A nivell de Catalunya s'aconsegueix un total de 86 platges amb aquesta distinció que sumen un total de 83,42 km
A la demarcació de Girona han estat guardonades amb la bandera blava 28 platges i 8 ports esportius d'un total de 13 municipis. Girona aconsegueix dues distincions més que el 2010, una per a una platja i una per a un port esportiu. El jurat també destaca el Camí de Ronda de Torre Valentina de Calonge com a camí litoral educatiu. En total optaven als guardons 29 platges.
En concret les platges de la demarcació de Girona guardonades són la Platja Gran de Portbou; les de Grifeu i del Port de Llançà; la del Port de la Selva; la d'Empuriabrava de Castelló d'Empúries; la Cala Montgró de Torroella de Montgrí; la de Tamariu, Canadell i Llafranc de Palafrugell; La fosca de Palamós; les d'Es Monestir, Torre Valentina i Cala Cristus-Ses Torretes de Sant Antoni de Calonge i la Cala Rovira, la de Platja d'Aró i Sa Conca de Castell-Platja d'Aro.
També les de Sant Feliu i Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols; les de La Mar Menuda i Gran de Tossa de Mar; les de Lloret, Fenals, Santa Cristina i Sa Boadella de Lloret de Mar; i les de Blanes, Sabanell i Sant Francesc de Blanes.
86 platges catalanes amb bandera blava
86 platges catalanes amb una extensió total de 83,42 quilòmetres lluiran la bandera blava aquest estiu, una distinció concedida per un jurat internacional format entre altres per la Fundació d'Educació Ambiental (FEE) i les Agències de les Nacions Unides per al Medi Ambient i per al Turisme. Són 37 platges a la demarcació de Tarragona, 28 a les de Girona i 21 a la de Barcelona. Enguany Catalunya aconsegueix una bandera blava més que al 2010 i se situa en tercera posició pel que fa al llistat de territoris amb més distincions, per darrere de Galícia i el País Valencià. 22 ports esportius catalans també reben la distinció de bandera blava, tres més que l'estiu passat.
Han entrat dins el llistat de guardonades dues noves platges: són les de Can Camins del Prat del Llobregat i la de Gavà de Mar. El president de la Federació d'Educació Ambiental, José Sánchez Moro, ha destacat que a Catalunya la situació és "molt estable" gràcies, en part, a la tasca de l'Agència Catalana de l'Aigua i a la Generalitat, que revisa les candidatures per veure si els falten dades. "A Catalunya ja no es presenten a veure si cola, sinó que qui presenta la sol·licitud sap que reuneix les condicions", ha dit.
37 platges a la demarcació de Tarragona
A la demarcació de Tarragona han estat guardonades 37 platges i set ports esportius. Les platges corresponen a un total de 17 municipis. Tarragona perd una bandera blava respecte a les que va lluir el 2010, però en canvi, guanya una distinció més per a un port esportiu. El jurat també destaca el camí de Ronda de l'Ametlla com a camí litoral educatiu. En total optaven a la distinció 18 municipis i 43 platges.
En concret, les platges guardonades són la de Cunit; les de Segur de Calafell i l'Estany-Mas Mel; les de Coma-ruga i Francàs del Vendrell; les de Roda de Barà i Costa Daurada de Roda de Barà; les de La Paella i Barri Marítim d'Altafulla; les de La Móra, Arrabasada i Savinosa de Tarragona; la de La Pineda de Vilaseca; les de Llevant i Capellans de Salou; les de Vilafortuny i Esquirol, Cavet i Prat d'en Forés de Cambrils; les de Cristall, Pixerota i Cala Vienesos-Platja dels Penyals de Mont-Roig del Camp.
També a Tarragona han estat guardonades les de La Punta del Riu, L'Arenal i Torn de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant; les de Sant Jordi d'Alfama, Cala Forn, Pixavaques, l'Alguer i Calafató de l'Ametlla de Mar; les de Cap Roig i D'Avellaners de l'Ampolla; la de Riumar de Deltebre; les de Parc de Garbí i Les Delícies de Sant Carles de la Ràpita, i la de Les Cases d'Alcanar-El Marjal d'Alcanar.
21 platges de Barcelona
A la demarcació de Barcelona han estat guardonades 21 platges i 7 ports esportius d'un total de 13 municipis. Les comarques barcelonines aconsegueixen dues distincions més que al 2010, una per a una platja i una altra per a un port. En total optaven als guardons 27 platges de 14 municipis.
En concret són les platges de Malgrat Centre de Malgrat de Mar; de Pineda (Pescadors-La Riera) de Pineda de Mar; Garbí i Gran de Calella de Mar; la de Cavaió d'Arenys de Mar, la de Canet de Mar; la dels Tres Micos de Caldes d'Estrac; la d'Ocata del Masnou; la de Badalona (Pescadors); la Nova Mar Bella, la Mar Bella, Bogatell, Nova Icària, Barceloneta i Sant Sebastià de Barcelona; la de Castelldefels; la del Prat de Llobregat (Can Camins); la de Gavà de Mar; i les de Ribes Roges, d'Adarró i Sant Gervasi de Vilanova i la Geltrú.
Centres d'interpretació
El jurat també lliura distincions per a centres d'interpretació que aportin coneixements i activitats sobre educació ambiental, els ecosistemes litorals i el desenvolupament sostenible. A la demarcació de Barcelona reben la bandera blava els centres "Cal Ganxo" de Castelldefels, l'Escola de Mar de Badalona, la Porta del Delta del Prat. A la demarcació de Tarragona reben la distinció La Sínia de Gaià d'Altafulla, i l'Aula Acústica del Vendrell.
511 banderes blaves a platges a l'Estat
El jurat ha concedit un total de 511 banderes blaves per a platges de l'Estat a les què se sumen les que han aconseguit 92 ports esportius, fet que li dóna el lideratge sobre els 36 països que se sotmeten a examen aquest 2011 a l'hemisferi nord. El balanç respecte al 2010 és lleugerament negatiu perquè l'Estat perd 10 banderes blaves de platges però en guanya 8 de ports esportius. En total un 16% de totes les platges de l'Estat tindran bandera blava.
A l'hora de concedir les banderes blaves el jurat valora que tinguin accés lliure , que siguin gestionades com a espais públics, que disposin d'informació transparent, que compleixin de manera exquisida amb la legislació litoral i ambiental, la seguretat física de la sorra i l'aigua, que disposin de socorristes, i que promoguin la salut, entre altres.
La crisi afecta algunes platges
Les Illes Balears són el territori que perd més banderes blaves, un total de 9, a causa de les dificultats que troben els ajuntaments per afrontar l'exigència del jurat de disposar almenys de dos socorristes, fins i tot a les cales petites. Malgrat tot, una de cada sis banderes blaves de tot el Món onejarà a les costes de l'Estat.
El president de la Federació d'Educació Ambiental, José Sánchez Moro ha celebrat que en 25 anys s'hagi aconseguit que el que era el "privilegi" d'uns pocs s'hagi estès a més de 500 platges de tot l'Estat i que els criteris de sostenibilitat i qualitat mediambiental siguin compartits per tants ajuntaments.
Segons Sánchez Moro la crisi ha afectat el nombre de banderes blaves perquè el jurat requereix dos socorries per platja i molts ajuntaments no poden prestar aquest servei. També pels anàlisis d'aigua, que "són cars" i no sempre s'actualitzen com demana el jurat.
Un criteri compartit pel secretari d'Estat de Turisme, Joan Mesquida, que ha recordat que les platges són "la joia de la corona" del turisme a l'Estat, i que el 83% dels turistes que van visitar el país l'any passat van anar a zones de costa. El secretari general de l,'Organització Mundial de Tuirisme, Taleb Rifai, ha felicitat l'Estat pel seu lideratge de banderes blaves.
A la demarcació de Girona han estat guardonades amb la bandera blava 28 platges i 8 ports esportius d'un total de 13 municipis. Girona aconsegueix dues distincions més que el 2010, una per a una platja i una per a un port esportiu. El jurat també destaca el Camí de Ronda de Torre Valentina de Calonge com a camí litoral educatiu. En total optaven als guardons 29 platges.
En concret les platges de la demarcació de Girona guardonades són la Platja Gran de Portbou; les de Grifeu i del Port de Llançà; la del Port de la Selva; la d'Empuriabrava de Castelló d'Empúries; la Cala Montgró de Torroella de Montgrí; la de Tamariu, Canadell i Llafranc de Palafrugell; La fosca de Palamós; les d'Es Monestir, Torre Valentina i Cala Cristus-Ses Torretes de Sant Antoni de Calonge i la Cala Rovira, la de Platja d'Aró i Sa Conca de Castell-Platja d'Aro.
També les de Sant Feliu i Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols; les de La Mar Menuda i Gran de Tossa de Mar; les de Lloret, Fenals, Santa Cristina i Sa Boadella de Lloret de Mar; i les de Blanes, Sabanell i Sant Francesc de Blanes.
86 platges catalanes amb bandera blava
86 platges catalanes amb una extensió total de 83,42 quilòmetres lluiran la bandera blava aquest estiu, una distinció concedida per un jurat internacional format entre altres per la Fundació d'Educació Ambiental (FEE) i les Agències de les Nacions Unides per al Medi Ambient i per al Turisme. Són 37 platges a la demarcació de Tarragona, 28 a les de Girona i 21 a la de Barcelona. Enguany Catalunya aconsegueix una bandera blava més que al 2010 i se situa en tercera posició pel que fa al llistat de territoris amb més distincions, per darrere de Galícia i el País Valencià. 22 ports esportius catalans també reben la distinció de bandera blava, tres més que l'estiu passat.
Han entrat dins el llistat de guardonades dues noves platges: són les de Can Camins del Prat del Llobregat i la de Gavà de Mar. El president de la Federació d'Educació Ambiental, José Sánchez Moro, ha destacat que a Catalunya la situació és "molt estable" gràcies, en part, a la tasca de l'Agència Catalana de l'Aigua i a la Generalitat, que revisa les candidatures per veure si els falten dades. "A Catalunya ja no es presenten a veure si cola, sinó que qui presenta la sol·licitud sap que reuneix les condicions", ha dit.
37 platges a la demarcació de Tarragona
A la demarcació de Tarragona han estat guardonades 37 platges i set ports esportius. Les platges corresponen a un total de 17 municipis. Tarragona perd una bandera blava respecte a les que va lluir el 2010, però en canvi, guanya una distinció més per a un port esportiu. El jurat també destaca el camí de Ronda de l'Ametlla com a camí litoral educatiu. En total optaven a la distinció 18 municipis i 43 platges.
En concret, les platges guardonades són la de Cunit; les de Segur de Calafell i l'Estany-Mas Mel; les de Coma-ruga i Francàs del Vendrell; les de Roda de Barà i Costa Daurada de Roda de Barà; les de La Paella i Barri Marítim d'Altafulla; les de La Móra, Arrabasada i Savinosa de Tarragona; la de La Pineda de Vilaseca; les de Llevant i Capellans de Salou; les de Vilafortuny i Esquirol, Cavet i Prat d'en Forés de Cambrils; les de Cristall, Pixerota i Cala Vienesos-Platja dels Penyals de Mont-Roig del Camp.
També a Tarragona han estat guardonades les de La Punta del Riu, L'Arenal i Torn de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant; les de Sant Jordi d'Alfama, Cala Forn, Pixavaques, l'Alguer i Calafató de l'Ametlla de Mar; les de Cap Roig i D'Avellaners de l'Ampolla; la de Riumar de Deltebre; les de Parc de Garbí i Les Delícies de Sant Carles de la Ràpita, i la de Les Cases d'Alcanar-El Marjal d'Alcanar.
21 platges de Barcelona
A la demarcació de Barcelona han estat guardonades 21 platges i 7 ports esportius d'un total de 13 municipis. Les comarques barcelonines aconsegueixen dues distincions més que al 2010, una per a una platja i una altra per a un port. En total optaven als guardons 27 platges de 14 municipis.
En concret són les platges de Malgrat Centre de Malgrat de Mar; de Pineda (Pescadors-La Riera) de Pineda de Mar; Garbí i Gran de Calella de Mar; la de Cavaió d'Arenys de Mar, la de Canet de Mar; la dels Tres Micos de Caldes d'Estrac; la d'Ocata del Masnou; la de Badalona (Pescadors); la Nova Mar Bella, la Mar Bella, Bogatell, Nova Icària, Barceloneta i Sant Sebastià de Barcelona; la de Castelldefels; la del Prat de Llobregat (Can Camins); la de Gavà de Mar; i les de Ribes Roges, d'Adarró i Sant Gervasi de Vilanova i la Geltrú.
Centres d'interpretació
El jurat també lliura distincions per a centres d'interpretació que aportin coneixements i activitats sobre educació ambiental, els ecosistemes litorals i el desenvolupament sostenible. A la demarcació de Barcelona reben la bandera blava els centres "Cal Ganxo" de Castelldefels, l'Escola de Mar de Badalona, la Porta del Delta del Prat. A la demarcació de Tarragona reben la distinció La Sínia de Gaià d'Altafulla, i l'Aula Acústica del Vendrell.
511 banderes blaves a platges a l'Estat
El jurat ha concedit un total de 511 banderes blaves per a platges de l'Estat a les què se sumen les que han aconseguit 92 ports esportius, fet que li dóna el lideratge sobre els 36 països que se sotmeten a examen aquest 2011 a l'hemisferi nord. El balanç respecte al 2010 és lleugerament negatiu perquè l'Estat perd 10 banderes blaves de platges però en guanya 8 de ports esportius. En total un 16% de totes les platges de l'Estat tindran bandera blava.
A l'hora de concedir les banderes blaves el jurat valora que tinguin accés lliure , que siguin gestionades com a espais públics, que disposin d'informació transparent, que compleixin de manera exquisida amb la legislació litoral i ambiental, la seguretat física de la sorra i l'aigua, que disposin de socorristes, i que promoguin la salut, entre altres.
La crisi afecta algunes platges
Les Illes Balears són el territori que perd més banderes blaves, un total de 9, a causa de les dificultats que troben els ajuntaments per afrontar l'exigència del jurat de disposar almenys de dos socorristes, fins i tot a les cales petites. Malgrat tot, una de cada sis banderes blaves de tot el Món onejarà a les costes de l'Estat.
El president de la Federació d'Educació Ambiental, José Sánchez Moro ha celebrat que en 25 anys s'hagi aconseguit que el que era el "privilegi" d'uns pocs s'hagi estès a més de 500 platges de tot l'Estat i que els criteris de sostenibilitat i qualitat mediambiental siguin compartits per tants ajuntaments.
Segons Sánchez Moro la crisi ha afectat el nombre de banderes blaves perquè el jurat requereix dos socorries per platja i molts ajuntaments no poden prestar aquest servei. També pels anàlisis d'aigua, que "són cars" i no sempre s'actualitzen com demana el jurat.
Un criteri compartit pel secretari d'Estat de Turisme, Joan Mesquida, que ha recordat que les platges són "la joia de la corona" del turisme a l'Estat, i que el 83% dels turistes que van visitar el país l'any passat van anar a zones de costa. El secretari general de l,'Organització Mundial de Tuirisme, Taleb Rifai, ha felicitat l'Estat pel seu lideratge de banderes blaves.
*La platja de La Fosca de Palamós també lluirà la bandera blava aquest estiu Font: Diari de Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada