diumenge, 19 de febrer del 2012

El canvi climàtic canvia les espècies a Cap de Creus


Un estudi afirma que peixos d'aigües càlides abans poc freqüents han arribat i altres han desaparegut

L'increment de la temperatura de l'aigua del mar està comportant a la zona de Cap de Creus i àrees adjacents la proliferació i aparició de noves espècies pròpies d'ai?gües càlides i la reducció, en canvi, d'algunes d'autòctones d'aigües fredes. És la principal conclusió d'un "innovador" estudi que s'ha desenvolupat en aquest sector de la Mediterrània respecte a l'afectació de l'escalfament en les reserves marines i pesqueres. La "vieja", un peix molt comú a Canàries, s'ha documentat per primer cop, i per contra, altres com la llengua de bacallà, pròpies de la zona, estan disminuint o desapareixent.

"El recursos marins de la Mediterrània s'estan veient alterats en els darrers anys per la sobrepesca" amb un 90% dels estocs sobreexplotats i altres factors com la contaminació. És la principal amenaça per la biodiversitat però ara s'hi afegeix l'escalfament de les aigües. En l'estudi "L'impacte del canvi climàtic sobre les reserves marines: l'exemple del Cap de Creus" s'afirma que l'augment de la temperatura pot donar lloc al desplaçament d'espècies d'aigües fredes cap a punts més al nord, o una mortalitat més alta si no es poden desplaçar, i un desplaçament de les d'aigües càlides cap al sud on abans no podien viure i ara sí per l'escalfament de l'aigua. Existeixen molt pocs estudis que avaluïn els impactes positius i negatius sobre les comunitats. Per això, l'elaborat a les comarques gironines centrat al nord del litoral es considera pioner.

La riquesa marina de Cap de Creus l'ha convertit en un dels indrets excepcionals del món en recursos. Situades al sud del Golf de Lleó, les seves aigües són de les més fredes de la Mediterrània, riques en nutrients, i una gran diversitat. Tots aquest factors es consideren clau per situar-hi l'estudi.
El coordinador del projecte, el biòleg marí de la Universitat de Girona (UdG) Josep Lloret ha explicat que el treball ha permès constatar els canvis en les espècies fent el seguiment d'algunes d'elles com a indicadors. Les d'aigües càlides estan augmentant i n'apareixen algunes abans mai vistes a la zona; i les d'aigües fredes tendeixen a disminuir o desaparèixer.

Un dels exemples és la del peix "vieja", típic d'aigües càlides, freqüent en indrets com Canàries, però desconeguda a la zona. El febrer de 2011 un pescador en va veure un exemplar fent immersió a la zona de Palamós. La sama, comuna a la zona d'Almeria, també va ser vista el maig de 2010 per un submarinista a la zona de Palamós, se n'havien vist altres vegades al sud de Tossa, però mai tant al nord. Per primer cop també es va veure el 2007 per bussejadors de Mare Nostrum un exemplar de Fistularia commersonii que des de fa uns deu anys s'està veient a alguns indrets de la Mediterrània. Altres espècies d'aigües càlides hi eren presents, però estan reproduint-se i creixent en nombre d'exemplars. És el cas de la "barracuda" o el "trencahams". Pel contrari, les d'aigües fredes abans molt presents, estan patint la sobreexplotació i l'escalfatament, la qual cosa comporta que disminueixin o fins i tot desapareguin. És el cas de la llengua de bacallà, l'amplòia (abundant als anys 80 i ara gairebé extingida) o l'escolà. Els canvis no només alteraran els hàbitats sinó que es creu que probablement afectaran l'economia centrada en el sector pesquer o els hàbitats dels consumidors.

L'estudi l'han portat a terme durant un any i mig investigadors de la UdG, del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i ha estat finançat per la Fundació Abertis per conèixer millor els efectes del canvi climàtic al medi marí.