... i rovellons

Juntament amb el pinetell (Lactarius deliciosus), el rovelló (Lactarius sanguifluus) és el bolet mes conegut a Catalunya.

El rovelló té el barret molt carnós i a vegades pot assolir els 15 cm. De jove té el barret convex, amb els marges enrotllats, una mica umbilicat. Desprès es torna més pla. És de color variable, des de blanquinós fins ataronjat, amb taques verdes, amb la superfície solcada de centres concèntrics. El Lactarius sanguifluus es caracteritza per desprendre, quan es talla, un poc de líquid de color vinós.

L'himeni presenta estructura laminar, amb làmines decurrents. De color entre rosat i marró.

El peu és curt, de 3-5 x 1-3 cm, cilíndric, de color blanquinos vinós fins a ataronjat-roig. Presenta unes petites depressions, anomenades escrobícules.

*Rovelló (Lactarius sanguifluus), al Massís de Cadiretes.

Es fa en pinedes sobretot a la regió mediterrània. Vol la calor i és propi de boscos assoleiats i de terres baixes. El L. sanguifluus es va fent més rar a mesura que augmenta l'altitud. La dependència que tenen els pins respecte les micorizes (hifes o filaments dels fongs que proporcionen aigua amb sals minerals a canvi d'aliment) és total perquè el seu sistema radicular amb una ramificació fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus fongs associats.

Normalment es confon amb el pinetell. Es distingeixen clarament pel color que adquireix la seva carn quan és tallada: la del rovelló agafa un color vinós, mentre que la del pinetell es torna ataronjada. També es poden distingir pel color de les làmines, que són més o menys vinoses en L. sanguifluus i ataronjades en L. deliciosus, però aquesta característica distintiva no és sempre clara. L. sanguifluus és va fent més rar a mesura que augmenta l'altitud i L. deliciosus a terra baixa és més freqüent a les obagues. A més, el rovelló es troba a la regió mediterrània, mentre que el pinetell és fa a tota Europa.

* Pinetell (Lactaruis deliciosus) i rovelló (Lactarius Sanguifluus), al Massís de Cadiretes.
Podem observar la diferència de color de l'himeni i del tronc.

Pinetells a l'Ardenya

Com tots sabem, el pinetell (Lactarius deliciosus), és un dels bolets més buscats a Catalunya. És un fong superior o macroscòpic, de la família de les russlàcies. Normalment es confon amb el rovelló (Lactarius sanguifluus)

Per establir la diferència entre bolet i fong, direm que el bolet és la fruita que dona el fong, o millor dit, l’aparell reproductor del fong, ja que la seva missió és la de aconseguir la continuïtat de l’espècie. L'altre part és la que no es veu perquè és subterrània o bé es troba ficada dins l’escorça dels arbres. Aquesta segona part del fong està formada per l’anomenat miceli que és l’aparell vegetatiu del fong, però que en la realitat és el veritable fong del qual en poden sorgir varis bolets o fructificacions. Per dir-ho d’una altre manera, els conceptes bolets i fong seria com comparar-los amb una fruita i l’arbre fruiter.

El pinetell té el barret molt carnós i a vegades pot assolir els 15 cm. De jove té el marge enrotllat cap a sota. És de color groc ataronjat, amb la superfície solcada de centres concèntrics. la seva carn quan es talla, deixa anar una mena de làtex de color pastanaga. A mesura que el bolet es fa vell apareixen taques de color verdós. El trobarem a la tardor fins a ben entrat l'hivern a les pinedes, encara que també pot créixer a boscos mixtos.

*Pinetells (Lactarius deliciosus) Recollits al Massís de Cadiretes.
Podem observar les característiques del barret.

L'himeni és la part reproductora del fong. Es tracta d’un teixit molt fi que en realitat és un conjunt d'elements fèrtils productors d’espores. En el cas del pinetell, l'himeni presenta estructura laminar, amb làmines decurrents. De color ataronjat, que es poden tornar verd.

El peu és curt, de 3-5 x 1-3 cm, cilíndric, de color blanc degut a una pruïna blanquinosa que el recobreix, excepte en unes petites depressions de color taronja viu, anomenades escrobícules.

El miceli és la part vegetativa del bolet, i és en realitat l’autèntic fong. La seva missió és prendre del sòl els diversos compostos orgànics per alimentar-se. En ocasions poden semblar falses arrels. Generalment és de color blanc, i por arribar a tenir molta llargada.

*Cistell de pinetells (Lactarius deliciosus) recollits al Massís de Cadiretes.
Podem observar les característiques de l'himeni i del tronc, així com el làtex
que deixen anar.

La simbiosi és la forma més comú de vida de la majoria dels fongs superiors i la del pinetell. Podríem definir-la com una ajuda mútua, és a dir, es dona una cosa i se’n rep una altre a canvi. En el cas del fongs s’anomena simbiosi micorrízica, que és la relació d’un fong amb una arrel d’un arbre o planta superior. En aquesta mena de associació el fong rep de la planta l’aliment que necessita i a canvi, li paga fent que la planta obtingui del sòl amb més facilitat l’aigua i les sals minerals que li són necessaris. També passa que una determinada espècie de fong està relacionada amb una determinada espècie de planta; el pinetell (Lactarius deliciosus) prefereix les coníferes.


Actualment, a l'Ardenya i a la resta de Catalunya ha crescut l'afició de recollir bolets, ja sigui per fer front a la crisi guanyant uns calers extres o gràcies a la propaganda de programes com "caçadors de bolets". Això al final pot causar problemes ja que cada cop hi ha menys bolets i aquests no sempre es recullen de la manera més adequada. A més, la massificació de gent i de cotxes pot arribar a perjudicar greument els boscos.

Costes reformarà tota l’avinguda Sant Ramon de Penyafort

Les negociacions de l’Ajuntament amb la Direcció General de Costes han donat els seus fruits. Si en un principi Costes només s’havia compromès a reparar els fragments de barana que van quedar malmesos pel temporal de Sant Esteve, ara executarà la remodelació integral de l’avinguda Sant Ramon de Penyafort sense que Tossa hagi de desemborsar ni un euro. El cost del projecte superarà els 1,5 milions d’euros i es separa del futur projecte global de remodelació de la façana marítima.

Entre les actuacions, es preveu fer per a vianants els 376 metres lineals de l’avinguda i millorar els punts malmesos de la barana que dóna al mar. A més, s’eliminaran les barreres arquitectòniques millorant la disposició de l’enllumenat i suprimint les voreres i els parquímetres. Així mateix, es renovarà l’enllumenat públic i el clavegueram, s’obrirà una rasa per portar el gas natural als edificis que encara van amb butà i propà i es farà arribar el reg terciari a la zona. També s’instal·laran contenidors hidràulics per abocar-hi els residus; i es suprimirà l’aparcament, però en cap cas el pas de vehicles, tant de serveis com de residents o turistes.

Malgrat que encara no hi ha data d’inici de les obres, l’alcaldessa Imma Colom (CiU) diu que aquestes començaran durant el 2010. Segons Colom, “és molt difícil concretar una data perquè es tracta d’una zona molt turística i és una obra que s’ha de fer durant, com a mínim, quatre mesos”.

L’equip de govern convocarà properament veïns del sector i oposició per explicar el projecte.

* Avinguda St. Ramon de Penyafort

Font: BIM Tossa de mar

Aprofitant la notícia, pròximament més sobre l'aigua regenerada a Tossa

La Fundació Mar engega un projecte pilot de seguiment al litoral gironí

La tasca principal d'aquesta iniciativa és la redacció del protocol d'actuació que definirà un model de seguiment i control del fons marí


BEGUR | ANNA TARRÉS
El grup d'experts del Centre d'Estudis del Mar de Begur, Fundació Mar, està duent a terme un projecte de seguiment i de control de la biodiversitat marina i la seva evolució, el projecte SILMAR. Per tal de realitzar la prova pilot d'aquesta iniciativa s'han escollit sis punts del litoral gironí que s'estudiaran i s'analitzaran a través de diverses immersions realitzades amb grups de voluntaris de les localitats seleccionades: l'Escala, Begur, l'Estartit, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols i Tossa.
Va ser a finals del 2006 quan la Fundació Mar amb la col·laboració del Ministeri de Medi Ambient (MMA) van elaborar aquest projecte titulat "Vigilància del patrimoni litoral submarí en el Mediterrani espanyol; Accions de control i estudi de l'evolució de la biodiversitat marina en xarxa" amb l'objectiu d'obtenir el coneixement necessari i suficient per actuar en el marc de la custòdia marina i realitzar les corresponents tasques informatives i de conscienciació respecte a l'estat i les accions de preservació adients en cada punt del litorial peninsular.
A banda de Girona com a punt pilot, també s'han escollit l'illa de Formentera a les Balears i una zona litoral de la costa murciana, tot i que des de la fundació s'ha explicat que s'iniciaran els treballs a la costa empordanesa i selvatana per qüestions de proximitat en el territori. Un cop s'hagi complert amb la prova pilot es pretén actuar al llarg de la costa catalana i seguir amb el litoral peninsular. A dia d'avui, alguns centres de Barcelona i de les Balears ja han mostrat el seu interès a adherir-se a aquesta iniciativa.
En aquests moments, s'està duent a terme el protocol d'actuació, eina primera i necessària per seguir l'evolució del projecte, ja que marcarà i definirà els paràmetres a tenir en compte en l'estudi del fons marí. Per dur a terme aquesta tasca s'ha hagut de descriure els llocs escollits així com les espècies animals i vegetals indentificadores de cada regió. Les zones que s'analitzaran de cada localitat seran de 200 metres quadrats; cosa que es coneix com a transecte.

Difusió de contiguts
Una de les intencions primeres dels promotors de SILMAR és la gestió i l'aprofitament de la informació extreta arran dels treballs del voluntariat. Per aquest motiu, al mateix temps que s'està desenvolupant tota la gestió més tècnica, també s'estan duent a terme les converses pertinents amb els científics del sector perquè aquests puguin utilitzar-les i difondre-les entre investigadors marins, així com a la societat en general.
Els resultats d'aquestes proves es publicaran a través d'Internet, on es podran connectar tots els voluntaris per registrar les seves observacions. A banda, es realizaran butlletins informatius electrònics, així com l'edició d'un DVD on es resumiran les dades recollides durant els controls. A banda de realitzar reunió amb diversos experts, també s'ha marcat com a objectiu la publicació del protocol d'actuació d'aquest projecte a una revista científica nacional.
Des de la Fundació Mar s'ha explicat que per obtenir un registre ideal i òptim de les tasques de seguiment, les anotacions s'haurien de fer com a mínim una vegada abans i una altra després de l'estiu. D'aquesta manera es tindrà una valoració fiable de l'impacte mediamiental al fons marí després de transcórrer la temporada de major afluència a la costa.
Segons les previsions, l'execució pràctica dels preparatius teòrics que s'estan gestant s'iniciaran al mes de maig. Serà durant aquest mes quant s'iniciaran les primeres immercions, actuacions posteriors al període de formació al que se sotmetran els sis grups de voluntaris. El període de transmissió del programa de treballs i dels continguts específics començaran a finals d'aquest mes o a principis d'abril.
Les gestions de coordinació i execució del projecte, sumades als costos de difusió quantifiquen un pressupost per SILMAR de 92.582 euros, el qual compta amb una subvenció de la Fundación Biodiversidad.

Font: Diari de Girona
Notícia