dijous, 29 d’abril del 2010

Costes tanca el camí de ronda de Tossa sense avisar l´Ajuntament

El Ministeri de Medi Ambient al·lega qüestions de seguretat per dur a terme la clausura

El Departament de Costes del Ministeri de Medi Ambient va tancar fa un parell de mesos el tram de Porto Pi del camí de ronda de Tossa de Mar per raons de seguretat, ja que en aquest tram hi ha risc d'esllavissaments i es considera que podria ser perillós per als caminants.

Costes, però, no va comunicar a l'Ajuntament que faria aquesta actuació i l'equip de govern se'n va assabentar quan un dia es va trobar el camí de ronda tancat. "Un dia en què anàvem visitant la zona amb uns tècnics de Costes de la Generalitat de Catalunya vam arribar a l'alçada de Porto Pi i ens ho vam trobar tancat. En aquell mateix moment, vaig trucar a Costes del Ministeri i ens van confirmar que ho havien tallat ells per qüestions de seguretat", va explicar l'alcaldessa de Tossa de Mar, Imma Colom, durant el ple extraordinari de dimarts al vespre.

Per altra banda, l'equip de govern també va comunicar que s'està realitzant un estudi per saber el motiu de diverses esllavissades als accessos de les cales d'aquesta zona. "Encara que no és el tema que estem tractant, us puc comunicar que Costes està fent un estudi als accessos de la cala de Porto Pi per saber perquè hi ha esllavissaments", va afegir Colom.

L'oposició va acusar l'equip de govern d'haver tancat el camí de ronda. "Hi ha accions que s'han continuat, però moltes d'altres s'han obturat. I aquest govern va rebutjar una subvenció per millorar el camí de ronda", va ?assegurar Pilar Mundet, portaveu del PSC. L'alcaldessa va explicar que ha estat Costes qui ha tancat el camí. "No hem trucat mai a ningú per aturar cap obra a cap camí de ronda", va respondre Colom.

*El tram de camí de Porto Pi, tallat amb una tanca que va instal·lar el Departament de Costes del Ministeri.

Font: Diari de Girona

dilluns, 26 d’abril del 2010

Platges amb massa sorra

Un estudi revela que el 50% de les platges gironines tenen massa sorra

L'erosió de les platges sol aparèixer com el perjudici més freqüent per als municipis de la costa de Girona però, en alguns casos, el problema es deu precisament al contrari: a l'excés de sorra. Els investigadors del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han detectat aquesta preocupació en algunes de les poblacions que han col·laborat en l'elaboració d'un diagnòstic del litoral català, el Llibre Verd 2010.

Un dels seus autors, l'investigador Agustín Sánchez-Arcilla, ha explicat que el 50% de platges dels municipis gironins consultats manifesten tenir algun problema a causa de l'acumulació de sorra. Tot i això, la majoria, el 61%, es queixa de la seva pèrdua i, per tant, dels efectes de l'erosió. L'expert va aclarir que no hi ha cap raó geogràfica que justifiqui un o altre fenomen, ja que és molt variable. Per exemple, normalment les cales situades en rieres tenen excés de sorra; com també s'acumula al costat dels ports, quan és possible que a l'altra banda pateixin d'erosió. Sánchez-Arcilla va informar que, normalment, els usuaris fan servir els primers 30 metres de platja, així que quan superen els 50 es considera que n'hi ha massa.

Cinc anys de treball

Aquesta és una de les dades recollides al Llibre Verd, un extens diagnòstic dels espais costaners del litoral català fruit de 5 anys de treball. Els seus autors són el Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC) i el Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC. El CIIRC és un consorci integrat pels departaments de Política territorial i Obres públiques, de Medi Ambient i Habitatge, d'Agricultura, Alimentació i Acció rural i d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat.

Agustín Sánchez-Arcilla va destacar que Catalunya ha estat la primera comunitat de l'Estat espanyol en dur a terme un treball d'aquestes característiques, que també "és un dels més complets d'Europa". Per fer-lo, s'ha recopilat tota la informació disponible amb l'objectiu de tenir-la a l'abast quan es vulgui planificar qualsevol aspecte relacionat amb la costa. Entre altre material, s'ha partit de les imatges captades pels vols de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, que cobreixen un ampli aspectre temporal que va de 1957 fins a l'actualitat. El professor va destacar que aquesta ha estat la seva font principal, a partir de la qual s'aporta "informació objectiva".

El Llibre verd aplega informació sobre els denominats "termes impulsors" que incideixen en les condicions del litoral: el vent, l'onatge i els corrents. També s'ha estudiat la velocitat de les platges pel que fa a l'erosió, cosa que ha permès detectar la "curiositat" que algunes platges gironines tenen un excés de sorra -tal com va apuntar Sánchez-Arcilla, perquè l'habitual és parlar de la pèrdua d'aquest element.

La pressió social i econòmica

Els investigadors també han compilat informació sobre la pressió social i econòmica a les platges, encara que aquest aspecte s'ha analitzat sense entrar en molt detall. Així,la recerca ha incorporat fotografies d'edificis construïts a primera línia de mar, accessos o elements com l'enllumenat.

En el llibre també s'analitza i es calcula l'índex de vulnerabilitat de les platges, per al que s'han tingut en compte paràmetres com l'amplada de la platja. Sánchez-Arcilla va exemplificar la rellevància d'aquesta qüestió explicant que una platja ampla resisteix millor l'impacte de les tempestes.
Per completar les dades científiques presents al Llibre Verd, els seus autors també han fet una enquesta a tots els ajuntaments que disposen de façana costanera. A partir de les seves respostes es desprèn que les platges més obertes són les que pateixen més els efectes de les tempestes i, en aquests casos, les principals queixes expressades pels municipis afectats són l'erosió, la pèrdua de platges i els danys en les infraestructures dels passeigs.

A les comarques de Girona hi ha 106 platges, que s'estenen entre Portbou i Blanes. L'estudi ha tingut en compte totes aquelles que tenen unes dimensions mínimes i que en general es corresponen a les que s'hi pot accedir des de terra; mentre que no s'han considerat els trams de costa en penya-segat o submergida. El treball divideix la costa en diferents sectors, en funció de l'onatge -que és el principal factor que modela el litoral- i d'unitats determinades pel transport de sediments. D'acord amb el primer factor, a Girona s'han distingit tres sectors i set pel que fa al segon: de Blanes a Tossa, el Port d'Aro, de Palamós a Llafranc, la zona de Pals i el Ter, la badia de Roses juntament amb les àrees dels rius Fluvià i la Muga, el tram que va fins a Port Lligat i, finalment, el que s'estén fins a Portbou.

*La platja del Port del Grec, a l'Escala, una de les estudiades en el Llibre Verd 2010

Font: Diari de Girona

dimecres, 21 d’abril del 2010

Tossa reclama a Costes una actuació a la platja de la Mar Menuda

Les llevantades han deixat un mur de sorra compacte, que el consistori creu que pot ser perillós

L'Ajuntament de Tossa de Mar va reclamar fa gairebé una setmana al servei de Costes a Girona del Ministeri de Medi Ambient que es faci una actuació a la platja de la Mar Menuda del municipi. De moment, però, el consistori no ha rebut cap resposta al respecte.
Les llevantades d'aquest hivern s'han endut part de la sorra que s'havia reestablert en aquesta platja després del temporal de Sant Esteve del 2008 i ha deixat al descobert un mur compacte. La sorra que es va utilitzar per refer la platja s'ha convertit en una pedra dura, que les noves llevantades han deixat al descobert.
El consistori creu que el desnivell que ha quedat podria ser perillós per als ciutadans i visitants que s'acostin a la platja i per això el regidor de platges de Tossa de Mar, Juan Antonio Hervias, va demanar a Costes el passat divendres que calia fer una actuació.

El nou passeig

D'altra banda, ahir va sortir a exposició pública, publicat al BOP, el projecte de remodelació del passeig marítim de Tossa. La proposta, que porta per títol Projecte d'actuació del tram al passeig marítim entre la Mar Gran i la Mar Menuda, estarà un mes a exposició perquè qui ho desitgi pugui fer les al·legacions corresponents.
El projecte de remodelació de l'avinguda Ramon de Penyafort tindrà un cost d'1,5 milions d'euros. I entre les actuacions previstes hi ha l'eliminació de les barreres arquitectòniques, la conversió de 376 metres de la via en una zona per a vianants, la renovació de l'enllumenat públic i el clavegueram i l'obertura d'una rasa per dur el gas natural als edificis que encara usen butà i propà. També es farà arribar el reg terciari a la zona.

Font: Diari de Girona

dimarts, 20 d’abril del 2010

Tossa de Mar Les llevantades deixen un mur de sorra a la Mar Menuda

Les darreres llevantades s'han endut part de la sorra de la platja de la Mar Menuda de Tossa, que va ser reposada després del temporal de Sant Esteve de 2008, i han deixat un mur compacte. La sorra que es va utilitzar per refer aquesta platja del municipi s'ha convertit en una pedra dura, que les llevantades d'aquest hivern han deixat al descobert. El regidor de platjes, Juan Antonio Hervias, va explicar que està previst que costes, de qui depén la platja, hi faci una actuació. El Ministeri de Medi Ambient no ha volgut facilitar les dades de l'actuació a aquest diari.

dimarts, 13 d’abril del 2010

El mosquit tigre ja s'ha establert en dotze municipis de la demarcació

A l'estiu bona part de la feina es concentrarà a frenar l'expansió de l'insecte

El Dipsalut i el Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter consideren que el mosquit tigre ja està establert en un mínim de dotze municipis de les comarques gironines. Per això en aquests pobles l'estratègia es canviarà a partir d'aquest any, i les actuacions que es desenvolupin aniran encarades a frenar-ne l'expansió, i controlar els focus que hi ha confirmats. A la resta de municipis, es continuaran fent les tasques de vigilància que s'havien efectuat fins ara.

Tal com es temia, l'establiment del mosquit tigre a les comarques gironines ha acabat sent un fet. A hores d'ara, està present de manera estable a Blanes, Lloret, Tossa, Vidreres, Llagostera, Maçanet de la Selva, Sils, Caldes, Riudarenes, Calonge, Platja d'Aro i l'Escala. Això pel que fa als municipis on intervenen el Dipsalut i el Servei de Control de Mosquits –a la fitxa–, que són bàsicament els de la Selva i els de la Costa Brava, si bé per exemple en el cas de Girona el regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, ha assegurat que a la ciutat l'any passat no s'hi va detectar cap cas.

En els municipis on ja es considera que el mosquit s'ha establert, es canviarà l'estratègia de manera que es passarà de la fase de vigilància a una de control dels focus, de manera que se'n pugui frenar l'expansió mitjançant productes larvicides. Per exemple, s'ha elaborat un mapa de risc dels embornals –un dels punts de cria del mosquit– dels municipis que tenen l'insecte establert, per poder-los tractar preventivament i matar les larves. Segons Eduard Marquès, responsable del servei, això permetrà estalviar recursos més endavant. En tot cas, Marquès ha remarcat la importància de continuar els programes de divulgació i la informació de camp, de manera que ara que començarà l'època en què ha de sortir el mosquit la gent prengui les accions preventives adients, com no deixar recipients amb aigua acumulada. Tot i l'establiment del mosquit en diversos municipis, Marquès ha valorat que la feina feta fins ara ha permès guanyar marge per actuar. Aquest estiu la previsió és que apareguin més focus, però s'espera controlar-los.

Font: El Punt

Notícia relacionada: Es posa en marxa un nou pla per prevenir el Mosquit tigre - Diari de Girona

Per a més informació sobre la prevenció del mosquit tigre, Clica a la imatge

dilluns, 5 d’abril del 2010

Conseqüències de la nevada II

Ja fa gairebè un mes de la nevada del dia 8 de Març. El bosc continua fent pena. Això si, tots tenim llum i no sembla que hagi hagut cap problema aquesta Setmana Santa. No se si ja han arreglat totes les torres que van caure. Però perquè van caure?

He sentit i llegit diverses hipòtesis: Mal manteniment del bosc i les torres, cables que repiquen i giren, vent, neu humida que forma maniguetes... O una barreja de totes!

Josep Maria Rovira, vicepresident del Col·legi d'Enginyers Industrials afirma que es va produïr un "efecte fuet". Aquest efecte va provocar que els conductors repiquessin els uns contra els altres i va fer que les torres anessin fent voltes.

L'altre hipòtesi que cobra més força és que la combinació de neu humida i vent intens registrada el dia 8 de Març a Catalunya, que va provocar l’aparició d’una multitud de formacions de gel, conegudes pels enginyers com a maniguets de gel, que a l’acumular-se sobre els cables elèctrics van originar un sobrepès fatal.

De totes maneres volia penjar algunes fotos de pals i torres elèctriques a Tossa, fetes els dies 9 i 10 de Març que no havia tingut temps de penjar:

*Maniguetes de gel a la línia elèctrica que va cap a Sant Grau




*Detall de les maniguetes de gel a uns cables caiguts







*Diferents torres i cables elèctrics malmesos a la línia que va cap a Cala Llevadó




*Més cables i pals trencats i malmesos