La costa catalana, una selva a l'estiu

La falta de vigilància facilita que les normes de navegació i de pesca siguin ignorades i s'abusi de la utilització del litoral

On trenquen les onades comença un món molt diferent del reguladíssim i vigilat espai terrestre. L'espai marítim litoral és competència de l'Estat, que l'administra a través de les capitanies marítimes, supeditades a l'autoritat militar fins al 1992 i, des de llavors, dependents del ministeri de Foment. Però la vigilància que realitzen les capitanies és pràcticament inexistent, simbòlica, de manera que l'espai marítim litoral és un món on resulta molt senzill saltar-se les normes. I l'abús es converteix en la norma.

En aquesta pàgina es recullen alguns exemples del sistemàtic incompliment d'algunes de les normatives bàsiques. Són situacions fotografiades en un tram de menys de mig quilòmetre del litoral de Tossa de Mar, però que es reprodueixen arreu.

Les normes de navegació obliguen els vaixells a mantenir una distància de cinquanta metres respecte de la costa, i regulen que les naus que entrin en aquesta zona de cinquanta metres ho hauran de fer a molt baixa velocitat, de la mateixa manera que no es pot superar els 3 nusos de velocitat en la circulació dins d'un port. Les petites embarcacions privades rarament respecten aquestes distàncies, però tampoc no ho fan els creuers professionals que transporten passatgers. L'impacte d'aquests darrers en la zona per on gaudeixen del mar nedadors, submarinistes o embarcacions a rems és molt més gran

També es preveu una zona dins la qual no es poden calar palangres, uns arts de pesca habitualment compostos per dues boies anomenades popularment galls entre les quals es disposen hams en diferents quantitats.

Alguns palangres poden estendre's al llarg de quilòmetres i contenir centenars d'hams. Aquests arts de pesca han d'estar a un mínim de cent metres de la costa, mai en fons de menys de deu metres de profunditat i han de ser senyalitzats tal com preveu la normativa. En la pràctica, molts palangres es calen a tocar de la costa, marcats amb un simple bidó i pescant en zones on es refugia el peix petit i els exemplars joves, incrementant així la sobrepesca que està convertint el nostre litoral en un paradís mort.

També generen un gran impacte les grans embarcacions que porten turistes, generalment grans grups d'adolescents, a gaudir de festes al mar. Ocupen grans espais amb les seves eslores i el soroll n'expulsa les petites embarcacions o banyistes que vulguin gaudir del mar amb tranquil·litat. Fondegen lliurement arran de costa i fan negoci explotant un espai públic sense limitacions.

1. Navegant a tocar de la costa, arran de l´escull i per sobre dels submarinistes

Els dos creuers turístics de les dues fotos passen a tocar de l´escull de Sa Muladera, marcat amb una boia després que hi hagués nombrosos encallaments d´embarcacions. A la dreta de la foto, a pocs metres, hi ha la costa i cala Llevadó. Al mig una embarcació amb el senyal de submarinistes a la zona, que obliga a separar-se´n. Aquesta imatge es repeteix constantment durant tot el dia. Les embarcacions petites també incompleixen sistemàticament l´obligació de separar-se de l´escull i dels submarinistes, però la invasió de la zona restringida i el perill són molt més grans amb embarcacions de gran eslora i carregats amb centenars de turistes.

2. La costa és de tots, però alguns se´n fan els amos

A l´esquerra, tres catamarans que porten turistes (generalment grups d´adolescents) a passar el dia ballant i banyant-se. A la foto, s´han distribuït a la zona del Sot d´en Coma de manera que en tot aquest tram de costa les petites embarcacions i banyistes no hi caben i, si s´aventuren a fer-s´hi un espai, hauran de suportar la cridòria i el reggaeton. A més, les seves poderoses àncores poden malmetre el fons. A la foto de la dreta, una embarcació amb fons de vidre que recorre la costa arran de penya-segatdeixa enrere un banyista que l´ha vist passar davant del nas a la cala del Sot d´en Boada, per on aquest tipus d´embarcacions passen desenes de vegades al dia, sovint entre nedadors i caiacs.

3. Pesca a tot arreu, al marge de les normes

A la imatge de l´esquerra un gall marca la presència d´un palangre a pocs metres del cap de Tossa, un punt transitadíssim. La normativa diu que no es poden calar a menys de cent metres de la costa, ni en punts amb una profunditat de menys de deu metres, ni en llocs on interfereixin amb el pas habitual d´embarcacions. A més, els galls han d´estar senyalitzats reglamentàriament, no amb una simple banderola. La presència de palangres il·legals que poden calar centenars d´hams al llarg de molts centenars de metres és habitual. A la dreta, una embarcació professional calant un palangre a tocar de la costa al sud de la punta dels Cards.

Font: Diari de Girona