Forma part del Sistema Mediterrani Català, també conegut com les Serralades Costaneres, concretament de la Serralada Litoral.
*Font IGC
El procés de formació geològica de la Serralada Litoral Catalana va tenir sis fases i una durada d'uns 570 milions d'anys. El resultat ha estat un dels afloraments granítics més grans dels Països Catalans. Les 6 fases de formació geològica són les següents:
- Inicis del Paleozoic (fa 570 milions d'anys), en una conca sota el nivell del mar es formen uns dipòsits de diferents materials, principalment d'origen químic (carbonats) i detrítics (argiles i llims), que donaran lloc a pissarres, esquists i roques calcàries.
- Finals del Paleozoic (fa 300 milions d'anys): unes forces compressives van començar a plegar i aixecar aquests materials del fons marí i van formar una cadena muntanyosa que va emergir a la superfície.
- Finalitzat el plegament (fa 280 milions d'anys), es va produir una pujada de material fos (magma àcid) que es refredava abans d'aflorar a la superfície i va originar els granitoides. Aquest fenomen s'anomena intrusió i va originar les roques ígnies. Posteriorment, va pujar més magma per les esquerdes formant les roques filonianes.
- Durant el període Secundari i Terciari, damunt d'aquests materials se'n van anant dipositant altres (calcàries, margues i gresos). Als inicis del Cenozoic (fa 66 milions d'anys), hi va haver una nova etapa compressiva molt més important, ja que originar els Pirineus i els Alps, va elevar de nou la serralada i va produir múltiples esquerdes a les roques ígnies.
- A començaments del Miocè (fa uns 20 milions d'anys), durant una etapa distensiva, l'escorça es va separar, i va provocar l'enfonsament de la zona central (el Vallès). Els dos costats elevats d'aquesta fossa són actualment la Serralada Litoral a la banda est i la Serralada Prelitoral a la banda oest.
- La posterior meteorització dels granitoides i l'erosió del sòl han acabat conformant el relleu actual de la Serralada Litoral, de formes arrodonides i pendents suaus, amb abundància de pedres oscil·lants, torres rocalloses, boles o esferes granítiques, tafones, etc.
Al Massís de Cadiretes, principalment podem observar formes de diferent tipus i gènesi: A la façana costanera, bàsicament hi trobem les formes litorals, i a l’interior, les formes granítiques. En aquesta entrada, parlarem de les formes granítiques
Les formes granítiques, són aquell conjunt de formes que s’han desenvolupat sobre les roques plutòniques. segons les seves dimensions, es classifiquen en macroformes i microformes. Algunes d’aquestes, poden ser:
- Macroformes:
Doms: Turons en forma de cúpula.
*Els Carcaixells
*Formació de doms granítics. Es generen en condicions endògenes i evolucionen en condicions exògenes
Castells rocosos: Grans acumulacions de blocs que es conserven in situ i que constitueixen relleus similars a castells.
*Castell rocós de la Roca del Rei (carretera de St. Feliu, a l’alçada de Salionç). Generalment s’originen sota el mantell d’alteració i posteriorment evolucionen en condicions exògenes (igual que les torres).
Torres rocoses: Masses aïllades de roca, de desenvolupament vertical generalment, semblants a torres, constituïts per un conjunt de blocs, més o menys arrodonits. Per Exemple, Pedra sobre altra. També les de Montllor Gros o el mateix Puig de Ses Cadiretes.
*Torres rocoses. Pedra-Sobre-Altra i el Puig de Ses Cadiretes (Part del darrera). Igual que en els castells rocallosos, la fracturació vertical domina sobre la horitzontal.
Pilars de roca: Serien una varietat de torre rocosa més estilitzada.
*Pilar de roca. L'Esfinx o la Dona de Pedra (Solius). Hi podem veure també les peles de ceba
Les peles de ceba consisteixen en un nucli esferoïdal de roca inalterada envoltat de capes concèntriques de material parcialment meteoritzat. Són el resultat de la meteorització esferoïdal.
Prominències de roca: Masses de roca inalterada, més o menys disgregades, que sobresurten dels relleus circumdants. Aïllades o agrupades.
*Prominències de roca. Carretera de St. Feliu
Pedres cavalleres. Blocs o boles de dimensions considerables, que es situen al damunt d’altres formes convexes (Doms, torres, ...)
*Pedralta (St Feliu), pedra cavallera oscil.lant més gran de la península ibèrica (34 m3, 100Tn el bloc superior, aprox)
Boles: Masses de roca inalterada més o menys esferoïdals. Si emergeixen, s’anomenen boles. Si sobresurten parcialment s’anomenen roques en dors de balena, aïllades, agrupades, al fons d’una vall (Caos de boles)... Els conjunts de boles poden formar coves
*Boles a la zona del Pla de Ses Pinyaques
Blocs: Fragments de roca inalterada, de geometria variable
*Acumulacions de Blocs/Boles al Puig de Ses Cadiretes
*Varietats morfològiques relacionades amb les boles
- Microformes:
Microbonys, peles de ceba, Esquerdes poligonals, cassoletes d’erosió, Tafoni, alvèols, Coves, canals, regates
*Tafoni a la zona de Pedra-sobre-Altra. Són cavitats mètriques desenvolupades en parets verticals o moderadament inclinades de roca inalterada. Tendeixen a créixer cap a l’interior i cap amunt per disgregació granular i en plaques. L'evacuació dels fragments és eòlica o gravitatòria.
*Cassoletes d'erosió a la zona de Pedra-sobre-Altra. Són petites depressions tancades que es localitzen sobre vessants molt poc inclinats modelats sobre roca inalterada. Retenen l’aigua de pluja temporalment.
*Cova en caos de boles, aprofitada per fer un paradolmen (Paradolmen d'en García)
*Nervacions (Zona Cala Llevadó). Són ressalts centimètrics allargats que es formen per meteorització diferencial de filons resistents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada