dimecres, 16 de gener del 2019

Prohibeixen construir a 500 metres del litoral a la Costa Brava durant un any

Amb la moratòria de la Generalitat, se suspendran temporalment les llicències de construcció, com demanava SOS Costa Brava
 

Prohibeixen construir a 500 metres del litoral a la Costa Brava durant un any
 La Generalitat aprovarà una moratòria urbanística a la Costa Brava

La Generalitat ha decidit suspendre les llicències d'obres que s'estan tramitant al litoral de la Costa Brava.
La Comissió d'Urbanisme de Girona aprovarà dijous una moratòria urbanística d'un any en la franja costanera de 500 metres entre Portbou i Blanes.

Es tracta d'un primer pas per deixar en l'aire els permisos dels 22 municipis costaners fins que el Departament de Territori i Sostenibilitat doni llum verda durant aquest any al pla director urbanístic.

Aquest pla hauria de desclassificar els terrenys amb més impacte als 200 quilòmetres de litoral gironí.

  Set projectes afectats, segons SOS Costa Brava

Segons la plataforma SOS Costa Brava aquesta moratòria afectarà set projectes que estan en tràmit, entre els quals Sa Guarda, a Cadaqués, Cala Morisca, a Tossa de Mar, Roses 2, a Llançà, i Aiguafreda a Begur. 

Els altres tres són al terme municipal de Palafrugell: un a Cap-roig, un altre a Llafranc i el d'Aigua Xelida. Aquest últim projecte va ser notícia fa dues setmanes perquè la promotora va tallar més de 700 arbres sense permís.


Precisament aquesta tala massiva hauria estat el detonant perquè la moratòria s'hagi fet ara. Segons SOS Costa Brava, és una mesura que arriba precipitadament i de forma sobtada per aquest cas.
Un altre cas urgent que pot haver influit és el de Cala Morisca, a Tossa de Mar, un projecte per construir 50 habitatges unifamiliars en un entorn verge que fa més de 20 anys que s'arrossega.

Mesura avançada durant un acte de SOS Costa Brava
La mesura l'ha avançat aquest dimarts el secretari d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, durant un acte a Barcelona, a l'Ateneu Barcelonès organitzat per la plataforma:
"Els anuncio que aquest dijous, és a dir, demà passat, la comissió farà una suspensió, una moratòria. Una primera moratòria de tota la franja de 500 metres del litoral entre Portbou i Blanes de tot el que són sòls que estan en sòl urbà consolidat, en sòl urbà no consolidat i sol urbanitzable."

Plataforma creada a l'agost
Aquesta moratòria era una reivindicació de SOS Costa Brava, una plataforma constituïda a l'agost per 15 col·lectius ecologistes per denunciar l'excessiva urbanització d'aquest territori.
Després de l'anunci fet per Serra, aquesta plataforma s'ha mostrat moderadament optimista, i s'ha preguntat a Twitter si la moratòria serà "un punt d'inflexió":


Aturar 16 projectes
Quan es va crear, la plataforma va anunciar que es concentraria en lluitar contra una quinzena de projectes que considera "aberracions".
Marta Ball-llosera, portaveu de la plataforma, ha dit aquest dimecres que n'hi ha molts més que estan "adormits":
"Expectants si els 16 sectors que estem treballant entraran demà en la moratòria i expectants a més a més de què passarà amb tota la Costa Brava. Perquè, de fet, els 16 casos són els que estan desperts, que s'han despertat i són els que estem treballant, però n'hi ha molts més. Caldrà veure si realment la generalitat és capaç de fer un punt d'inflexió respecte el model urbanístic de la Costa Brava."

Segons la plataforma, bona part del planejament urbanístic de la Costa Brava es va fer els anys 70 i 80 i és anterior a lleis més modernes i més respectuoses amb l'entorn.

La moratòria segurament no aturarà una vintena de projectes que ja s'estan executant, com és el cas de Sa Riera, a Begur, o la Pineda d'en Gori, a Palamós.

"El paisatge favorit de Catalunya"
Poques setmanes després de crear-se

, SOS Costa Brava va denunciar el cas que sembla que ha acabat precipitant la moratòria: el d'Aigua Xelida, una cala on es volien construïr 33 xalets de luxe

Aquesta cala idíl·lica va ser el lloc que el 2009 va quedar primer en el programa de TV3 "El paisatge favorit de Catalunya".
La cala d'Aigua Xelida, considerada pels espectadors de TV3 "el paisatge favorit de Catalunya"

https://www.ccma.cat/324/prohibeixen-construir-a-500-metres-del-litoral-a-la-costa-brava-durant-un-any/noticia/2898015/

Roda de premsa de SOS Costa Brava a Tossa 13/01/2019


La Plataforma SOS Costa Brava juntament amb l’Associació Amics de Tossa – Club UNESCO van celebrar el dissabte al matí, aquí a Tossa de Mar una roda de premsa per fer públics els motius d’oposició́ als Projectes d’urbanització́ i de reparcel·lació́ de la Cala Morisca i el conjunt d’al·legacions presentades en contra de la urbanització.

La roda de premsa començava amb na Mª Eugènia Serrat (Representant l’associació Amics de Tossa- Club UNESCO) recordant la història que té al darrera aquest indret, des de que al 1988, la policia hi va trobar un amagatall de droga fins avui. (No em vull esplaiar, perquè estic preparant una entrada al bloc on s’explica).

En segon lloc, Ramon Gascons, com a representant de SOS Costa Brava, ens va explicar la tasca de la plataforma, i ens va resumir una mica els Projectes d’urbanització i de reparcel·lació de la Cala Morisca de Tossa i el conjunt d’al·legacions presentades en contra de la urbanització́ del sector urbanitzable de 32,2 hectàrees situat a l’entorn de la Cala de la riera i dels turons de la Morisca de Tossa de Mar.

Projectes aprovats inicialment per l’alcaldessa de Tossa de Mar, Gisela Saladich, mitjançant Decrets d’Alcaldia de dates 12 i 22 de Novembre, i que han estat exposats al públic durant el mes de desembre de 2018. I Projectes que preveuen executar la urbanització de terrenys forestals i amb pendents superiors al 20% i la creació de 75 noves parcel·les edificables amb un greu impacte ambiental i paisatgístic que transformarà i malmetrà aquesta primera línia costanera del municipi de Tossa.

Seguidament, va agafar la paraula l’advocat Eduard de Ribot (Advocat de SOS Costa Brava), denunciant  "les greus irregularitats en l'intent d'urbanitzar i re-parcel·lació de Cala Morisca. Afirmant que el projecte “Ha estat aprovat manifestament de manera il·legal. A més de l'atemptat paisatgístic que suposa”

Va enumerar un seguit de “irregularitats i il·legalitats” sobre el projecte:

1. Il·legalitat del Projecte de urbanització per projectar la urbanització de terrenys amb pendents superiors al 20%. Amb infracció de l’article 9.4 que prohibeix urbanitzar en pendents superiors al 20%.

- Il·legalitat del Projecte d’urbanització per preveure zones verdes i espais lliures inadequats i no funcionals pel gaudi de la població. Amb infracció de l’article 9.7 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost.

- Afectació als torrents, rieres i zona de policia d’Aigües, i alteració dels drenatges naturals i dels espais que haurien de quedar lliures de tota construcció i instal·lació.

- Manca d’Informe de l’Agència Catalana de l’Aigua i manca de presentació de l’Estudi d’inundabilitat previst al POUM com a requisit de desenvolupament de l’àmbit.

- Manca d’avaluació dels impactes ambientals i paisatgístic de la urbanització que son indispensables ateses les greus afectacions que es provoquen.

- Producció d’impactes ambientals i paisatgístics negatius i incompatibles amb els valors de l’àmbit:
a/ Desforestació de mes de 6 Hectàrees de bosc de suros i alzines.
b/ Afectació al connector natural existent entre 2 espais EIN de l’Ardenya – Cadiretes i reducció en mes del 50% de la seva amplada.

- Manca de presentació d’un Estudi d’impacte i integració paisatgística complet i amb anàlisi de conques visuals.

- Inexistència d’Informes favorables dels organismes públics competents en matèria de medi natural, boscos i paisatge.

- Manca d’acreditació de l’Estudi Econòmic i financer complet del Pla Parcial i manca de solvència econòmica i tècnica de l’empresa Promotora Tossagur SL.

- Inviabilitat econòmica i tècnica de la urbanització del sector.

- Manca de substanció prèvia dels motius d’anul·lació del Pla Parcial de Cala Morisca de l’any 99 i manca d’execució́ de la sentencia dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en data 24 de Desembre de 2003 que va anul·lar parcialment el Pla Parcial i va condemnar a l’Ajuntament a incorporar modificacions al PPU, entre d’altres:
a) Efectuar Estudi econòmic financer del Pla Parcial.
b) Suprimir la possibilitat de construir 3 habitatges a la Clau de paisatge de xalets.
c) Preveure sistema de sanejament i depuració i incorporar-lo a l’Estudi Econòmic – financer.
d) Preveure la reserva d’aparcaments.

- Existència de riscos geològics, d’erosió del sol i despreniments i existència de risc d’impugnabilitat i afectació per gran avingudes.

- Deficiències del sistema de sanejament i depuració de les aigües residuals.

- Manca d’acreditació de la suficiència de recursos hídrics i de l’obtenció d’una concessió d’aprofitament d’aigua a favor del Promotor.

- Transcurs de 20 anys des de l’aprovació del Pla Parcial sense haver-lo executat. Possibilitat de desclassificació del sol sense existència de dret d’indemnització en no haver-se patrimonialitzat encara el sostre edificable.


- Producció d’un supòsit de desviació de poder en l’actuació continuada de l’Ajuntament favorable a la urbanització d’aquests terrenys.

Pel que fa al projecte de reparcel·lació presentat per la Promotora Tossagur SL, es denuncia:

 - L’excepcional celeritat amb que l’Alcaldessa de Tossa de Mar va aprovar el Projecte, en poc mes d’un mes, malgrat l’excepcional complexitat del mateix.

- La producció d’un negoci especulatiu de la Promotora contrari a l’interès general, a l’article 47 de la Constitució i que el Consistori està obligat a impedir.

- El sorprenent tracte de favor que es dona a Tossagur SL que rep 45 parcel·les edificables i no paga cap import pels costos d’urbanització fixats en mes de 3’1 Milions d’Euros.

- La manca d’acreditació de la solvència econòmica i tècnica de la Promotora, que es va adjudicar els terrenys en un procés d’execució́ judicial.

- El Projecte de Reparcel·lació és contrari a Dret per vulnerar el principi d’equidistribució de beneficis i càrregues que s’evidencia amb el següent fet:
a/ Tossagur SL guanya el dret a edificar uns terrenys que són actualment bosc i que no compten amb cap servei, mentre que la resta de propietaris de terrenys que ja estan edificats i afronten carrers amb serveis bàsics, no guanyen cap dret a edificar i han de suportar pagaments d’imports excepcionals.
b/ Tossagur SL s’adjudica 45 parcel·les, no paga cap quota urbanística, no paga cap despesa d’urbanització i a mes cobra de tots els propietaris pels suposats dèficits d’adjudicació.

- La inviabilitat econòmica i la desproporció d’exigir el pagament de quotes urbanístiques en gran part superiors a 60.000€ i que arriben fins a 180.000€ a propietaris que ja disposen de l’habitatge construït des dels anys 70-80.

- La inviabilitat econòmica del Projecte i del sector havia estat reconeguda pel propi Ajuntament de Tossa de Mar que va intentar modificar el planejament a petició́ del Promotor per fer una gran zona hotelera:
a/ Signatura de l’Alcaldessa del conveni urbanístic per modificar el Pla amb Tossagur SL en data 18 de Maig de 2015.
b/ Acord de Ple aprovant inicialment el Conveni urbanístic de data 17 de Desembre de 2015.
c/ Acord de Ple aprovant definitivament el Conveni el 10 de Març de 2016.

- La manca d’execució i desenvolupament del PPO des de l’any1998, fins la data actual i la no transformació urbanística habiliten a l’Ajuntament per estudiar la reforma del planejament i la seva modificació i per suspendre llicencies i la tramitació de Projectes de gestió durant un any a l’empara d’allò establert a l’article 73 del Decret Legislatiu 1/2010, per tal de defensar l’interès públic i general de la població i preservar els terrenys de naturalesa forestal tot impedint la seva transformació.

Per tot això, l’Associació d’Amics de Tossa – Club UNESCO i la Plataforma SOS Costa Brava exigíen:

- Deixar sense efecte les Resolucions d’Alcaldia d’aprovació inicial dels Projectes.

- Exigir el sotmetiment del Projecte d’urbanització als tràmits d’avaluació ambiental i la presentació d’Estudi d’impacte ambiental i d’Estudi d’impacte i integració paisatgística.

- Requerir al Promotor Tossagur SL que justifiqui la viabilitat econòmica i tècnica de la urbanització i la seva solvència econòmica tècnica i professional així com l’aportació del seu títol de propietat, de l’Aval del 12% de l’obra urbanitzadora, l’Estudi d’inundabilitat i de la concessió administrativa pel subministrament d’aigua potable al sector.

- Suspendre la tramitació fins que no es subsanin tots els defectes, mancances i irregularitats denunciades.

- Adoptar un Acord de Ple pel que s’acordi l’estudi i anàlisi de la possible modificació del planejament urbanístic pel sector de Cala Morisca, amb la finalitat de preservar el sol forestal i totes les masses arbrades, el connector natural i d’excloure del sector tots els terrenys amb pendents superiors al 20%, i limitar l’àmbit al sector de la part alta ja edificat i dotat de bona part dels serveis urbanístics bàsics.

- Adoptar l’acord de suspensió de llicencies d’obres i de tramitació i aprovació d’instruments de gestió urbanística durant un any, a l’empara d’allò establert a l’article 73 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei d’Urbanisme.

I es formula advertiment exprés d’il·legalitat a tots els regidors que votin l’aprovació definitiva dels Projectes als efectes de poder depurar responsabilitats en que puguin incórrer pel supòsit de que aprovessin la urbanització del sector de Cala Morisca malgrat les irregularitats denunciades.

La conferència seguia amb la intervenció de l’Arquitecte Josep Ferrés, comentant les irregularitats tècniques i arquitectòniques del projecte. Començava la intervenció afirmant que “Aquest projecte d'urbanització de Cala Morisca és la quintaessencia de la deixadesa”.  Entre aquestes irregularitats tornava a esmentar:

-Projectar la urbanització de terrenys amb pendents superiors al 20%.

-Els riscos geològics, tals com el risc d’inundació, risc d’avingudes sobtades i riscos de despreniments degut al fort pendent i al material del terreny (gresos)

-Denunciava que tot i els forts pendents i els rebaixos de terreny que hi havia i el material, en el projecte no hi havia contemplat ni un sol mur de contenció

-Posava l’exemple de la depuradora que es posa en una zona verda, incompleix pla general i a més sense alternatives previstes.

-El balanç del moviment de terres no està compensat

-Hi ha diversos carrers que acaben en “cul de sac”. Els giratoris, no compleixen ni el codi tècnic ni la normativa de seguretat contra incendis, ja que no tenen el diàmetre mínim

-Es projecten alguns vials amb pendents del 30, 40 i 60 %!!

Per aquestes i altres raons, afirmava que "Em fa l'efecte que el pressupost del projecte és irreal, han tingut pressa també a fer els documents i no han arribat a temps ni en això"

Finalment, va agafar el torn de paraula la presidenta de l'Agrupació de parcel·listes de cala Morisca, Lydia Guilera .

Explicava que la promotora rep 45 parcel·les edificables i no paga cap import pels costos d'urbanització que pugen a més de 3,1 milions d'euros. Els veïns haurien de pagar els costos d'urbanització, però la promotora, res. En aquest sentit, els veïns de cala Morisca van denunciar que els exigeixen el pagament "d'unes quotes urbanístiques de 60.000 euros i que en alguns casos arriben fins a 180.000" per als propietaris que van comprar els habitatges als anys 70-80. "I la resposta de l'Ajuntament i de Tossagur és la mateixa: que ens hauríem d'haver preocupat de preguntar-ho abans de comprar la casa fa 30 anys", va lamentar.

Finalment va fer una reflexió sobre “Quant costa mantenir el bosc?” 

I amb el torn de precs i preguntes, va acabar aquesta roda de premsa.

Noticies relacionades: