El projecte per fer a Tossa un port esportiu amb quatre-cents
amarradors ha aixecat tantes expectatives com temors. El complex, que
s'emplaçaria al costat de la cala des Codolar i es completaria amb un
hotel de cinc estrelles, diversos xalets de luxe i un hospital marí, ha
dividit la població i fins i tot l'equip de govern. El PSC s'ha afanyat a
recordar que aquest tema no estava inclòs en el pacte subscrit amb TU i
s'ha desmarcat d'un model de creixement turístic i urbanístic que
sempre s'havia criticat. Aquest és, d'entrada, el primer escull per al
macroprojecte, la falta d'unitat, però no és l'únic.
D'entrada,
caldria esperar obligatòriament fins l'any 2015 abans de posar la
primera pedra, perquè la moratòria actual impedeix fins aleshores
construir cap més port esportiu a Catalunya. Es tracta d'una normativa
que precisament es va aplicar per posar fre al creixement exagerat de
ports d'aquestes característiques pel seu fort impacte paisatgístic i
ambiental. Apel·lar ara a la necessitat de captar noves inversions per
justificar una obra d'aquesta magnitud no sembla, doncs, un argument
suficient. La Tossa actual, d'altra banda, amb un nucli antic recuperat i
rehabilitat, una muralla oberta al públic i platges i cales d'alta
qualitat té prou atractiu per poder prescindir de projectes tan
agressius com aquest. Però és que, a més, tampoc pot decidir en solitari
tirar o no endavant un equipament que pot afectar un patrimoni natural
comú. El model de creixement dels municipis turístics ha oscil·lat
sempre entre el respecte a l'entorn i l'impuls de noves
infraestructures, un equilibri que no sempre s'ha respectat i que ara es
torna a posar a prova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada