Brutícia als boscos de Tossa

Perquè la gent no respecta el bosc i l'entorn?

Fa quatre dies, caminant pel bosc, em vaig fer aquesta pregunta. Sobretot, perquè separats per una distància que no arriba als 300 metres, ja hi havia 2 abocaments (per la zona del camp de tir). El primer, un abocament de restes vegetals, que feia dies que hi era, i que per sort ahir ja havia desaparegut, i un altre de runes d'obra, que ja porta anys i es va fent més gran.

*Restes vegetals prop del camp de tir

*Runa prop del camp de tir

*Foto del mateix abocament, publicada al bloc "Tossa paradís de babaus" fa més d'un any.
http://paradisdebabaus.blogspot.com/2007/09/recordant-lantic-blog-irnic-i-divertit.html

Tant costa portar-ho a la deixalleria o a un abocador controlat??

Molta gent, no té cap tipus de respecte. Hi ha talls del camí de Ronda, plens de deixalles (amb una paperera buida al costat). El camí que passa pel Pi de Can Martí està ple d'excrements de gos. La gent llença i abandona objectes voluminosos a bosc. I moltes vegades des de l'administració ho saben i no hi fan res. Quants anys porta un cotxe estimbat a Es Cards?? o l'abocament que mencionava abans!

*"Fauna Tossenca" anant cap el Suro d'es Pop

*Un "exemplar" més vell de la mateixa espècie, a Es Cards.

Si vos plau, tingueu respecte per l'entorn, que no costa res.

L´Incasol licita les obres de 60 pisos protegits de Tossa

L'Institut Català del Sòl (Incasol) ha iniciat el procés de licitació de la promoció dels 60 habitatges de protecció oficial, 24 de lloguer i 36 de venda, que es faran a Can Vergonyós, a Tossa de Mar. El projecte es va començar a treballar l'any 2006 i ara l'Incasol ha accelerat el procés de licitació per tal descompensar l'increment de temps emprat en la fase de tancament del projecte, atesa la seva complexitat d'aquest. La promoció preveu tres edificis de planta baixa més tres plantes pis i es construirà entre el carrer de Montllor i la carretera de Llagostera (GI-689). Les obres, que compten amb un pressupost de 6,8 milions d'euros i podrien començar el febrer del 2009, un any de retard, i duraran dos anys. Els pisos tindran entre dos i tres habitacions i una superfície d'entre els 62 i 76 metres quadrats. A la planta soterrània es preveu construir un aparcament amb 60 places i en el mateix solar s'hi urbanitzarà una plaça. Els nous habitatges seran sostenibles, ecoeficients i aprofitaran l'energia alternativa que prové del subsòl per a la generació d'aigua calenta sanitària i la climatització dels habitatges, tècnica que es coneix com a geotèrmia. Aquests edificis protegits s'inscriuen en el marc del Pacte nacional per a l'habitatge, promogut pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i té com a objectiu atendre les necessitats d'habitatge de la població; facilitant l'accés a un preu de compra o lloguer assequible comparat amb els preus del mercat.


http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008092400_3_288738__Comarques-LIncasol-licita-obres-pisos-protegits-Tossa

Aquesta part de la notícia m'ha semblat interessant. Si algu en sap més detalls, que m'ho faci saber, su vos plau.

Posidonia oceanica

És una planta aquàtica del gènere Posidonia. No es tracta d'un alga sinó d'una planta superior amb arrel, tija, fulles, flors i fruits, que podem trobar a les platges com a evidència de la seva presència al fons marí.

*Posidonia oceanica

Les praderies o alguers de Posidonia oceanica, presenten una gran fragilitat degut a la baixa taxa de creixement i a l’alta importància biològica. Aquestes són refugi d’espècies i la seva producció primària és molt alta. Funcionen com a lloc de posta i reclutament. Pel que fa a la fixació de sedimenti a la circulació de nutrients, te una gran importància, ja que aquesta circulació és molt lenta als rizomes i molt ràpida en els epífits. En poca fondària, la seva localització té un efecte regulador de l’hidrodinamisme dels fons sorrencs i radies ofertes on viu. En algunes zones, les bermes de posidonia que queden a les platges, eviten l’erosió d’aquestes.

*Posidonia oceanica prop de l'illa, a 12m de fondària i alguns invertebrats

De les causes de la seva regressió destaquen:

• Augment de la terbolesa de l’aigua i augment de la concentració de nutrients
• Efectes mecànics deguts a ancoratges i pas d’arts de pesca d’arrossegament.
• Canvis en els fluxos de sedimentació.
• Recobriment per infraestructures litorals (ponts, espigons...)

A més és un bon indicador de la qualitat ambiental dels fons marins. Per tant, la pèrdua d’aquesta espècie, afecta a sistemes ecològics sencers. La Posidonia oceanica és està protegida per llei a l’estat espanyol i a Catalunya. Al litoral Tossenc és molt comuna, i és probablement l’espècie amb una major biomassa global.

*Posidonia oceanica a Sa Roja, a 18 m de fondària

Segons l’estudi “Avaluació de l’estat de les comunitats Bentòniques de La Roja (Tossa de mar) en vistes a la seva declaració com a reserva marina”, l’herbei de La Roja pot ésser un dels més amplis del litoral català, un dels més ben conservats i molt probablement, el més extens en fondària.

*Praderia a Sa Roja, a 19 m de fondària

L'espai natural de Massís de Cadiretes

El Massís de Cadiretes (o de Sant Grau o d'Ardenya) és un espai natural format per petites elevacions de relleu granític que entra en continuïtat amb la Marina de la Selva tot separant la plana selvatana del mar. Assoleix la seva alçada màxima al Puig de Cadiretes (519 m). Els vessants marítims d'aquest massís baixen de forma sobtada fins el mar amb una costa rocosa alta i escarpada , molt abrupta i sotmesa a la dinàmica de les aigües marines. El conjunt d'aquest massís constitueix una àrea natural de valors estètics i paisatgístics excepcionals. Donades les seves característiques de massís litoral, aquest espai augmenta el seu interès per mantenir en un bon estat de conservació una àrea prou extensa de costa.

*Tossa envoltada pel Massís

Cal destacar la singularitat geològica que representen algunes formacions característiques del massís. Per exemple, afloraments granítics d'excepció i blocs granítics modelats pels agents erosius que han donat com a resultat de llur acció formes molt curioses.

*Pedra-sobre-altra

El paisatge d'aquesta serralada plenament mediterrani septentrional, se situa de ple dins del domini de la sureda (Quercetum ilicis galloprocinciale suberetosum), i el territori és ocupat en gran part per les brolles silicícoles (Cisto-Lavanduletea). El massís presenta un notable interès biogeogràfic i conté diverses particularitats tant florístiques com fitosociològiques (de les seves comunitats vegetals). Cal destacar la presència al massís d'àrees notables per llur riquesa en espècies boreals, envoltades per una vegetació plenament mediterrània. Algunes espècies extramediterrànies com Drosera rofundifolia, Potamogeton polygonifolius, Hyperucum elodes i Spahgnum subnitens troben en aquesta zona les localitats més properes a la Mediterrània.

*Alzina surera

La influència centreuropea i atlàntica també es reflecteix en els fondals i obacs humits, on hi ha boscos de ribera com les vernedes (Lamio-Alnetum), avellanoses, castanyedes i bosquines de llorers (Osmundo-Lauretum), entre d'altres formacions particulars d'aquest massís. La presència d'aquests elements extramediterranis en aquest massís plenament mediterrani li donen un remarcable interès com a centre relictual d'espècies d'afinitats atlàntiques que, temps enrera, devien ésser àmpliament representades en aquestes contrades. Els petits pradells de teròfits (o plantes anuals ) que apareixen a les clarianes de les brolles o petites cavitats humides temporalment (Helianthemion gutati, Isoetion, Nanocyperion flavescentis) són rics en petites espècies interessants i força rares al país (Ophioglossum lusitanicum, Isoetes durieui, Cicendia filiformis, Cyperus flavescens,...). Destaca també la presència en aquest massís d'algunes espècies mediterrànies endèmiques d'àrea més o menys reduïda, que no es retroben enlloc més de Catalunya (Genista linifolia, Iberis dunali,...).

La fauna terrestre és típicament mediterrània amb algunes comunitats de predadors ben estructurades, on es poden trobar ocells rapinyaires diürns com l'astor, l'esparver, l'aligot, l'àliga marcenca i el xoriguer, i entre els carnívors, el gat mesquer, la fagina, el toixó, la mostela i la guineu. S'ha de dir que l'oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) i el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) espècies força rares, crien en aquest espai.

*Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)

La línia litoral d'aquest massís presenta també un notable interès amb biocenosis marines característiques dels trams de costa rocosa alta, fortament batuda i d'aigües fondes i netes. Els sistemes marins són representatius de la zona de la Costa Brava sud, amb una influència molt atenuada del Golf de Lleó, unes aigües encara fredes però amb molta menys matèria orgànica en suspensió i una major transparència d l'aigua, la qual cosa facilita la dominància algal fins els 60 m de fondària. Són de gran interès els fons de grapissar i els blocs coral•lígens de fondària.

*Fons de grapissar

Atenció: Aquesta descripció del Massís és molt general. Hi ha moltíssims detalls, així com espècies, les quals hi tenen cabuda en aquest indret i no anomenem. La meva intenció és anar anomenant-les amb el temps.

més informació i fotografies: http://www.ardenya.org/

Tossa i el PEIN

El PEIN, és el Pla d'Espais d'Interès Natural. Aquest té per objecte la delimitació i l’establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació els quals cal assegurar, d’acord amb els valors científics, ecològics paisatgístics culturals, didàctics i recreatius que posseeixen (decret d’aprovació del PEIN (328/1992, de 14 de desembre). Aquest vol delimitar els espais de més interès de Catalunya i establir la protecció bàsica.

Que un espai sigui PEIN implica:

1. Categoria de sòl no urbanitzable: Si un ajuntament vol edificar no pot ja que un PEIN és un pla Sectorial (gerarquicament superior a un Pla urbanistic).
2. Avaluació d'impacte ambiental: HI ha activitats com Piscifactories, telefèrics etc. que si es duen a terme fora de un PEIN no necesiten una AIA, i a dins el PEIN si.
3. Prohibició de circulació motoritzada fora de vies (superada per la Llei del 95 d'accés al Medi Natural)
4. La fiança de restauració d'activitats extractives és el doble (50% del cost de restauració)
5. Impost de transmissions Patrimonials (No han de pagar un 95% de l'impost)
6. Segons el PEIN hi ha determinades sp. protegides
   

Es pot afegir que tot i les proteccions l'estat prediu que les activitats d'interès public és poden realitzar a qualsevol espai (ex: línies elèctriques, MAT...) Legalment els espais EIN tindran prioritat a l'arribada d'ajuts comunitaris.

Actualment 2.596,81 ha (Aprox) del terme municipal de tossa de mar es troben dins de l’àmbit del PEIN del Massís de cadiretes.



El principal motiu de la inclusió d’aquest espai en el PEIN és que aquest espai presenta l'interès de mantenir una àrea prou extensa de la costa catalana de grans valors paisatgístics i naturals, en un bon estat de conservació. Destaca la singularitat geològica i paisatgística d'algunes formacions característiques del massís (blocs granítics...).
La notable presència d'elements extramediterranis (euro-siberians i atlàntics) en aquest massís plenament mediterrani li donen un remarcable interès com a centre relictual d'espècies d'afinitats atlàntiques. Cal remarcar també la presència de diverses espècies de la flora endèmiques i rares a Catalunya.
La línia litoral presenta un notable interès amb biocenosis marines característiques dels trams de costa rocosa alta fortament batuda i d'aigües fondes i netes; destaca el fons de grapissar i els blocs coral·lígens de fondària ben diferenciats d'altres espais marins.

Properament més sobre l'EIN del Massís de Cadiretes.

Tauró, Tossa 1992

El 17 de Novembre de 1992, quedava encallat a la Mar Menuda, un gran tauró blanc (Carcharodon carcharias) de casi 5 metres de longitud (pot arribar als 8 metres) i 1000 kg de pes.

Segons la notícia publicada 2 dies després, Mundet va dir que possiblement havia mort d'un problema hepàtic, i que era una espècie que no atacava als humans. També posava a la notícia que no se sabia d'on podia haver sortit aquell exemplar, i que no era normal que s'hi acostés per allà.

Altres fonts, diuen que hi havia un intent per part de les autoritats locals de cobrir l'incident per por d'alterar el comerç turístic.

Fos el que fos, el cert és que hi ha la idea generalitzada de que els taurons són animals que vaguen pels mars incansablement, a la recerca d'alguna presa, capaços de devorar qualsevol cosa, a poder ser, éssers humans.

Aquesta imatge estereotipada, és totalment falsa, i es basa en supersticions de vells mariners, i actualment, en pel·licules com la famosa "TIBURÓN".

El tauró blanc (Carcharodon carcharias), és considerat l'espècie més perillosa per l'home. La seva presència a la Mediterrània i als Països catalans, és àmpliament provada. Hi ha hagut alguns atacs ocasionals en els últims 30 anys, encara que la possibilitat de trobar-nos amb un d'aquests individus és totalment remota.
Normalment s'alimenten de peixos, altres taurons, ocells i mamífers marins, Tortugues. També carronya i escombraries. Desprès de cada àpat pot estar mesos sense menjar.

Benvinguts

Hola!

Benvinguts a Tossanatura. Un blog, que com ja diu la presentació, tracta del medi ambient, fauna, flora, geologia i natura de Tossa. Espero que el gaudim entre tots, i que no us talleu a l'hora de suggerir els temes, a l'hora de fer denúncies i a l'hora de fer aportacions. S'acceptaran sempre crítiques del blog i dels missatges, sempre que siguin constructives.

Que aquest blog ens serveixi per conèixer, i difondre tot el que poguem del patrimoni natural que tenim a la vil·la i sobre totes les qüestions mediambientals que l'incumbeixen.

Gracies i Salut!