Les darreres llevantades s'han endut part de la sorra de la platja de la Mar Menuda de Tossa, que va ser reposada després del temporal de Sant Esteve de 2008, i han deixat un mur compacte. La sorra que es va utilitzar per refer aquesta platja del municipi s'ha convertit en una pedra dura, que les llevantades d'aquest hivern han deixat al descobert. El regidor de platjes, Juan Antonio Hervias, va explicar que està previst que costes, de qui depén la platja, hi faci una actuació. El Ministeri de Medi Ambient no ha volgut facilitar les dades de l'actuació a aquest diari.
dimarts, 20 d’abril del 2010
dimarts, 13 d’abril del 2010
El mosquit tigre ja s'ha establert en dotze municipis de la demarcació
A l'estiu bona part de la feina es concentrarà a frenar l'expansió de l'insecte
El Dipsalut i el Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter consideren que el mosquit tigre ja està establert en un mínim de dotze municipis de les comarques gironines. Per això en aquests pobles l'estratègia es canviarà a partir d'aquest any, i les actuacions que es desenvolupin aniran encarades a frenar-ne l'expansió, i controlar els focus que hi ha confirmats. A la resta de municipis, es continuaran fent les tasques de vigilància que s'havien efectuat fins ara.
Tal com es temia, l'establiment del mosquit tigre a les comarques gironines ha acabat sent un fet. A hores d'ara, està present de manera estable a Blanes, Lloret, Tossa, Vidreres, Llagostera, Maçanet de la Selva, Sils, Caldes, Riudarenes, Calonge, Platja d'Aro i l'Escala. Això pel que fa als municipis on intervenen el Dipsalut i el Servei de Control de Mosquits –a la fitxa–, que són bàsicament els de la Selva i els de la Costa Brava, si bé per exemple en el cas de Girona el regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, ha assegurat que a la ciutat l'any passat no s'hi va detectar cap cas.
En els municipis on ja es considera que el mosquit s'ha establert, es canviarà l'estratègia de manera que es passarà de la fase de vigilància a una de control dels focus, de manera que se'n pugui frenar l'expansió mitjançant productes larvicides. Per exemple, s'ha elaborat un mapa de risc dels embornals –un dels punts de cria del mosquit– dels municipis que tenen l'insecte establert, per poder-los tractar preventivament i matar les larves. Segons Eduard Marquès, responsable del servei, això permetrà estalviar recursos més endavant. En tot cas, Marquès ha remarcat la importància de continuar els programes de divulgació i la informació de camp, de manera que ara que començarà l'època en què ha de sortir el mosquit la gent prengui les accions preventives adients, com no deixar recipients amb aigua acumulada. Tot i l'establiment del mosquit en diversos municipis, Marquès ha valorat que la feina feta fins ara ha permès guanyar marge per actuar. Aquest estiu la previsió és que apareguin més focus, però s'espera controlar-los.
Font: El Punt
Notícia relacionada: Es posa en marxa un nou pla per prevenir el Mosquit tigre - Diari de Girona
Per a més informació sobre la prevenció del mosquit tigre, Clica a la imatge
El Dipsalut i el Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter consideren que el mosquit tigre ja està establert en un mínim de dotze municipis de les comarques gironines. Per això en aquests pobles l'estratègia es canviarà a partir d'aquest any, i les actuacions que es desenvolupin aniran encarades a frenar-ne l'expansió, i controlar els focus que hi ha confirmats. A la resta de municipis, es continuaran fent les tasques de vigilància que s'havien efectuat fins ara.
Tal com es temia, l'establiment del mosquit tigre a les comarques gironines ha acabat sent un fet. A hores d'ara, està present de manera estable a Blanes, Lloret, Tossa, Vidreres, Llagostera, Maçanet de la Selva, Sils, Caldes, Riudarenes, Calonge, Platja d'Aro i l'Escala. Això pel que fa als municipis on intervenen el Dipsalut i el Servei de Control de Mosquits –a la fitxa–, que són bàsicament els de la Selva i els de la Costa Brava, si bé per exemple en el cas de Girona el regidor de Medi Ambient, Enric Pardo, ha assegurat que a la ciutat l'any passat no s'hi va detectar cap cas.
En els municipis on ja es considera que el mosquit s'ha establert, es canviarà l'estratègia de manera que es passarà de la fase de vigilància a una de control dels focus, de manera que se'n pugui frenar l'expansió mitjançant productes larvicides. Per exemple, s'ha elaborat un mapa de risc dels embornals –un dels punts de cria del mosquit– dels municipis que tenen l'insecte establert, per poder-los tractar preventivament i matar les larves. Segons Eduard Marquès, responsable del servei, això permetrà estalviar recursos més endavant. En tot cas, Marquès ha remarcat la importància de continuar els programes de divulgació i la informació de camp, de manera que ara que començarà l'època en què ha de sortir el mosquit la gent prengui les accions preventives adients, com no deixar recipients amb aigua acumulada. Tot i l'establiment del mosquit en diversos municipis, Marquès ha valorat que la feina feta fins ara ha permès guanyar marge per actuar. Aquest estiu la previsió és que apareguin més focus, però s'espera controlar-los.
Font: El Punt
Notícia relacionada: Es posa en marxa un nou pla per prevenir el Mosquit tigre - Diari de Girona
Per a més informació sobre la prevenció del mosquit tigre, Clica a la imatge
dilluns, 5 d’abril del 2010
Conseqüències de la nevada II
Ja fa gairebè un mes de la nevada del dia 8 de Març. El bosc continua fent pena. Això si, tots tenim llum i no sembla que hagi hagut cap problema aquesta Setmana Santa. No se si ja han arreglat totes les torres que van caure. Però perquè van caure?
He sentit i llegit diverses hipòtesis: Mal manteniment del bosc i les torres, cables que repiquen i giren, vent, neu humida que forma maniguetes... O una barreja de totes!
Josep Maria Rovira, vicepresident del Col·legi d'Enginyers Industrials afirma que es va produïr un "efecte fuet". Aquest efecte va provocar que els conductors repiquessin els uns contra els altres i va fer que les torres anessin fent voltes.
L'altre hipòtesi que cobra més força és que la combinació de neu humida i vent intens registrada el dia 8 de Març a Catalunya, que va provocar l’aparició d’una multitud de formacions de gel, conegudes pels enginyers com a maniguets de gel, que a l’acumular-se sobre els cables elèctrics van originar un sobrepès fatal.
De totes maneres volia penjar algunes fotos de pals i torres elèctriques a Tossa, fetes els dies 9 i 10 de Març que no havia tingut temps de penjar:
*Maniguetes de gel a la línia elèctrica que va cap a Sant Grau
*Detall de les maniguetes de gel a uns cables caiguts
*Diferents torres i cables elèctrics malmesos a la línia que va cap a Cala Llevadó
*Més cables i pals trencats i malmesos
He sentit i llegit diverses hipòtesis: Mal manteniment del bosc i les torres, cables que repiquen i giren, vent, neu humida que forma maniguetes... O una barreja de totes!
Josep Maria Rovira, vicepresident del Col·legi d'Enginyers Industrials afirma que es va produïr un "efecte fuet". Aquest efecte va provocar que els conductors repiquessin els uns contra els altres i va fer que les torres anessin fent voltes.
L'altre hipòtesi que cobra més força és que la combinació de neu humida i vent intens registrada el dia 8 de Març a Catalunya, que va provocar l’aparició d’una multitud de formacions de gel, conegudes pels enginyers com a maniguets de gel, que a l’acumular-se sobre els cables elèctrics van originar un sobrepès fatal.
De totes maneres volia penjar algunes fotos de pals i torres elèctriques a Tossa, fetes els dies 9 i 10 de Març que no havia tingut temps de penjar:
*Maniguetes de gel a la línia elèctrica que va cap a Sant Grau
*Detall de les maniguetes de gel a uns cables caiguts
*Diferents torres i cables elèctrics malmesos a la línia que va cap a Cala Llevadó
*Més cables i pals trencats i malmesosdilluns, 15 de març del 2010
El temporal destrossa boscos i eleva el risc de focs pels arbres caiguts
Les alzines sureres i els pins són els que més han patit danys També es preveuen fortes pèrdues ecònomiques per als silvicultors
La nevada de dilluns també passa factura als boscos. Arbres caiguts i feina de vint anys perduda en un moment en què el sector silvicultor també nota els efectes de la crisi. "Plou sobre mullat", ha afirmat el secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, Joan Rovira. Després del temporal, ara la feina consisteix a visitar els boscos i analitzar l'abast dels danys. Tot i que, segons Rovira, és aviat per tenir un balanç final atès que hi ha alguns boscos encara colgats de neu i no hi poden entrar, una primera anàlisi indica que les alzines sureres i els pins són els que més han patit el temporal. A més, hauran de retirar els arbres caiguts perquè, si no, eleven el risc d'incendi.
Segons el Consorci Forestal de Catalunya, la neu ha trencat arbres de boscos de plantacions sobretot de les comarques del Gironès, la Selva i el Baix Empordà.
Després del temporal de neu i vent als boscos, la primera feina dels propietaris forestals ha estat l'obertura de camins i la retirada de troncs que han caigut enmig del pas. Ara, des del Consorci estan començant a avaluar els danys als boscos. "L'afectació més important és en els boscos de suro i les coníferes", ha detallat Rovira, que explica que és perquè són els que tenen fulles perennes i on s'acumula el pes de la neu.
Segons ha afirmat, temporals d'aquest tipus són "devastadors" per al sector perquè "plou sobre mullat" per als silvicultors, que han rebut de ple l'impacte de la crisi econòmica i el tancament d'indústries papereres. Les alzines caigudes es podran aprofitar per a llenya però serà més complicat treure un rendiment econòmic dels boscos de pi. "El problema serà, un cop retirada la fusta, col·locar-la a la indústria perquè el mercat de la fusta fa un parell d'anys que està col·lapsat i estancat", ha explicat Rovira.
"Que hi hagi temporals és un desastre en plantacions com aquestes perquè tira per terra feina de més de vint anys i cal fer molta despesa per retirar els arbres dels boscos", ha exposat Joan Rovira. Per aquest motiu, ha explicat que des del Consorci han sol·licitat al Govern una línia d'ajudes per als propietaris forestals.
Risc de plagues
Una altra de les tasques més complicades serà retirar les branques i netejar el sotabosc per frenar el risc d'incendis aquest estiu. Joan Rovira ha comentat que els boscos encara no estan del tot nets després del temporal de Sant Esteve i que ara s'hi suma el d'aquesta setmana. "És un polvorí", ha explicat Rovira, que afegeix que netejar els arbres i les branques caigudes té uns costos "molt alts".
Des del punt de vista mediambiental també cal enretirar els arbres caiguts per evitar que quan es podreixi la fusta puguin proliferar plagues, ja que en alguns boscos quasi tots els arbres estan trencats.
Segons el Consorci Forestal de Catalunya, la neu ha trencat arbres de boscos de plantacions sobretot de les comarques del Gironès, la Selva i el Baix Empordà.
Després del temporal de neu i vent als boscos, la primera feina dels propietaris forestals ha estat l'obertura de camins i la retirada de troncs que han caigut enmig del pas. Ara, des del Consorci estan començant a avaluar els danys als boscos. "L'afectació més important és en els boscos de suro i les coníferes", ha detallat Rovira, que explica que és perquè són els que tenen fulles perennes i on s'acumula el pes de la neu.
Segons ha afirmat, temporals d'aquest tipus són "devastadors" per al sector perquè "plou sobre mullat" per als silvicultors, que han rebut de ple l'impacte de la crisi econòmica i el tancament d'indústries papereres. Les alzines caigudes es podran aprofitar per a llenya però serà més complicat treure un rendiment econòmic dels boscos de pi. "El problema serà, un cop retirada la fusta, col·locar-la a la indústria perquè el mercat de la fusta fa un parell d'anys que està col·lapsat i estancat", ha explicat Rovira.
"Que hi hagi temporals és un desastre en plantacions com aquestes perquè tira per terra feina de més de vint anys i cal fer molta despesa per retirar els arbres dels boscos", ha exposat Joan Rovira. Per aquest motiu, ha explicat que des del Consorci han sol·licitat al Govern una línia d'ajudes per als propietaris forestals.
Risc de plagues
Una altra de les tasques més complicades serà retirar les branques i netejar el sotabosc per frenar el risc d'incendis aquest estiu. Joan Rovira ha comentat que els boscos encara no estan del tot nets després del temporal de Sant Esteve i que ara s'hi suma el d'aquesta setmana. "És un polvorí", ha explicat Rovira, que afegeix que netejar els arbres i les branques caigudes té uns costos "molt alts".
Des del punt de vista mediambiental també cal enretirar els arbres caiguts per evitar que quan es podreixi la fusta puguin proliferar plagues, ja que en alguns boscos quasi tots els arbres estan trencats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)