dilluns, 20 de febrer del 2012

CiU denuncia la tala d´arbres a Tossa

El Grup de CiU a Tossa de Mar va fer públic ahir que ha denunciat davant dels Serveis Territorials de Costes del Ministeri de Medi Ambient a Girona i al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, la tala de 20 moreres del passeig del Mar de Tossa, que ha realitzat l'equip de Govern. Segons asseguren en un comunicat, també han sol·licitat al mateix govern municipal que els ho clarifiqui, ja que CIU "no ha tingut coneixement, ni justificació, que s'hagi sol·licitat aquesta tala, ni existeixi acord per fer-ho". I també s'ha demanat l'expedient per fer-ho.
Des de l'equip de Govern van assegurar que la tala s'ha produït perquè aquesta vintena d'arbres estaven afectats per una malaltia que els estava destruint. Així, segons fonts municipal, un informe tècnic de Medi Ambient instava l'Ajuntament a talar aquests arbres i el govern es va reunir amb els veïns de la zona per comunicar la notícia. Entre les diferents parts, van arribar a l'acord de fer la tala i els veïns es van comprometre a pagar l'actuació, segons fonts municipals.
Finalment, des del govern es va deixar clar que si s'han talat una vintena d'arbres se'n tornarà a plantar la mateixa quantitat sigui allà o en un altre punt de la localitat



Vint moreres obren una altra guerra a Tossa

CiU acusa TU i el PSC de la tala
El govern local diu que estaven mortes

La calma política a Tossa de Mar està molt lluny d'aconseguir-se. Tot i que ja fa nou mesos de les eleccions, les espases continuen alçades. I tot indica que la tensió es mantindrà durant tot el mandat. La nova batalla a Tossa l'han protagonitzat uns arbres.
El foc el va encendre el grup de Convergència i Unió, que va anunciar que havia denunciat una tala d'arbres als Serveis Territorials de Costes del Ministeri de Medi Ambient a Girona i al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat a Barcelona. En concret, es tracta de vint moreres del passeig del Mar de Tossa, que segons CiU hauria fet el govern local (TU-PSC). En un comunicat, la federació –liderada per l'exalcaldessa Imma Colom– va denunciar que no han tingut “coneixement, ni justificació, que s'hagi sol·licitat aquesta tala, ni existeixi cap acord per fer-ho”.
El govern local, però, va contraatacar afirmant que els arbres estaven malalts, segons un informe de Medi Ambient. Fonts municipals van assegurar que els veïns hi estaven d'acord: “Tant d'acord que fins i tot han pagat la tala i la seva reposició.” L'Ajuntament assegura que es replantaran els vint arbres.
Curiosament, quan l'any passat CiU governava, TU i el PSC van posar el crit al cel per la tala d'un roser i un pi. Aleshores van acusar Colom de tenir mania a les plantes. La guerra continua oberta.

Font: El Punt

diumenge, 19 de febrer del 2012

El canvi climàtic canvia les espècies a Cap de Creus


Un estudi afirma que peixos d'aigües càlides abans poc freqüents han arribat i altres han desaparegut

L'increment de la temperatura de l'aigua del mar està comportant a la zona de Cap de Creus i àrees adjacents la proliferació i aparició de noves espècies pròpies d'ai?gües càlides i la reducció, en canvi, d'algunes d'autòctones d'aigües fredes. És la principal conclusió d'un "innovador" estudi que s'ha desenvolupat en aquest sector de la Mediterrània respecte a l'afectació de l'escalfament en les reserves marines i pesqueres. La "vieja", un peix molt comú a Canàries, s'ha documentat per primer cop, i per contra, altres com la llengua de bacallà, pròpies de la zona, estan disminuint o desapareixent.

"El recursos marins de la Mediterrània s'estan veient alterats en els darrers anys per la sobrepesca" amb un 90% dels estocs sobreexplotats i altres factors com la contaminació. És la principal amenaça per la biodiversitat però ara s'hi afegeix l'escalfament de les aigües. En l'estudi "L'impacte del canvi climàtic sobre les reserves marines: l'exemple del Cap de Creus" s'afirma que l'augment de la temperatura pot donar lloc al desplaçament d'espècies d'aigües fredes cap a punts més al nord, o una mortalitat més alta si no es poden desplaçar, i un desplaçament de les d'aigües càlides cap al sud on abans no podien viure i ara sí per l'escalfament de l'aigua. Existeixen molt pocs estudis que avaluïn els impactes positius i negatius sobre les comunitats. Per això, l'elaborat a les comarques gironines centrat al nord del litoral es considera pioner.

La riquesa marina de Cap de Creus l'ha convertit en un dels indrets excepcionals del món en recursos. Situades al sud del Golf de Lleó, les seves aigües són de les més fredes de la Mediterrània, riques en nutrients, i una gran diversitat. Tots aquest factors es consideren clau per situar-hi l'estudi.
El coordinador del projecte, el biòleg marí de la Universitat de Girona (UdG) Josep Lloret ha explicat que el treball ha permès constatar els canvis en les espècies fent el seguiment d'algunes d'elles com a indicadors. Les d'aigües càlides estan augmentant i n'apareixen algunes abans mai vistes a la zona; i les d'aigües fredes tendeixen a disminuir o desaparèixer.

Un dels exemples és la del peix "vieja", típic d'aigües càlides, freqüent en indrets com Canàries, però desconeguda a la zona. El febrer de 2011 un pescador en va veure un exemplar fent immersió a la zona de Palamós. La sama, comuna a la zona d'Almeria, també va ser vista el maig de 2010 per un submarinista a la zona de Palamós, se n'havien vist altres vegades al sud de Tossa, però mai tant al nord. Per primer cop també es va veure el 2007 per bussejadors de Mare Nostrum un exemplar de Fistularia commersonii que des de fa uns deu anys s'està veient a alguns indrets de la Mediterrània. Altres espècies d'aigües càlides hi eren presents, però estan reproduint-se i creixent en nombre d'exemplars. És el cas de la "barracuda" o el "trencahams". Pel contrari, les d'aigües fredes abans molt presents, estan patint la sobreexplotació i l'escalfatament, la qual cosa comporta que disminueixin o fins i tot desapareguin. És el cas de la llengua de bacallà, l'amplòia (abundant als anys 80 i ara gairebé extingida) o l'escolà. Els canvis no només alteraran els hàbitats sinó que es creu que probablement afectaran l'economia centrada en el sector pesquer o els hàbitats dels consumidors.

L'estudi l'han portat a terme durant un any i mig investigadors de la UdG, del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i ha estat finançat per la Fundació Abertis per conèixer millor els efectes del canvi climàtic al medi marí.

dijous, 16 de febrer del 2012

Nou pobles gironins fan front comú per l'estalvi energètic

Ahir van celebrar una jornada a Llagostera que significa la concreció de les accions a emprendre, estudiades en diverses reunions els darrers mesos

Les economies d'escala, punt de trobada entre els consistoris

La sala de plens de Llagostera va ser l'escenari, ahir, d'una trobada de polítics i tècnics de nou municipis de la demarcació, a fi de tirar endavant polítiques conjuntes d'estalvi energètic i d'economies d'escala. De fet, els nou municipis (Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Calonge, Tossa de Mar, Caldes de Malavella, Cassà de la Selva, Castell-Platja d'Aro, Vidreres i Llagostera) fa uns quants mesos que estan treballant en aquesta línia, però la jornada d'ahir va servir per començar a concretar detalls d'aquesta col·laboració, segons explica l'alcalde de Llagostera, Fermí Santamaria: “Hem pogut valorar les aportacions de diferents empreses que han exposat la seva experiència en l'eficiència energètica, a més d'una xerrada de l'Icaen (Institut Català d'Energia), que ens ha explicat quins ajuts i subvencions hi ha, i ens ha guiat en el procés administratiu.” A la reunió, també hi van assistir responsables tècnics de l'Ajuntament de Martorelles, que és el primer municipi català amb ESE (empresa de servei energètic) d'enllumenat públic. L'aportació de Martorelles va servir per conèixer de primera mà la seva experiència, els avantatges i les dificultats que s'han anat trobant en el procés d'optimització energètica. Martorelles s'ha ofert també als nou ajuntaments gironins per assessorar-los en tot el procés si ho desitgen. Les reunions prèvies dels tècnics han anat fent una radiografia de la situació de cada municipi, i de quina manera convergeixen les respectives necessitats per fer accions que els beneficiïn a tots.

Santamaria va fer una valoració “molt positiva” de la jornada. Veu en tots els municipis que hi participen “una implicació total”. Un dels objectius immediats és veure si les actuacions a emprendre
es poden centralitzar a través d'una sola companyia ESE o quina gestió és la
millor.

LA XIFRA

3comarques tenen municipis entre els nou que participen en el projecte. Són el Gironès, la Selva i el Baix Empordà.

LA DATA

25.10.2011 va tenir lloc la primera trobada oficial entre els alcaldes per fer polítiques conjuntes d'estalvi energètic.

dimecres, 15 de febrer del 2012

Nou municipis parlen avui sobre l'estalvi energètic

Representants polítics i tècnics de nou municipis (Llagostera, Vidreres, Castell-Platja d'Aro, Cassà de la Selva, Caldes, Tossa, Calonge, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d'Aro) prenen part avui, de les nou del matí a les dues del migdia, en una reunió a la sala de plens de l'ajuntament de Llagostera. Els nou pobles tenen la intenció d'optimitzar els recursos disponibles i prendre mesures d'estalvi energètic.
redacció
 
Font: El Punt



Llagostera acull una jornada per fomentar l´estalvi conjunt d´energia entre municipis 

Els representants polítics i tècnics dels municipis de Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Calonge, Tossa de Mar, Caldes de Malavella, Cassa de la Selva, Castell-Platja d'Aro, Vidreres i Llagostera es reuneixen avui a l'Ajuntament de Llagostera. El motiu, és la celebració d'una jornada organitada juntament amb la plataforma Ajuntament Impulsa que permetrà tant a polítics com a tècnics conèixer de primera mà experiències i propostes pràctiques que poden implementar-se de forma conjunta entre aquests 9 municipis amb la voluntat d'optimitzar i maximitzar els recursos disponibles que contribueixin a l'estalvi de la despesa pública en matèria energètica.
La trobada tindrà lloc a la sala de plens de l'Ajuntament de Llagostera (Plaça del Castell 1) i abordarà la millora de l'eficiència energètica dels ajuntaments, amb la participació de varies empreses, l'Ajuntament de Martorelles (el primer en contractar una empresa de servei energètic) i l'Institut Català d'Energia (ICAEN).

Font: Diari de Girona

diumenge, 12 de febrer del 2012

Tossa engega una campanya per la tinença ´responsable´ d´animals

L'Ajuntament de Tossa ha engegat una campanya per la tinença "responsable" d'animals de companyia. La campanya, que es portarà a terme durant el mes de febrer, consisteix en explicar als veïns, mitjançant díptics, què han de fer si tenen gats, gossos, fures o altres espècies. En aquest sentit, l'Ajuntament explica que cal identificar els animals a la clínica veterinària mitjançant microxip o tatuatge; censar-lo a les oficines de Medi Ambient; mantenir-lo en bones condicions higienicosanitàries, de benestar i seguretat; i responsabilitzar-se'n d'acord amb les normes de convivència. La normativa estipula sancions de 100 a 400 euros segons tipus d'infraccions, que poden ser la possessió d'un gos no identificat o censat; donar-los aliments a la via pública; o circular amb un gos deslligat, entre d'altres. Per a infraccions més greus, com l'abandonament, les sancions són superiors.


Font: Diari de Girona

dimecres, 8 de febrer del 2012

Aturar la dessalinitzadora de Blanes estalvia 1,5 milions


Els beneficis econòmics són anuals per suspendre el funcionament de la planta sis mesos

El conseller Recoder garanteix l'abastament d'aigua als municipis de la Selva així com el cabal del Ter

L'aturada de la dessalinitzadora de la Tordera, ubicada a Blanes, permetrà un estalvi anual d'un milió i mig d'euros, segons la Generalitat de Catalunya. Les activitats en aquesta planta es van aturar el novembre passat i no es tronaran a reprendre fins a la Setmana Santa, en un cicle que s'anirà repetint.
La situació de la dessalinitzadora de Blanes va arribar ahir al Parlament. En una resposta parlamentària, Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat, va explicar que l'aturada permetrà “una reducció notable del cost d'explotació” i que, en cap cas, això “afectarà el compliment dels compromisos de retorn del cabal del Ter”. D'altra banda, Recoder també va anunciar que l'ACA està redactant el projecte per treure de l'espai les instal·lacions que van restar en desús després de l'ampliació.

El conseller va assenyalar que la mesura s'havia adoptat perquè els pous i aqüífers són “suficients per abastir la demanda de la població” durant tots aquests mesos. La previsió del govern és que la dessalinitzador es torni a posar en servei coincidint amb les primeres onades de turistes de Setmana Santa, per “aportar els complements de cabals necessaris” i cobrir la demanda.

La dessalinitzadora abasteix el sud de la Selva (Tossa, Lloret i Blanes) i el nord del Maresme. El conseller de Territori va afirmar que l'aturada “no afectarà l'abastament dels diversos municipis de la Selva”, ni tampoc els usos agrícoles i industrials, perquè els camps i empreses de la zona “aprofiten sempre l'aigua de l'aqüífer”. Recoder va detallar que, durant els mesos que la planta estigui aturada, l'empresa que explota la dessalinitzadora rep 83.392,79 euros al mes, corresponents a les tarifes fixes per manteniment. Per contra, però, el govern manté que aquest nou règim de gestió –en què la planta no funciona durant més de mig any– “permetrà una reducció notable del cost d'explotació, de prop d'1,5 milions d'euros anuals”.

En el marc de la mateixa resposta parlamentària, Recoder va explicar que l'aturada no afectarà el compliment dels compromisos de retorn del cabal del Ter. “L'ACA preveu disposar de reserves suficients al sistema d'abastament Aigües Ter Llobregat per continuar complint el que preveu la llei”, va afegir-hi, per refermar el seu discurs.

LA FRASE

L'aturada de la dessalinitzadora no afectarà l'abastament dels municipis de la Selva
Lluís Recoder, Conseller de territori

*Imatge de la dessalinitzadora de la Tordera, situada al municipi de Blanes