Se'n suma una a les que ja hi havia l'any passat i també es guardonen vuit ports esportius
A Catalunya s'ha reconegut un total de 86 platges
Catalunya té aquest estiu amb 86 banderes blaves al litoral i manté el mateix nombre que l'any passat. D'aquestes, 28 són a les comarques gironines, que en sumen una respecte a les banderes concedides l'estiu del 2010, i també 8 ports esportius d'un total de 13 municipis. Aquestes distincions les concedeix un jurat internacional format entre altres per la Fundació d'Educació Ambiental (FEE) i les Agències de les Nacions Unides per al Medi Ambient i per al Turisme. En l'àmbit català, el país se situa en tercera posició pel que fa al llistat de territoris amb més distincions, per darrere de Galícia i el País Valencià.
En concret les platges de la demarcació de Girona guardonades són la platja Gran de Portbou; les del Port i de Grifeu de Llançà; la del Port de la Selva; la d'Empuriabrava de Castelló d'Empúries; la cala Montgó de Torroella de Montgrí; les de Tamariu, Canadell i Llafranc de Palafrugell; la Fosca de Palamós; les de Torre Valentina, es Monestir, ses Torretes i cala Cristus de Sant Antoni de Calonge; i la cala Rovira, la de Platja d'Aro i sa Conca de Castell-Platja d'Aro. També les de Sant Feliu i Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols; les de la Mar Menuda i Gran de Tossa de Mar; les de Lloret, Fenals, Santa Cristina i sa Boadella de Lloret de Mar; i les de Blanes, s'Abanell i Sant Francesc de Blanes. El jurat també destaca el camí de ronda de Torre Valentina de Calonge com a camí litoral educatiu.
A l'hora de concedir les banderes blaves el jurat valora que tinguin accés lliure, que siguin gestionades com a espais públics, que disposin d'informació transparent, que compleixin de manera exquisida amb la legislació litoral i ambiental, la seguretat física de la sorra i l'aigua, que disposin de socorristes, i que promoguin la salut, entre altres.
Al litoral de les comarques de Tarragona hi ha 37 platges amb distinció i al de Barcelona, 21.
Exigències i pèrdues de bandera
Les illes Balears són el territori que perd més banderes blaves de tot l'Estat, un total de 9, a causa de les dificultats que troben els ajuntaments per afrontar l'exigència del jurat de disposar almenys de dos socorristes, fins i tot a les cales petites, o les anàlisis periòdiques de l'aigua. El president de la Federació d'Educació Ambiental, José Sánchez Moro, ha celebrat que en 25 anys s'hagi aconseguit que el que era el “privilegi” d'uns pocs s'hagi estès a més de 500 platges de tot l'Estat i que els criteris de sostenibilitat i qualitat mediambiental siguin compartits per tants ajuntaments. Un criteri compartit pel secretari d'Estat de Turisme, Joan Mesquida, que ha recordat que les platges són “la joia de la corona” del turisme a l'Estat, i que el 83% dels turistes que van visitar el país l'any passat van anar a zones de costa. El secretari general de l'Organització Mundial de Turisme, Taleb Rifai, ha felicitat l'Estat pel seu lideratge de banderes.
A Catalunya s'ha reconegut un total de 86 platges
Catalunya té aquest estiu amb 86 banderes blaves al litoral i manté el mateix nombre que l'any passat. D'aquestes, 28 són a les comarques gironines, que en sumen una respecte a les banderes concedides l'estiu del 2010, i també 8 ports esportius d'un total de 13 municipis. Aquestes distincions les concedeix un jurat internacional format entre altres per la Fundació d'Educació Ambiental (FEE) i les Agències de les Nacions Unides per al Medi Ambient i per al Turisme. En l'àmbit català, el país se situa en tercera posició pel que fa al llistat de territoris amb més distincions, per darrere de Galícia i el País Valencià.
En concret les platges de la demarcació de Girona guardonades són la platja Gran de Portbou; les del Port i de Grifeu de Llançà; la del Port de la Selva; la d'Empuriabrava de Castelló d'Empúries; la cala Montgó de Torroella de Montgrí; les de Tamariu, Canadell i Llafranc de Palafrugell; la Fosca de Palamós; les de Torre Valentina, es Monestir, ses Torretes i cala Cristus de Sant Antoni de Calonge; i la cala Rovira, la de Platja d'Aro i sa Conca de Castell-Platja d'Aro. També les de Sant Feliu i Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols; les de la Mar Menuda i Gran de Tossa de Mar; les de Lloret, Fenals, Santa Cristina i sa Boadella de Lloret de Mar; i les de Blanes, s'Abanell i Sant Francesc de Blanes. El jurat també destaca el camí de ronda de Torre Valentina de Calonge com a camí litoral educatiu.
A l'hora de concedir les banderes blaves el jurat valora que tinguin accés lliure, que siguin gestionades com a espais públics, que disposin d'informació transparent, que compleixin de manera exquisida amb la legislació litoral i ambiental, la seguretat física de la sorra i l'aigua, que disposin de socorristes, i que promoguin la salut, entre altres.
Al litoral de les comarques de Tarragona hi ha 37 platges amb distinció i al de Barcelona, 21.
Exigències i pèrdues de bandera
Les illes Balears són el territori que perd més banderes blaves de tot l'Estat, un total de 9, a causa de les dificultats que troben els ajuntaments per afrontar l'exigència del jurat de disposar almenys de dos socorristes, fins i tot a les cales petites, o les anàlisis periòdiques de l'aigua. El president de la Federació d'Educació Ambiental, José Sánchez Moro, ha celebrat que en 25 anys s'hagi aconseguit que el que era el “privilegi” d'uns pocs s'hagi estès a més de 500 platges de tot l'Estat i que els criteris de sostenibilitat i qualitat mediambiental siguin compartits per tants ajuntaments. Un criteri compartit pel secretari d'Estat de Turisme, Joan Mesquida, que ha recordat que les platges són “la joia de la corona” del turisme a l'Estat, i que el 83% dels turistes que van visitar el país l'any passat van anar a zones de costa. El secretari general de l'Organització Mundial de Turisme, Taleb Rifai, ha felicitat l'Estat pel seu lideratge de banderes.
*Una perspectiva de Cala Montgó, una de les platges distingides Font: El Punt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada