El Consell Social i Econòmic de l’ONU (1958) va declarar que “excepte en situacions de recursos excedentaris, no s’ha d’emprar aigua de qualitat superior per a usos que poden ser atesos amb aigua d’una qualitat inferior”(Ll. Sala, 2005)
El nom d’aigua regenerada es dóna, almenys en el nostre país, a aquella aigua residual ja depurada fins a nivell secundari a la que se li ha aplicat un tractament addicional per fer-la apta per a l’ús projectat, habitualment un ús no potable. A aquest tractament addicional se l’anomena tractament terciari o de regeneració i és relativament específic de l’ús al qual volem destinar l’aigua regenerada.
Així, mentre que el tractament secundari, sigui del tipus que sigui, persegueix sempre el mateix resultat (bàsicament obtenir un efluent secundari amb una DBO inferior a 25 mg/l i una MES inferior a 35 mg/l), el tractament de regeneració pot variar substancialment en quant a tipus de tractament i a qualitat a obtenir.
La reutilització de les aigües, directa o planificada, compta ja amb un important nombre d’usuaris al nostre país i ha demostrat els seus avantatges:
El nom d’aigua regenerada es dóna, almenys en el nostre país, a aquella aigua residual ja depurada fins a nivell secundari a la que se li ha aplicat un tractament addicional per fer-la apta per a l’ús projectat, habitualment un ús no potable. A aquest tractament addicional se l’anomena tractament terciari o de regeneració i és relativament específic de l’ús al qual volem destinar l’aigua regenerada.
Així, mentre que el tractament secundari, sigui del tipus que sigui, persegueix sempre el mateix resultat (bàsicament obtenir un efluent secundari amb una DBO inferior a 25 mg/l i una MES inferior a 35 mg/l), el tractament de regeneració pot variar substancialment en quant a tipus de tractament i a qualitat a obtenir.
La reutilització de les aigües, directa o planificada, compta ja amb un important nombre d’usuaris al nostre país i ha demostrat els seus avantatges:
- Possibilita un increment substancial dels recursos hídrics existents en les zones on l’efluent depurat s'aboca al mar.
- Possibilita una millor gestió dels recursos, al substituir amb aigües regenerades volums d'aigua de major qualitat que poden, d'aquesta forma, utilitzar-se per a fins com el proveïment humà.
- Redueix l'aport de contaminants als cursos naturals d'aigua.
- Possibilita l'estalvi energètic, a l'evitar la necessitat d'aportar cabals addicionals d'aigua des de zones més allunyades a la qual es troba la planta de regeneració del efluent depurat.
- Aprofitament dels elements nutritius continguts en l'aigua depurada.
- Major fiabilitat i regularitat de l'aigua disponible.
- Possibilita nous usos que serien impensables amb aigua potable, com la recàrrega d’aqüífers.
Segons la normativa actual, es classifiquen cinc tipus d'usos diferents: urbans, agrícoles, industrials, recreatius i ambientals. Cada categoria o tipus d'aigua es defineix per uns paràmetres de qualitat bàsics i es fixen a més diferents requeriments de qualitat i condicionants per a cada ús.
Característiques de la xarxa d'aigua regenerada de Tossa
La xarxa d’aigua regenerada de Tossa de mar, està formada per tubs de polietilè d’un diàmetre inicial de 160 mm i en l’actualitat té una longitud total de mes de 40003500 m. Al llarg de la xarxa es troben repartides diferents boques de reg amb mànega, a més de 6 hidrants (Parc de sa Riera, Deixalleria, Centre d’Acollida d’Animals Comarcal, Càmping can Martí, Avinguda Joan Maragall, Avinguda Catalunya (bombers) i diverses zones de reg per degoteig soterrat i de reg per difusors de raig.
*Vista de la canonada primària de polietilè de 160 mm de
diàmetre sota el pont de l’Avinguda Ferran Agulló.
Té el seu inici al Parc de Sa Riera, desprès creua aquest parc i continua paral•lelament a la riera pel seu marge esquerre. Continua per la Rambla Pau Casals fins al carrer pel passeig Mossèn Jacint Verdaguer. En aquest passeig davant del monument a Mossèn Jacint Verdaguer, passa a ser una canonada de 90 mm de diàmetre. Segueix pel Passeig del mar, Carrer del mar, plaça d’Espanya per continuar fins la Plaça d’Armes pels carrers Socors i Portal. A la Vila Vella, on la canonada torna a reduir el seu diàmetre fins als 63 mm. Diversos sistemes de bombament porten l’aigua fins la plaça Roig Soler i arriba fins al monument de l’Ava Gardner i els seus voltants, on en troba un dels seus últims punts.
També, des del punt inicial, hi ha un nou ramal que duu l’aigua fins a la zona de can Vergonyós.
A part de la xarxa principal d’aigua regenerada surten diferents escomeses que porten aigua fins la Gossera Comarcal, Avinguda Joan Maragall fins la porta de St. Feliu, el Parc dels Terrassans, la brigada municipal, Casa de mar, Parc de Mas font, Parc de l’Àncora i Es Racó.
A més hi ha tota una subxarxa de goters per tota la riera des del càmping Can Martí fins la desembocadura d’aquesta. També des del pont del Carrer Ferran Agulló fins el Pont de l’Àncora hi ha un sistema de reg per aspersió.
També, des del punt inicial, hi ha un nou ramal que duu l’aigua fins a la zona de can Vergonyós.
A part de la xarxa principal d’aigua regenerada surten diferents escomeses que porten aigua fins la Gossera Comarcal, Avinguda Joan Maragall fins la porta de St. Feliu, el Parc dels Terrassans, la brigada municipal, Casa de mar, Parc de Mas font, Parc de l’Àncora i Es Racó.
A més hi ha tota una subxarxa de goters per tota la riera des del càmping Can Martí fins la desembocadura d’aquesta. També des del pont del Carrer Ferran Agulló fins el Pont de l’Àncora hi ha un sistema de reg per aspersió.
*Mapa de la xarxa d'aigua regenerada (no hi surt l'escomesa cap a Joan Maragall) La reutilització d’aigua a Tossa de Mar. Usos actuals
L’aigua regenerada de Tossa de mar, actualment és utilitzada per a diferents usos tant urbans, com ambientals:
A través de la xarxa, l’aigua regenerada arriba a les principals zones verdes de la vil•la, on s’utilitza per regar aquests espais. Aquestes zones verdes són: Vila Vella, el Parc dels Terrassans, Av. Joan Maragall, la Plaça de la concòrdia, el parc de l’Àncora, els parterres de Can Vergonyós i el Parc de Sa Riera.
A través de la xarxa, l’aigua regenerada arriba a les principals zones verdes de la vil•la, on s’utilitza per regar aquests espais. Aquestes zones verdes són: Vila Vella, el Parc dels Terrassans, Av. Joan Maragall, la Plaça de la concòrdia, el parc de l’Àncora, els parterres de Can Vergonyós i el Parc de Sa Riera.
*Vista dels parterres de Can Vergonyós
Aquest últim es va crear al 1998 transformant un abocador incontrolat de runes en un espai verd públic integrant-lo a un parc adjacent. L’aigua regenerada es fa servir per mantenir, mitjançant un reg soterrat, la vegetació de ribera que es va utilitzar en la restauració de l’abocador.
*Vista del Parc de Sa Riera
L’aigua regenerada també es va utilitzar per la creació d’una bassa amb vegetació típica d’aiguamolls, en el mateix parc. L'any 2018 s'hi fan millores a la bassa i al parc.
L’aigua de la bassa, a més, es va infiltrant i aflora, en part, en el tram de la riera que travessa el parc que, des de la creació de la bassa, manté aigua permanentment, fins i tot en les èpoques més eixutes, configurant un espai molt atractiu i d’alt interès ecològic.
A part d’aquesta, també hi ha una altra bassa ornamental al Parc dels Terrassans.
L’aigua de la bassa, a més, es va infiltrant i aflora, en part, en el tram de la riera que travessa el parc que, des de la creació de la bassa, manté aigua permanentment, fins i tot en les èpoques més eixutes, configurant un espai molt atractiu i d’alt interès ecològic.
A part d’aquesta, també hi ha una altra bassa ornamental al Parc dels Terrassans.
*Vista de les basses ornamentals del Parc de Sa Riera (Antiga) i el Parc dels Terrassans
L’aigua també és utilitzada per la millora paisatgística i ecològica de la riera. S’utilitza l’aigua regenerada per humitejar els talussos de la riera, en el seu tram més urbà, i afavorir el desenvolupament de la vegetació de ribera, recuperant un corredor verd connector entre les principals zones verdes del municipi i l’entorn natural.
*Vegetació de ribera al tram de la riera entre l’Avinguda Ferran Agulló i el pont de l’Àncora
La xarxa, compta amb diversos hidrants i boques de reg. D’aquests se n’aprofiten els següents serveis municipals:
En l'actualitat, també s'hi reguen els horts urbans de St. Eloi- Bombers.
- Servei de neteja viària.
- Servei de neteja de clavegueram.
- Servei de jardineria.
- Deixalleria municipal.
- Gossera Comarcal.
- Brigada municipal.
- Servei d'escombraries (CESPA)
- EDAR (serveis i neteja).
*Hidrant dels bombers, neteja viària de carrers i neteja de la gossera.
2 comentaris:
Enhorabona per aquest magnífic article. Trobo que apart de ser informatiu és alhora explicatiu i fins i tot educatiu.
No obstant intentaré també ser crític i et diré que trobo a faltar una mica que apuntis alguna cosa sobre els diguem-ne "punts febles" que pot tenir el sistema actual, les incidències que hi han hagut al llarg d'aquest temps de funcionament i quines millores tu creus que podrien fers-hi, perque sino sembla que sigui una cosa perfecte, no? :)
Pero bé, repeteixo que està força bé i de ben segur que seria bò que molts altres pobles, governats per qui sigui, adoptessin i/o projectessin un plà semblant al de Tossa en aquest sentit..
Salut
Hi ha un projecte de final de carrera d'aquest any que justament tracta d'aquests punts forts i dèbils del sistema. En quan pugui, en faré un resum per continuar amb l'article. La veritat és que és un tema en que et pots expandir moltíssim!
Moltes gràcies, m'alegro de que t'hagi agradat.
Salut!!
Publica un comentari a l'entrada