres per enderrocar l'edifici il·legal que, des del 1965, ocupa la cala de Santa Maria del Llorell de Tossa de Mar ja estan en marxa. Ahir al matí les excavadores van començar a tirar a terra l'immoble, mai acabat, que durant un temps va acollir un restaurant a la seva planta baixa i que havia de ser la seu d'un club nàutic. Aquests treballs han començat set mesos després que el Ministeri de Medi Ambient comprés l'immoble als propietaris de la finca.
El subdelegat del Govern a Girona, Francesc Francisco Busquets, que ahir al matí va visitar l'inici de les obres, va assegurar que "per fi s'està complint el compromís que hi havia amb Tossa".
Els tècnics encarregats de les obres d'enderroc van explicar que només es treballarà amb una sola màquina que, inicialment, portarà col·locat un martell percutor que trencarà les parets. Després es canviarà per una pinça hidràulica que anirà tallant les restes de formigó. Tota la runa que es generi es carregarà en camions i es traslladarà a l'abocador. Els mateixos tècnics van reconéixer que el més complicat serà tirar a terra el mur de contenció que aguanta l'edifici ja que es troba completament enganxat a la roca i està a tocar del PEIN del Massís de Cadiretes. Busquets va corroborar que després de les obres, que està previst que durin entre tres i quatre setmanes, la platja "quedarà totalment regenerada i complirà totes les mesures de seguretat convenients perquè es pugui utilitzar sense problemes". Les feines d'adequació, però, poden durar vuit setmanes, per tant, Santa Maria del Llorell no recuperarà el seu estat inicial fins d'aquí tres mesos.

Millores per cala Bona
L'alcaldessa de Tossa, Imma Colom (CiU), va aprofitar que el delegat de Costes a Girona, Enric Girona, també va estar de visita d'obres a Santa Maria del Llorell per demanar-li canvis en una altra cala que, diu l'alcaldessa, també la "fa patir". Es tracta de Cala Bona, on cada estiu s'hi col·loca una guingueta prefabricada, tot i que aquest fet "resulta molt perillós per problemes de seguretat i salubritat" va assegurar Colom. Per això, l'alcaldessa de Tossa va demanar al delegat de Costes que es construeixi una petita edificació que compleixi "les funcions de guingueta" i que "estigui lligada a l'entorn natural de Cala Bona".

* A dalt operari trenca una vidriera, a cops de pic. A sota l'excavadora tira a terra part de la finca de Santa Maria de Llorell.


http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008101500_3_292655__COMARQUES-maquines-trigaran-tirar-terra-lefici-illegal-cala-Santa-Maria-Llorell

Font: Diari de Girona

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Medi Ambient comença a Tossa l'enderrocament d'un edifici a primera línia de mar

Ha començat l'enderrocament d'un edifici a tocar del mar, a la platja de Santa Maria de Llorell, a Tossa de Mar. La construcció, que es va aixecar fa més de quaranta anys a la zona que delimita la llei de costes, havia de ser un complex d'oci, però, finalment, es va deixar inacabat i només va allotjar un bar durant uns anys. El Ministeri de Medi Ambient n'ha ordenat la demolició perquè la zona recuperi el seu aspecte i es pugui garantir la conservació d'aquest espai natural. Serà la Demarcació de Costes de Girona qui porti a terme el desmantellament, que costarà 90.000 euros.

El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí ja ha començat l'enderrocament d'un edifici situat en una urbanització de Tossa de Mar, dins del programa de recuperació del litoral per reforçar la protecció de la costa. El Consell de Ministres del 4 de maig del 2007 va declarar la utilitat pública de l'adquisició dels terrenys i de l'immoble de la urbanització Santa Maria de Llorell per incorporar-los al Domini Públic Marítim-Terrestre.

Les negociacions per comprar l'edifici van començar, de fet, l'any 2006, peròl'Estat i els propietaris no es posaven d'acord en el preu que s'havia de pagar per la finca. Finalment, el Ministeri de Medi Ambient l'ha pogut adquirir per uns 500.000 euros. Aquest procés ha retardat la demolició de l'edifici. Les tasques, que duraran aproximadament un mes, compten amb pressupost de 90.000 euros que han de servir perquè aquesta zona pugui recuperar el seu estat original.

L'edificació es compon de tres plantes, i té una superfície per planta d'uns 600 metres quadrats, pilars de formigó armat, forjat reticulars i soterranis amb murs de contenció. Situada en una parcel·la de 1.905 metres quadrats, té un gran impacte paisatgístic i visual per la seva proximitat al mar i les petites dimensions de la platja. La finca, a més, afecta la servitud de trànsit.

La demolició s'executarà en dues fases: en la primera es retiraran els vidres i instal·lacions menors, i en la segona es procedirà a la trituració i desenrunament de l'estructura de formigó i acer mitjançant maquinària proveïda d'un mecanisme d'esclafament per pressió hidràulica col·locat a l'extrem d'una ploma. Totes les operacions es realitzaran respectant rigorosament la normativa vigent i, a més, està prevista una partida per a la restauració ambiental de la zona una vegada realitzada la demolició.

La urbanització Santa Maria de Llorell limita amb l'espai natural del massís de Cadiretes, inclòs en el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya i a la Xarxa Natura 2000, i amb la platja de Llorell per l'extrem sud. L'actuació s'emmarca en la llei de costes, que preveu més enderrocaments al litoral gironí, com per exemple el d'un hostal a Port de la Selva, que no es farà, però, de manera immediata.



* Vista aèrea de l'edifici

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Estació Depuradora d'Aigües Residuals de Tossa

L'EDAR de Tossa de mar, va entrar en funcionament l'any 1980. Actualment, està dimensionada per tractar 5000 m3/dia, una població prevista de 20830 habitants equivalents.

L’origen de l’aigua que tracta l’EDAR de Tossa, prové únicament del municipi de tossa. per fer arribar l'aigua a la planta, hi ha una sèrie d’estacions de bombament, que porten l’aigua del nucli urbà Aquests es troben situats a la Platja d'Es Codolar, a l'Avinguda Puerto Rico i al davant del poliesportiu.

A l’EDAR de Tossa únicament són tractades les aigües residuals urbanes que es llencen pel desaigüe, i totes les aigües que van a parar al clavegueram, com les aigües pluvials.

L'EDAR, Les parts de l'EDAR, són:

A la línia d'aigua:
  • Pretractament
  • Decantació primaria
  • Tractament biològic
  • Decantació secundaria
  • Tractament Terciari. Aquest consta de:
                            - Tanc de Coagulació
                            - Tanc de Floculació
                            - Decantador lamel.lar
                            - Filtre de sorra
                            - Làmpades d'UV
                            - Dipòsit d'aigua regenerada
Línia de Fang:
  • Digestor aerobi
  • Espessidor
  • Deshidratació
A continuació expliquem les parts:

Pretractament

L’aigua arriba de les estacions de bombament fins la depuradora, que està més elevada. A partir d’aquest moment l’aigua circula per gravetat. A l’obra d’arribada es fa una primera separació de material en suspensió (Garbellament) on s'extreuen tots els sòlids tals com: toballoletes, bastonets, compreses, tampons, preservatius, plàstics, restes vegetals...tot el que llencem per l'WC i tot el que s'arrossega cap a la claveguera. Hi ha 2 reixes, una de grans i una de més petits. Tot el que surt d’aquí, va a parar a uns contenidors, que es porten directament a l’abocador.

*Pretractament i canal dessorrador

Tot seguit, l’aigua passa per un canal que actua com a desarenador, on sedimenta la sorra. Aquesta s'extreu i s'acumula en un contenidor, que també es du a l'abocador.

Tractament Primari

A partir d’aquí, hi trobem 2 decantadors primaris. La funció d'aquest, és fer decantar per gravetat partícules no dissoltes en l'aigua. la matèria més densa aniria al fons, on passaria a la línia de fangs. En l'actualitat, els decantadors primaris estan by-passats, i l'aigua passa directament al reactor biològic.

*Decantador primari

Tractament secundari (o biològic)


L’aigua passa al tractament secundari. L’aigua entra al reactor biològic. En aquest reactor, els bacteris degraden la matèria orgànica de l'aigua. Aquests bacteris, necessiten oxigen per duur a terme el seu metabolisme. Aquí hi ha 2 turbines, que reprodueixen les condicions aeròbies per el tractament biològic. El reactor de la planta ha quedat antic. Les turbines, no reparteixen de manera homogènia l'oxigen, i hi queden zones mortes. A part, en temporada alta, no donen suficient oxigen perquè els bacteris puguin depurar l'aigua. Per tal de cobrir aquesta demanda d’oxigen s'instal·len uns bufadors auxiliars que bufen oxigen cap el reactor.

Desprès d’aquest tractament, el licor mescla (així s'anomena la barreja de l'aigua, els agregats de bacteris i els subproductes del seu metabolisme, que formen flòculs o fangs), passa a uns decantadors secundaris. En aquests decantadors secundaris, els fangs cauen per diferència de densitats juntament amb els amb els microorganismes que han passat a ser matèria en suspensió. L’aigua que surt d’aquí ja és aigua depurada. Un 80 % de l’aigua l’aigua es dirigeix a emissari. L’altre 20 % va al tractament terciari. Els llots passen a la línia de fangs.

*Reactor biològic, oxígen extra i decantador secundari

Línia de tractament de fangs


La línia de tractament de fangs es allà on van a parar tots els fangs que s’han recollit en els decantadors primaris i decantadors secundaris. Existeix un digestor biològic aerobi, que es troba fora de servei des de fa anys. Aquests fangs són enviats directament a un espessidor. Els fangs que sedimenten, s’envien a deshidratar. Per fer-ho, s'utilitza una centrífuga, on fa la última separació de l’aigua.
Els fangs són portats a Blanes a la planta de compostatge, on es mesclen amb residus verds i esdevenen compost.

Tota l’aigua que s’extreu en el procés de tractament de fangs, és recirculada a capçalera.

*Espessidor

Tractament terciari


El tractament terciari de la EDAR Tossa de Mar té una capacitat inicial de 35 m3/hora (ampliable fins a 140m3/hora).
Només un 20 % de l’aigua que surt dels decantadors secundaris va al tractament terciari. Aquest tractament el podem definir com una segona depuració. Primer hi ha una addició de coagulant (PAX 10). No s’afegeix floculant, ja que el coagulant és molt potent.

Es fa una pre-cloració per desinfectar. Desprès passa a un decantador lamel·lar, on els flòculs formats decanten per gravetat. Seguidament passa per un filtre de sorra, i a contínuació, per unes làmpades de raigs ultraviolats que acaben de desinfectar. L’aigua que surt, se li afegeix hipoclorit sòdic, i s’emmagatzema a uns dipòsits per acumular fins a 700 m3. Desprès passa a la xarxa de tractament terciari. Aquest Tractament garanteix una aigua regenerada que resulta totalment segura des del punt de vista sanitari per als usos no potables.





*Tractament terciari, homogeneïtzació, decantador lamel.lar, filtre de sorra i làmpades de llum UV

Esquema de l'EDAR i del tractament terciari