dilluns, 6 d’octubre del 2008

Estació Depuradora d'Aigües Residuals de Tossa

L'EDAR de Tossa de mar, va entrar en funcionament l'any 1980. Actualment, està dimensionada per tractar 5000 m3/dia, una població prevista de 20830 habitants equivalents.

L’origen de l’aigua que tracta l’EDAR de Tossa, prové únicament del municipi de tossa. per fer arribar l'aigua a la planta, hi ha una sèrie d’estacions de bombament, que porten l’aigua del nucli urbà Aquests es troben situats a la Platja d'Es Codolar, a l'Avinguda Puerto Rico i al davant del poliesportiu.

A l’EDAR de Tossa únicament són tractades les aigües residuals urbanes que es llencen pel desaigüe, i totes les aigües que van a parar al clavegueram, com les aigües pluvials.

L'EDAR, Les parts de l'EDAR, són:

A la línia d'aigua:
  • Pretractament
  • Decantació primaria
  • Tractament biològic
  • Decantació secundaria
  • Tractament Terciari. Aquest consta de:
                            - Tanc de Coagulació
                            - Tanc de Floculació
                            - Decantador lamel.lar
                            - Filtre de sorra
                            - Làmpades d'UV
                            - Dipòsit d'aigua regenerada
Línia de Fang:
  • Digestor aerobi
  • Espessidor
  • Deshidratació
A continuació expliquem les parts:

Pretractament

L’aigua arriba de les estacions de bombament fins la depuradora, que està més elevada. A partir d’aquest moment l’aigua circula per gravetat. A l’obra d’arribada es fa una primera separació de material en suspensió (Garbellament) on s'extreuen tots els sòlids tals com: toballoletes, bastonets, compreses, tampons, preservatius, plàstics, restes vegetals...tot el que llencem per l'WC i tot el que s'arrossega cap a la claveguera. Hi ha 2 reixes, una de grans i una de més petits. Tot el que surt d’aquí, va a parar a uns contenidors, que es porten directament a l’abocador.

*Pretractament i canal dessorrador

Tot seguit, l’aigua passa per un canal que actua com a desarenador, on sedimenta la sorra. Aquesta s'extreu i s'acumula en un contenidor, que també es du a l'abocador.

Tractament Primari

A partir d’aquí, hi trobem 2 decantadors primaris. La funció d'aquest, és fer decantar per gravetat partícules no dissoltes en l'aigua. la matèria més densa aniria al fons, on passaria a la línia de fangs. En l'actualitat, els decantadors primaris estan by-passats, i l'aigua passa directament al reactor biològic.

*Decantador primari

Tractament secundari (o biològic)


L’aigua passa al tractament secundari. L’aigua entra al reactor biològic. En aquest reactor, els bacteris degraden la matèria orgànica de l'aigua. Aquests bacteris, necessiten oxigen per duur a terme el seu metabolisme. Aquí hi ha 2 turbines, que reprodueixen les condicions aeròbies per el tractament biològic. El reactor de la planta ha quedat antic. Les turbines, no reparteixen de manera homogènia l'oxigen, i hi queden zones mortes. A part, en temporada alta, no donen suficient oxigen perquè els bacteris puguin depurar l'aigua. Per tal de cobrir aquesta demanda d’oxigen s'instal·len uns bufadors auxiliars que bufen oxigen cap el reactor.

Desprès d’aquest tractament, el licor mescla (així s'anomena la barreja de l'aigua, els agregats de bacteris i els subproductes del seu metabolisme, que formen flòculs o fangs), passa a uns decantadors secundaris. En aquests decantadors secundaris, els fangs cauen per diferència de densitats juntament amb els amb els microorganismes que han passat a ser matèria en suspensió. L’aigua que surt d’aquí ja és aigua depurada. Un 80 % de l’aigua l’aigua es dirigeix a emissari. L’altre 20 % va al tractament terciari. Els llots passen a la línia de fangs.

*Reactor biològic, oxígen extra i decantador secundari

Línia de tractament de fangs


La línia de tractament de fangs es allà on van a parar tots els fangs que s’han recollit en els decantadors primaris i decantadors secundaris. Existeix un digestor biològic aerobi, que es troba fora de servei des de fa anys. Aquests fangs són enviats directament a un espessidor. Els fangs que sedimenten, s’envien a deshidratar. Per fer-ho, s'utilitza una centrífuga, on fa la última separació de l’aigua.
Els fangs són portats a Blanes a la planta de compostatge, on es mesclen amb residus verds i esdevenen compost.

Tota l’aigua que s’extreu en el procés de tractament de fangs, és recirculada a capçalera.

*Espessidor

Tractament terciari


El tractament terciari de la EDAR Tossa de Mar té una capacitat inicial de 35 m3/hora (ampliable fins a 140m3/hora).
Només un 20 % de l’aigua que surt dels decantadors secundaris va al tractament terciari. Aquest tractament el podem definir com una segona depuració. Primer hi ha una addició de coagulant (PAX 10). No s’afegeix floculant, ja que el coagulant és molt potent.

Es fa una pre-cloració per desinfectar. Desprès passa a un decantador lamel·lar, on els flòculs formats decanten per gravetat. Seguidament passa per un filtre de sorra, i a contínuació, per unes làmpades de raigs ultraviolats que acaben de desinfectar. L’aigua que surt, se li afegeix hipoclorit sòdic, i s’emmagatzema a uns dipòsits per acumular fins a 700 m3. Desprès passa a la xarxa de tractament terciari. Aquest Tractament garanteix una aigua regenerada que resulta totalment segura des del punt de vista sanitari per als usos no potables.





*Tractament terciari, homogeneïtzació, decantador lamel.lar, filtre de sorra i làmpades de llum UV

Esquema de l'EDAR i del tractament terciari



5 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt interessant. Et felicito per l´imformació i l´explicació ( molt comprensible ).

meteotossa ha dit...

Molt bona explicació.

Alguna vegada he fet servir aquesta informació y un power point ben xulo, per algun treball.jejeje.

Realment, tenim una gran sort de tenir l'aigua regenerada a Tossa...
Ara seria qüestió de saber-ho aporfitar molt més i ampliar-ho a més indrets del poble..

I continuo pensant, que fer una llacuna litoral semipermanent a Es Racó no és cap disvarat (només cal veure fotos antigues, on es veu aigua estancada, o quan hi ha riuada, que l'aigua es queda allà un cop baixa el caudal, estancada durant unes setmanes... Una bon seguiment, maneteniment i regenració de la zona coma llacuna litoral semipermanent donaria molt vida...).

Salut,
Fram

Tossanatura ha dit...

Si, lo dels usos del terciari és extret de la web de l'ajuntament. La resta està redactada a partir d'una visita que vaig fer fa un temps amb uns companys.
De l'aigua del terciari en fem un bon ús, encara que crec que encara se li pot treure molt més partit.
Espero que de mica en mica aquest tractament, es vagi extenent per totes les depuradores de Catalunya.

Aixó de la llacuna litoral, si antigament s'hi formava de manera natural, està clar que no és un disvarat. Com tu dius, regenerant-la, i fent-hi un manteniment adequat, tindriem un ecosistema curiós i com tu dius, donaria molta vida.

Salut!!

SelvadeTossa ha dit...

Hola company. Gracies per les explicacions que has fet i per els gràfics i fotografies amb que les acompanyes.
Trobo molt bons els projectes que s'estan portant a terme en relació a crear xarxes que reaprofitin les aigües depurades per a diferents usos municipals i privats.
El que em segueix semblant malament és que (sino ho he entès bé) només un 20% de les aigües semidepurades que surten del tractament secundari vagin a parar al tractament terciari. Per què?
Tanmateix en l'article també comentes que per el que fa a les estacions inicials de bombatge, quan és temporada alta (quan hi ha més gent i més bruticia, es clar) o quan hi han moltes plujes, les estacions aquestes no tenen prou capacitat i les aigües residuals s'aboquen directament al mar. Bé; és una cosa que trobo vergonyosa.

Per experiència directa recordo una vegada que m'anava a donar un bany al darrera del Codolar quan vaig notar una pudor sospitosa.. Miro l'aigua que tinc sota meu i era tota una mena de sopa marronosa amb milers de peixos molt grossos d'aquests que (no se com es diuen) viuen als ports i que menjen quasi de tot. Imagino que de tot això les meduses també se'n beneficien força..

Per últim també una altre cosa sobre el que comentes de que els fangs depurats van a una planta de compostatge a Blanes. No podriem aprofitar d'alguna manera aquests fangs a Tossa? Enviar-los periòdicament a Blanes amb camió (que imagino que no funcionen amb energia solar) no és una cosa gaire ecològica.

SelvadeTossa ha dit...

Ah, una altre comentari o incís que vull fer-ne: Alguna vegada he llegit també que tots els peixos de la bassa de Sa Riera s'havien mort per un excès d'eutrofització de la bassa. O sigui que el sistema tampoc es que funcioni gaire bé.
Potser actualment s'estan prenenet mesures per solventar aquests accidents (espero que sí).

Cal mantenir Sa Riera en bon estat si volem que sigui un parc ecològic i alhora pedagògic de cara als nens i als joves que poden anar allà de vegades no sols per gaudir del paratge sino tb amb motivacions d'aprendre coses sobre tècniques de reciclatge i de gestió medi ambiental.

Salut!