El rovelló té el barret molt carnós i a vegades pot assolir els 15 cm. De jove té el barret convex, amb els marges enrotllats, una mica umbilicat. Desprès es torna més pla. És de color variable, des de blanquinós fins ataronjat, amb taques verdes, amb la superfície solcada de centres concèntrics. El Lactarius sanguifluus es caracteritza per desprendre, quan es talla, un poc de líquid de color vinós.
L'himeni presenta estructura laminar, amb làmines decurrents. De color entre rosat i marró.
El peu és curt, de 3-5 x 1-3 cm, cilíndric, de color blanquinos vinós fins a ataronjat-roig. Presenta unes petites depressions, anomenades escrobícules.
Es fa en pinedes sobretot a la regió mediterrània. Vol la calor i és propi de boscos assoleiats i de terres baixes. El L. sanguifluus es va fent més rar a mesura que augmenta l'altitud. La dependència que tenen els pins respecte les micorizes (hifes o filaments dels fongs que proporcionen aigua amb sals minerals a canvi d'aliment) és total perquè el seu sistema radicular amb una ramificació fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus fongs associats.
Normalment es confon amb el pinetell. Es distingeixen clarament pel color que adquireix la seva carn quan és tallada: la del rovelló agafa un color vinós, mentre que la del pinetell es torna ataronjada. També es poden distingir pel color de les làmines, que són més o menys vinoses en L. sanguifluus i ataronjades en L. deliciosus, però aquesta característica distintiva no és sempre clara. L. sanguifluus és va fent més rar a mesura que augmenta l'altitud i L. deliciosus a terra baixa és més freqüent a les obagues. A més, el rovelló es troba a la regió mediterrània, mentre que el pinetell és fa a tota Europa.
Normalment es confon amb el pinetell. Es distingeixen clarament pel color que adquireix la seva carn quan és tallada: la del rovelló agafa un color vinós, mentre que la del pinetell es torna ataronjada. També es poden distingir pel color de les làmines, que són més o menys vinoses en L. sanguifluus i ataronjades en L. deliciosus, però aquesta característica distintiva no és sempre clara. L. sanguifluus és va fent més rar a mesura que augmenta l'altitud i L. deliciosus a terra baixa és més freqüent a les obagues. A més, el rovelló es troba a la regió mediterrània, mentre que el pinetell és fa a tota Europa.
3 comentaris:
Tens raó que s'ha incrementat la "cacera" de bolets..
Aquest any, malgrat ser un any de mala collita de bolets (a la cordillera litoral) he vist més gent que mai anant-los a buscar.. I a pesar de que el famós programa de tv3 feia esment varies vegades de la manera correcte de com s'han de buscar i collir, la veritat es que gran part de la gent s'ho passa per el forro i van armats (es clar, si a més a més s'identifiquen com "caçadors") amb rascles i aixades fent gran destrossa per allà on passen..
De primer les senyals de la seva escomesa pot semblar les d'un porc senglar, pero l'extensió destrossada és molt més gran i les petjades revelen que son els humans els causants, i es que per lo vist molts humans, al bosc som més porcs son que els mateixos porcs senglars!..
S'hauria de legislar aquesta conducta.
Si. A més et trobes tots els cotxes i totes les restes del "dinar del diumenge"
Crec que a algunes zones s'ha proposat la creació d'una llicència de boletaire, similar a la de caça o la de pesca. No ho trobo una mala idea!
És una posibilitat, si, pero jo potser seria més partidari de multar als qui vagin amb rascles o aixades per buscar bolets, perque lo de les llicències no em sembla cap garantia de que aquells qui la tinguessin és comportessin de manera adecuada. A més a més, penso que otorgar llicències suposaria otorgar drets a uns i prohibicions a uns altres, com la regulació que permet a certa gent recullir pinyes o trufes.. Això beneficiaria a uns pocs profesionals i les empreses i grups interessats que fossin del "sector" pero seria lleig per a la resta, perjudicant a molts aficionats i aficionades que van a buscar bolets de manera adecuada (tallantlos amb ganivets i no malmeten els micelis..) i que estimen la natura i els paisatges que sovint recorren.
Jo plantejo una cosa mixte com la següent. Una llicència que pogués (en principi) adquirir tothom, però això si, a condició d'haver fet abans un curset de "boletaire responsable" el qual podrien impartir per exemple certes associacions boletaires en col.laboració amb el Departament de Medi Ambient de la Gene si hagués voluntat de fer-ho. Amb aquest curset, que hauria de ser gratuit, la gent prendria major consciència del medi que l'envolta i de les seves accions. Quan algun Agent Rural no obstant, veiés que "X persona" AMB llicència, en realitat fa males pràctiques o porta eines destructores dels fongs se li retiraria la llicència amb una multa inclosa. ..I els diners recaptats d'aquesta manera podrien servir per pressupostar i costejar els cursets citats.
Per altre banda, si els Agents Rurals veiessin a alguna persona SENSE carnet buscant bolets de forma adequada no sel's denunciaria, pero si actués de manera destructiva aleshores si. Ara bé, no la multa posterior li seria anulada en cas de que la persona s'inscriguís en el curset, que caldria que fes dins del termini d'un periode de temps preestablert, d'un any per exemple.
Publica un comentari a l'entrada