«La prohibició de les corrides es va tractar amb tranquil·litat absoluta»
Gisela Saladich, alcaldessa de Tossa de Mar i exregidora de governació
Gisela Saladich era regidora de Governació quan l'Ajuntament va aprovar la prohibició de les corrides de toros a Tossa.
Per què van decidir prohibir les corrides a Tossa?
Tot i que Tossa de Mar no tenia plaça de toros, ja que només havíem utilitzat places mòbils, la Societat Protectora d'Animals del municipi lluitava perquè es deixessin de celebrar corrides. Així, l'Ajuntament va decidir sumar-se a aquesta reivindicació declarant la població com a antitaurina i aprovant l'ordenança en defensa dels animals. També es van fer unes jornades, per debatre sobre els drets dels animals, que van aconseguir un ressò internacional.
Quina va ser la resposta de la gent davant la prohibició de les curses de braus?
Mai es va arribar a una situació límit i sempre es va tractar el tema amb una tranquil·litat absoluta. Les persones van ser molt correctes mostrant la seva opinió, favorable o no, sobre la mesura presa per l'Ajuntament. Però l'ordenança sempre es va respectar adequadament.
Tot i això, quin va ser l'origen de l'enfrontament amb un repartidor de publicitat l'any 1990 i que va acabar en un judici?
Quan encara hi havia corrides a les comarques gironines
Font: Diari de Girona
Esdeveniments pioners que van arrelar més enllà de les fronteres de Tossa
Font: Diari de Girona
Tossa de Mar: l´escenari d´una pel·lícula amb toros
Font: Diari de Girona
Telm Zaragoza, alcalde de Tossa i defensor d´animals
Font: Diari de Girona
Tossa, bressol d´antitaurins
L'Ajuntament va aprovar l'any 1990 per unanimitat la prohibició de les corrides i de la publicitat taurina
El fet és que hi havia agències de publicitat que es dedicaven a anunciar les corrides de toros pels diferents municipis. Però Tossa de Mar va prohibir aquesta pràctica a través de l'ordenança aprovada. Per això, un dia es va demanar a un repartidor que no podia circular pels carrers del municipi amb el cotxe que anunciava curses de braus. Però el treballador va posar una denúncia a l'Ajuntament per haver-lo fet fora de Tossa, segons ell, de males maneres. Tot i que des del consistori simplement es va complir amb l'ordenança que ja s'havia aprovat uns mesos enrere.
Com es viu des de Tossa la prohibició definitiva de les corrides de toros a Catalunya?
Nosaltres continuem amb la nostra línia i l'ordenança en defensa dels animals es manté vigent. Perquè tot i els canvis d'equip de govern, cap partit ha modificat la prohibició de les corrides. Però ens alegra saber que vam ser el primer municipi antitaurí i que altres poblacions s'han sumat a la iniciativa.
Font: Diari de GironaQuan encara hi havia corrides a les comarques gironines
Sis anys enrere Olot va celebrar la darrera cursa de toros de tota la demarcació. Ara les places de braus són la seu de nous projectes
La prohibició de les corrides a Tossa de Mar l'any 1989 es va estendre ràpidament a altres municipis de les comarques gironines. El primer a seguir amb l'exemple de Tossa va ser Figueres, que, el 20 d'agost de 1989, ja va celebrar l'última cursa de braus a la plaça de la ciutat. La decisió que es va prendre a la capital de l'Alt Empordà va rebre opinions de tot tipus. D'una banda, entitats internacionals ja havien reclamat repetidament que no es fessin més corrides a Figueres. De l'altra, la penya taurina del municipi va recollir fins a 2.000 firmes demanant el retorn de les curses de braus a aquesta població. Però Figueres no va fer marxa enrere a la situació i, per tant, la plaça de toros no va tornar a acollir cap més corrida. Tot i això, l'emplaçament ha quedat inoperatiu durant tots aquests anys. Tot just fa unes setmanes que l'Ajuntament de Figueres va engegar la licitació del complex esportiu que es preveu que ocupi la plaça de braus del municipi d'aquí a un temps.
La resta de poblacions de les comarques gironines que van se?guir amb la tendència engegada per Tossa de Mar van ser Palafrugell, la Vajol i Vilamacolum, que l'any 1991 també es van declarar municipis antitaurins. El 1997 s'hi va afegir Calonge i no va ser fins el 2004 que es va tornar a activar la prohibició de fer servir animals. L'Ajuntament de Ripoll, que havia acollit places de toros mòbils, va sumar-se a l'aprovació de l'ordenança, tot seguit d'altres municipis de la demarcació, com Olot i Banyoles. En el cas d'Olot, la prohibició va comportar nombroses manifestacions en defensa de la continuïtat de les corrides però, finalment, l'1 de maig de 2005 se celebrava l'última cursa a la plaça del municipi. D'aquesta manera, Olot va acollir la darrera corrida que es va celebrar a les comarques gironines. La capital de la Garrotxa estudia ara la possibilitat d'utilitzar la plaça de toros com a espai d'acollida d'esdeveniments culturals i lúdics.
La situació a la resta de places de toros de les comarques gironines segueix la mateixa línia, amb la projecció de noves infraestructures. A Girona l'última corrida va tenir lloc el 15 d'agost de 2004 i actualment s'ubica en aquest espai el futur edifici de l'Audiència que encara està en obres. En canvi, Lloret de Mar, que també va celebrar la darrera cursa de braus l'any 2004, ha construït un aparcament al lloc que havia ocupat anteriorment la plaça de toros. L'altre municipi de la Costa Brava, que també va acabar enderrocant el seu emplaçament destinat a les curses de braus, va ser Sant Feliu de Guíxols.
La fi de l'etapa daurada
La situació de les places de toros de les comarques gironines contrasta, radicalment, amb el panorama que es vivia fa uns anys a la demarcació perquè, a finals del segle XIX, municipis com Olot, Figueres o Girona van esdevenir pioners a l'Estat espanyol. Aquestes poblacions van ser de les primeres a tenir una plaça de braus permanent. Concretament, Olot va ser el primer municipi de la província de Girona que va disposar d'un emplaçament fix destinat a les corrides, a partir de l'any 1859. En canvi, un segle més tard, durant l'última dècada del segle XX, Tossa de Mar es convertia en el primer municipi antitaurí de tot l'Estat espanyol. Una situació que va acabar amb les aprovacions de les ordenances dels ajuntaments en defensa dels animals. Riudarenes, Vilabertran i Fornells de la Selva van ser dels darrers municipis a tirar endavant la prohibició. L'últim de les comarques gironines va ser Palamós, quan l'any 2008 es va declarar en contra de l'activitat taurina. Tot i això, el punt i final dels toros a Catalunya va arribar definitivament el juliol de 2010, amb l'aprovació del Parlament. Un llarg recorregut que va començar a Tossa de Mar l'any 1989 i que va acabar fa just una setmana a la plaça La Monumental de Barcelona de la mà dels toreros José Tomás i Serafín Marín.
Font: Diari de Girona
Esdeveniments pioners que van arrelar més enllà de les fronteres de Tossa
La prohibició de les corrides a Tossa de Mar a partir del 1989 i la celebració de les jornades en defensa dels animals l'any 1990, van ser dos esdeveniments que van marcar tendència. Alguns municipis propers com Palafrugell, la Vajol i Vilamacolum van aprovar el 1991 deixar de fer servir animals en espectacles. En la mateixa línia les illes Canàries van prohibir les corrides de toros el mateix any. En canvi, França va començar a augmentar l'oferta d'espectacles de toros.
Tossa de Mar: l´escenari d´una pel·lícula amb toros
L'any 1951 es va estrenar la pel·lícula Pandora y el holandés errante. El film, que es va enregistrar a Tossa de Mar el 1950, estava protagonizat per la reconeguda actriu Ava Gardner. Per això el municipi té una estàtua de Gardner en reconeixement a la seva trajectòria i després d'haver estat a Tossa pel rodatge. L'argument de la pel·lícula presenta la vida de Pandora Reynolds (interpretada per Gardner), una dona molt bella que tenia tres homes enamorats d'ella: un pilot, un arqueòleg i un torero. Mario Cabré era qui representava el torero.
La pel·lícula, al llarg del temps, ha acumulat unes quantes curiositats. Una de les més evidents fa referència a Tossa de Mar, on es va rodar el film fa més de 60 anys. El municipi és l'escenari de la majoria de l'argument de Pandora y el holandés errante quan, precisament, la pel·lícula disposa d'un torero com a personatge. Es produeix així una paradoxa, tenint en compte que Tossa de Mar va ser el primer municipi antitaurí de l'Estat espanyol i, per contra, va acollir la gravació d'una pel·lícula amb un torero.
Fins i tot es va haver de fer una part de l'enregistrament del film a Girona, ja que Tossa mai ha tingut una plaça de toros. Per això es va haver de desplaçar el rodatge fins a la capital de província, per poder gravar una corrida de braus. Finalment, l'última curiositat que va sorgir després de l'enregistrament de la pel·lícula va ser el possible romanç, nascut a Tossa, entre Ava Gardner i Mario Cabré.
Font: Diari de Girona
Telm Zaragoza, alcalde de Tossa i defensor d´animals
Telm Zaragoza era alcalde de Tossa de Mar quan el municipi va aprovar la prohibició de les corrides de toros l'any 1989. Zaragoza sempre va ser partidari de defensar els drets dels animals i, per això, la població de la Selva es va acabar convertint en un indret pioner, durant la dècada de 1990, sobre les iniciatives protectores de les bèsties. Precisament, l'ordenança que va aprovar Tossa de Mar el 1989 es va estendre arreu de Catalunya i fins i tot va arribar a les illes Canàries a mesura que passaven els anys.
Així, Tossa va convertir-se en el primer municipi antitaurí de l'Estat espanyol, en l'espai d'acollida d'unes jornades inèdites per debatre la utilització dels animals i va tenir un dels primers centres de recollida per a bèsties abandonades. Tot plegat va significar un ressò estatal i internacional per Telm Zaragoza. També l'Ajuntament de Tossa de Mar va obtenir diverses mostres de suport per les decisions preses.
Telm Zaragoza va ser alcalde de Tossa de Mar, sota les sigles de Convergència i Unió, durant dues etapes. De 1987 a 1991 i de 1993 a 1999. Les decisions polítiques de Zaragoza que es destaquen al municipi són, a part de la prohibició de les corrides, la implantació dels contenidors marins, la millora de les carreteres o la creació de la llar d'infants de Tossa. Telm Zaragoza va morir el març de 2004 a l'edat de 80 anys. Una de les frases que es recorden de l'alcalde és que sempre afirmava que "tot ho he fet per Tossa".
Tossa, bressol d´antitaurins
L'Ajuntament va aprovar l'any 1990 per unanimitat la prohibició de les corrides i de la publicitat taurina
L'ORIGEN DE LA PROHIBICIÓ Fa just una setmana que Serafín Marín tallava les últimes orelles d'un toro a Catalunya. La Monumental de Barcelona acollia la darrera corrida després que el Parlament de Catalunya aprovés la prohibició definitiva d'aquest espectacle. Però l'origen del moviment en defensa dels toros va néixer fa més de 20 anys a Tossa de Mar, que es va convertir en el primer municipi antitaurí de l'Estat.
Sorprenent però cert. Tossa de Mar va ser el primer municipi de l'Estat espanyol que va prohibir les corrides de toros. El ple de l'Ajuntament va aprovar a finals de l'any 1989 per unanimitat, amb els vots de CiU i el PSC, la declaració de població antitaurina. Això suposava la prohibició definitiva de les corrides de toros a Tossa de Mar, a part de no permetre la publicitat que promocionés aquest espectacle. L'ordenança sempre s'ha mantingut vigent al llarg d'aquests anys i, malgrat els canvis d'equip de govern al municipi, mai s'ha fet marxa enrere davant d'aquesta declaració en defensa dels toros. Així, Tossa de Mar s'ha convertit en la població pionera de la finalització de les corrides a l'Estat espanyol. Molts anys abans que els ajuntaments prohibissin utilitzar animals en espectacles i que el Parlament tirés endavant la ILP per acabar amb les curses de toros arreu de Catalunya.
Quan el ple de Tossa de Mar va aprovar la declaració de municipi antitaurí l'any 1989, l'alcalde d'aquell moment, Telm Zaragoza, va defensar la decisió afirmant que "les places de toros estan en decadència, els joves no creuen en aquestes animalades i els estrangers hi estan cada vegada més en contra". Zaragoza va assegurar fa més de vint anys que "els braus estan antiquats perquè ja ens trobem a Europa i aquestes formes d'actuació pública només serveixen per fer-nos retrocedir al temps dels romans". En aquest sentit, Tossa de Mar va rebre l'any 1989 més de 3.000 adhesions internacionals que donaven suport a la declaració del municipi per prohibir les corrides de toros. Per això l'alcalde va assenyalar en el seu moment que "és lamentable que Espanya no tingui una altra cosa per ensenyar a Moscou, sobre la cultura espanyola, que una cursa de toros".
Defensors dels animals
Font: Diari de Girona
La prohibició de les corrides el 1989 no va ser l'únic pas endavant que va fer Tossa de Mar en la defensa dels animals. Deu anys abans, el 1979, Tossa també va ser el primer municipi de l'Estat espanyol que va aprovar una ordenança reguladora dels drets dels animals i, al cap de cinc anys, va construir un refugi per a animals abandonats. En aquesta línia, la població va organitzar el maig de 1990, uns mesos després de prohibir les corrides de toros, unes jornades pioneres per debatre sobre la defensa dels animals i que van servir per demanar al Parlament europeu que desbloquegés la Llei antitaurina. Per tirar endavant totes aquestes iniciatives, l'Ajuntament va comptar amb el suport de la Societat Protectora d'Animals i Plantes de Tossa de Mar.
Però la defensa aferrissada dels animals, per part del municipi de la Selva, no sempre va ser plàcida. A part del desacord d'alguns habitants de Tossa i de les poblacions veïnes davant la prohibició dels toros, el fet més polèmic sobre aquesta declaració es va produir el 10 de juliol de 1990, quan una persona estava repartint publicitat i entrades per a la plaça de braus de Girona. El treballador incomplia l'ordenança que havia aprovat el municipi uns mesos enrere ja que circulava amb una furgoneta que tenia publicitat de les corrides. Al cap de sis dies es va repetir la mateixa situació i la Policia Local va advertir de sancionar l'individu amb una multa de 50.000 pessetes. Davant d'aquesta amenaça, el treballador va prendre la decisió de denunciar l'Ajuntament de Tossa de Mar. El judici va acabar amb una condemna per a l'alcalde d'aleshores, Telm Zaragoza, la regidora de Governació, Gisela Saladich, i dos policies locals. L'Audiència Provincial de Girona va imposar 15.000 pessetes de multa als quatre acusats.
Però la defensa aferrissada dels animals, per part del municipi de la Selva, no sempre va ser plàcida. A part del desacord d'alguns habitants de Tossa i de les poblacions veïnes davant la prohibició dels toros, el fet més polèmic sobre aquesta declaració es va produir el 10 de juliol de 1990, quan una persona estava repartint publicitat i entrades per a la plaça de braus de Girona. El treballador incomplia l'ordenança que havia aprovat el municipi uns mesos enrere ja que circulava amb una furgoneta que tenia publicitat de les corrides. Al cap de sis dies es va repetir la mateixa situació i la Policia Local va advertir de sancionar l'individu amb una multa de 50.000 pessetes. Davant d'aquesta amenaça, el treballador va prendre la decisió de denunciar l'Ajuntament de Tossa de Mar. El judici va acabar amb una condemna per a l'alcalde d'aleshores, Telm Zaragoza, la regidora de Governació, Gisela Saladich, i dos policies locals. L'Audiència Provincial de Girona va imposar 15.000 pessetes de multa als quatre acusats.
Font: Diari de Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada