dilluns, 9 de setembre de 2019

Formes litorals del massís de l'Ardenya

A la façana costanera del Massís de l'Ardenya, hi podem observar formes geològiques de diferents tipus. S'originen bàsicament com a conseqüència de l'acció del mar.

Les característiques de la línia de costa deriven essencialment dels processos que hi actuen i dels materials que hi afloren. A grans trets, es poden diferenciar dos tipus de costes: altes i baixes.
*Costa alta o rocosa i costa baixa o sorrenca

Costa alta

A la costa alta, hi dominen les formes d'erosió per sobre de les d'acumulació. Les onades incideixen directament sobre les roques i les erosionen amb més o menys facilitat.
Aquestes són les formes que hi podem trobar més freqüentment :

*Penya segats: Característics de la costa alta. Són d'alçada important i arriben a superar els 50 metres de caiguda vertical en alguns indrets. Retallats per entrants i sortints (cales i caps), els quals obeeixen a les diferències litològiques i estructurals de la zona.

  *Relleu de la costa, entre la Mar Menuda i Cala Pola, amb penya segats

Al peu s'hi solen acumular fragments de roca de diferents mides. Poden quedar submergits o parcialment emergits. En l'últim cas, constitueixen un cordó de blocs arrodonits que ressegueixen el talús. Els penya-segats que queden deslligats de la dinàmica marina, s'anomenen retrocedits o morts.
El retrocés ràpid dels penya-segats, fa que algunes valls de torrents quedin penjades.

*Cala del Sot d'en Boada, al peu d'un penya segat. Formada per blocs arrodonits. Al cim, hi queda una vall penjada, i quan plou, el torrent forma un salt d'aigua, digne de veure.

*Caps: Es desenvolupen per la presència de roques resistents a l'erosió marina. Sovint els materials que conformen el cap estan polits com a conseqüència de l'embat e ses andanes.
L'erosió de dics i filons de roques poc resistents, determina la formació de freus. A vegades el cap connecta cap a mar obert, salvant els freus, amb una cadena d'illots, la qual testimonia la llargada del sortint en èpoques passades.

*Alguns illots del litoral Tossenc

*Cadena d'illots d'Es Palomar

Cales: Quan hi ha zones de debilitat de la roca, es generen les cales. Normalment coincideixen amb fractures i per aixo, normalment tendeixen a disposar-se paral.leles les unes amb les altres, seguint els principals plans de fracturació de la roca. També n'hi ha que s'originen per dics de roca més dèbil. De vegades s'hi originen tombolos.

Localment, s'hi troben platges fòssils que se situen per sota del nivell del mar actual. Es disposen en forma de plataformes paral.leles a la línia de costa, inclinades cap a mar obert.

 *Vistes aèries de Cala Futadera. S'hi poden observar les platges fòssils submergides

*Coves: Es desenvolupen en zones de fracturació intensa o aprofitant un dic bàsic

*Cova d'es Bergantí

*Cova d'en Cateura

*Interior de la Cova d'en Cateura

*Cova de Cala bona

*Zona Entre Pola i Giverola. Hi podem observar les següents formes (d'esquerra a dreta):
                            Cala Pola
                            Cap de Pola
                            Cova d'en Cateura
                            Cala Giverola i es Racó de Llevant de Giverola
                            Punta de Giverola
                            Cap d'es Pentiner 

Costa Baixa

Als entrants de més entitat del litoral, hi trobem les formes de costa baixa. coincidint amb la desembocadura de cursos fluviotorrencials que desenvolupen petites planes al.luvials.
A la zona de Tossa de mar, hi trobem les platges, com la Platja Gran de Tossa.

*Platja Gran de Tossa

A altres zones de la costa de l'Ardenya, també hi podíem trobar zones de maresma i cordons de dunes (ambdues ja totalment o gairebé desaparegudes a la zona de St. Feliu, Castell i Platja d'Aro).