divendres, 30 de setembre del 2011

Tossa i Lloret, exemples davant del món

Una trentena de participants en un congrés sobre aigua reutilitzada que es fa a Barcelona van visitar ahir Tossa i Lloret

Van poder comprovar com s'aprofiten les aigües residuals per a usos públics com el reg


Barcelona ha estat escenari, aquesta setmana,de la vuitena edició de la conferència sobre reutilització de l'Associació Internacional de l'Aigua. En aquest camp, el Consorci de la Costa Brava –l'ens que gestiona l'abastament en alta al litoral gironí– és una de les entitats capdavanteres, ja que hi treballen des de l'any 1985, quan van organitzar unes primeres jornades sobre reutilització a Castell-Platja d'Aro.

Ha plogut molt des d'aleshores, fins al punt que durant el congrés s'ha evidenciat que la reutilització d'aigües residuals depurades amb usos potables és una de les poques sortides que tindran algunes zones i grans ciutats per garantir-se l'abastament. Esgotats els transvasaments i amb una dessalinització que multiplica el preu de l'aigua, l'aigua regenerada queda com l'alternativa més econòmica i plausible en un futur no gaire llunyà. Abans d'arribar a aquest punt, ja s'estan duent a terme iniciatives d'interès, com les que ha desenvolupat a Tossa i Lloret el Consorci de la Costa Brava amb l'ACA i els ajuntaments. Una trentena dels participants al congrés s'hi van desplaçar per veure en què consistien. A Tossa els van explicar com havien pogut recuperar el parc de Sa Riera gràcies al sistema de regeneració d'aigua que s'havia instal·lat a la depuradora, i després van anar fins a la Vila Vella, on arriba la xarxa específica d'aquesta aigua que serveix per netejar els carrers. I a Lloret van visitar els jardins de Santa Clotilde, que es reguen amb aigua regenerada. Les explicacions van incloure els beneficis ecològics i econòmics dels projectes, que han evitat sobreexplotar aqüífers o reduir la despesa en aigua.

*El grup de visitants provinents del congrés, ahir al matí seguint
les explicacions a la depuradora de Tossa de Mar

Font: El Punt

dilluns, 26 de setembre del 2011

Vint anys de lluita popular

Tossa va ser el primer municipi de tot l'Estat espanyol que es va declarar antitaurí, l'any 1989, quinze anys abans que ho fes Barcelona

L'abolició de les curses s'ha aconseguit mitjançant una iniciativa legislativa popular

La corrida d'ahir a la Monumental va tancar simbòlicament el procés de lluita antitaurina encetat a Catalunya fa més de vint anys. La prohibició definitiva arribarà l'1 de gener del 2012 amb l'entrada en vigor de la llei que aboleix les curses de braus aprovada al Parlament el juliol de l'any passat. Aquesta data serà el veritable punt final d'una llarga trajectòria que ha portat la societat catalana a prescindir del que per als seus partidaris és una tradició de segles i per als seus detractors una gran salvatjada.

Els inicis d'aquesta campanya d'arrel popular es remunten a l'any 1989 a Tossa de Mar. Aquesta localitat de la Costa Brava va ser la primera de tot l'Estat espanyol que es va declarar antitaurina. La iniciativa, rubricada pel ple, va ser de l'alcalde Telm Zaragoza a petició de l'activista d'Els Verds Pilar Taberner, que ja feia uns deu anys que promovia un moviment internacional contra la tauromàquia. Dos anys més tard s'hi van sumar la Vajol i Palafrugell i a partir de l'any 1997 les adhesions van ser constants fins a arribar a 71 municipis –l'últim, Begues– l'any 2010. Feia només un any –el 1988– que el Parlament havia aprovat la llei de protecció dels animals, que seria reformulada per primer cop el gener del 2007.

Barcelona no es va declarar ciutat antitaurina fins l'any 2004, quinze anys després de Tossa. La declaració institucional va ser aprovada pel ple el 6 d'abril, després d'una petició popular avalada per 245.000 signatures. La declaració antitaurina de la capital catalana va ser una fita important en la lluita contra la festa dels toros. Tant com la manifestació contra la festa taurina que va reunir unes 5.000 persones el 17 de juny del 2007 coincidint amb una cursa de braus a la Monumental. L'impuls definitiu, però, no es va donar fins l'any 2008, amb la constitució de la plataforma Prou!, que ha tingut un pes cabdal en la trajectòria cap a l'abolició. La plataforma, com recorda ara una de les seves integrants, Helena Escoda, no va partir de zero. “Ens vam agrupar set o vuit associacions animalistes de Catalunya perquè legalment s'havia de crear una associació per portar la petició al Parlament”, recorda. Durant dos anys la plataforma Prou! va tenir una activitat frenètica. El mateix 2008 van presentar al Parlament la petició perquè acceptés a tràmit una iniciativa legislativa popular (ILP) que tenia com a objectiu l'abolició dels toros. El novembre del mateix any la mesa del Parlament va acceptar la petició, supeditada a la recollida d'un mínim de 50.000 signatures. Fins al 6 de maig del 2009, Prou! va aconseguir recollir 180.169 firmes, més del triple de les requerides.

Els partidaris de la festa tampoc no es van quedar amb els braços plegats i el 16 de desembre del 2009 una sèrie de personatges públics, entre ells el cantant Jaume Sisa, l'actor Carles Flavià, el periodista Joan Barril i el pintor Miquel Barceló, que ha fet el cartell de l'última corrida, van signar un document a favor amb el lema Manifest de la Mercè per la Llibertat. No va servir per canviar res i dos dies més tard el Parlament admetia a tràmit la ILP en una sessió seguida per 130 periodistes de tot el món.

Finalment, el 28 de juliol de l'any 2010, el Parlament va aprovar per 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions l'abolició de les corrides. La plataforma Prou! es va dissoldre mesos després en entendre que el seu objectiu –“posar fi a cinc segles de crueltat”– s'havia complert.
*Milers de manifestants van protestar a Barcelona contra els toros el 17 de juny del 2007
 
Font: El Punt

dissabte, 24 de setembre del 2011

Capturen un voltor d´un metre d´alçada que atemoria els banyistes d´una platja de Tossa

Entre dos policies l'atrapen amb una manta i el custodien a les garjoles de la comissaria fins l'arribada dels Agents Rurals

La platja d'Es Codolar de Tossa és un indret meravellós, tant pel que fa al seu encant com per les coses rares que de tant en tant hi passen. A Es Codolar s'hi poden trobar, sobretot a les nits, visons americans de mida considerable però la presència, ahir a la tarda, d'un voltor d'aproximadament un metre d'alçada i més de dos metres d'envergadura amb les ales esteses ja va anar més enllà de l'anècdota i va esdevenir motiu del pànic dels banyistes que aprofitaven el sol de la tèbia tarda de setembre. L'ocell, que és un voltor ibèric i tot just és una cria -els adults arriben a fer 120 centímetres d'alçada i la distància d'ala a ala frega els tres metres- va ser vist per primera vegada cap a les tres de la tarda a Es Codolar i els banyistes van avisar la Policia Local, va explicar el cap del cos Josep Sánchez. L'avalot causat per la seva presència va fer que el carronyaire aixequés el vol i marxés cap al camí de ronda. Cap allà es van dirigir dos agents, que en arribar van trobar-hi un grup de gent entre curiosa i atemorida, tot i que Sánchez va assegurar que no era especialment agressiu.

La primera vegada l'animal es va esmunyir de sota la manta amb què l'intentaven capturar però finalment els agents van aconseguir immobilitzar-lo tirant-s'hi a sobre. Un cop transportat des del camí de Ronda fins a l'entrada de Vila Vella pel carrer del Portal, on hi havia el cotxe patrulla, els dos policies van haver de demanar reforços perquè a penes podien moure el pes de l'animal per posar-lo dins del cotxe amb mampara i dur-lo a un lloc segur sense que els agents haguessin de patir per un cop de bec al cap.

Un cop a comissaria, el lloc obvi per mantenir-lo sa i estalvi sense posar en risc la integritat de ningú -segons van explicar testimonis el bec mesurava uns 20 centímetres- van ser les garjoles. El pres més particular que mai ha tingut la Policia Local de Tossa va presentar una mica de resistència a l'hora d'entrar-hi i en obrir les ales va quedar clar que l'espai era massa estret per a ell, però després d'algunes envestides contra els barrots la bèstia es va calmar i va romandre tranquil·la fins que, a mitja tarda, va passar a mans dels Agents Rurals, que el van dur a un centre de recuperació. L'animal, segons va indicar el cap de la policia tossenca, no presentava ferides visibles ni semblava malalt o desorientat, malgrat que es tracta d'una espècie -protegida i per a la qual hi ha plans de reintroducció controlada- que habita en alta muntanya i que en absolut és pròpia del litoral.

*El voltor s'estava a la tarda a una garjola de la policia local -que li quedava un xic petita- a l'espera que els Agents Rurals se'n fessin càrrec.

Font: Diari de Girona


Altres fotografies de l'animal:

dijous, 8 de setembre del 2011

Tossa sancionarà amb multes de fins a 750 euros pujar als arbres o sacsejar-los

L'Ajuntament aprovarà avui una ordenança per conservar i classificar l'arbrat de la població 

Pujar als arbres, sacsejar-los, arrabassar branques o fer gravats a l'escorça estarà sancionat amb una multa de fins a 750 euros a Tossa. L'Ajuntament aprovarà avui una ordenança per a la conservació de l'arbrat del poble amb aquestes i altres mesures. Entre d'altres, l'ordenança pretén controlar les plantacions que es facin a partir d'ara, ja que, durant molts anys, s'han plantat espècies poc adaptades a l'entorn de Tossa i que són grans consumidores de territori i recursos. En aquest sentit, l'ordenança regularà quines han de ser les espècies autòctones que s'han de plantar o tallar.

A més, l'ordenança classifica l'arbrat de Tossa en: privat, públic i singular. Pel que fa al públic, es deixa clar que cap ciutadà pot, per iniciativa pròpia, trasplantar, arrencar o tallar cap arbre que formi part de l'espai municipal. En aquest sentit, s'estipulen les sancions en lleus (fins a 750 €), greus (fins a 1.500 €) i molt greus (fins a 3.000 €). Així, seran infraccions lleus: pujar als arbres, sacsejar-los, arrabassar branques o fer gravats; Utilitzar-los per penjar cartells o anuncis; o abocar qualsevol tipus de líquid als escocells dels arbres. Seran greus: talar o podar arbres sense autorització, danyar un arbre per produir la mort o dificultar inspeccions. I finalment, serà molt greu: les infraccions a l'arbrat singular o talar arbres públics. També es farà una catalogació de l'arbrat singular.

Font: Diari de Girona