La tasca principal d'aquesta iniciativa és la redacció del protocol d'actuació que definirà un model de seguiment i control del fons marí
BEGUR | ANNA TARRÉS
El grup d'experts del Centre d'Estudis del Mar de Begur, Fundació Mar, està duent a terme un projecte de seguiment i de control de la biodiversitat marina i la seva evolució, el projecte SILMAR. Per tal de realitzar la prova pilot d'aquesta iniciativa s'han escollit sis punts del litoral gironí que s'estudiaran i s'analitzaran a través de diverses immersions realitzades amb grups de voluntaris de les localitats seleccionades: l'Escala, Begur, l'Estartit, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols i Tossa.
Va ser a finals del 2006 quan la Fundació Mar amb la col·laboració del Ministeri de Medi Ambient (MMA) van elaborar aquest projecte titulat "Vigilància del patrimoni litoral submarí en el Mediterrani espanyol; Accions de control i estudi de l'evolució de la biodiversitat marina en xarxa" amb l'objectiu d'obtenir el coneixement necessari i suficient per actuar en el marc de la custòdia marina i realitzar les corresponents tasques informatives i de conscienciació respecte a l'estat i les accions de preservació adients en cada punt del litorial peninsular.
A banda de Girona com a punt pilot, també s'han escollit l'illa de Formentera a les Balears i una zona litoral de la costa murciana, tot i que des de la fundació s'ha explicat que s'iniciaran els treballs a la costa empordanesa i selvatana per qüestions de proximitat en el territori. Un cop s'hagi complert amb la prova pilot es pretén actuar al llarg de la costa catalana i seguir amb el litoral peninsular. A dia d'avui, alguns centres de Barcelona i de les Balears ja han mostrat el seu interès a adherir-se a aquesta iniciativa.
En aquests moments, s'està duent a terme el protocol d'actuació, eina primera i necessària per seguir l'evolució del projecte, ja que marcarà i definirà els paràmetres a tenir en compte en l'estudi del fons marí. Per dur a terme aquesta tasca s'ha hagut de descriure els llocs escollits així com les espècies animals i vegetals indentificadores de cada regió. Les zones que s'analitzaran de cada localitat seran de 200 metres quadrats; cosa que es coneix com a transecte.
Difusió de contiguts
Una de les intencions primeres dels promotors de SILMAR és la gestió i l'aprofitament de la informació extreta arran dels treballs del voluntariat. Per aquest motiu, al mateix temps que s'està desenvolupant tota la gestió més tècnica, també s'estan duent a terme les converses pertinents amb els científics del sector perquè aquests puguin utilitzar-les i difondre-les entre investigadors marins, així com a la societat en general.
Els resultats d'aquestes proves es publicaran a través d'Internet, on es podran connectar tots els voluntaris per registrar les seves observacions. A banda, es realizaran butlletins informatius electrònics, així com l'edició d'un DVD on es resumiran les dades recollides durant els controls. A banda de realitzar reunió amb diversos experts, també s'ha marcat com a objectiu la publicació del protocol d'actuació d'aquest projecte a una revista científica nacional.
Des de la Fundació Mar s'ha explicat que per obtenir un registre ideal i òptim de les tasques de seguiment, les anotacions s'haurien de fer com a mínim una vegada abans i una altra després de l'estiu. D'aquesta manera es tindrà una valoració fiable de l'impacte mediamiental al fons marí després de transcórrer la temporada de major afluència a la costa.
Segons les previsions, l'execució pràctica dels preparatius teòrics que s'estan gestant s'iniciaran al mes de maig. Serà durant aquest mes quant s'iniciaran les primeres immercions, actuacions posteriors al període de formació al que se sotmetran els sis grups de voluntaris. El període de transmissió del programa de treballs i dels continguts específics començaran a finals d'aquest mes o a principis d'abril.
Les gestions de coordinació i execució del projecte, sumades als costos de difusió quantifiquen un pressupost per SILMAR de 92.582 euros, el qual compta amb una subvenció de la Fundación Biodiversidad.
Font: Diari de Girona
Notícia
dimarts, 10 de març del 2009
Disculpes
Hola!
Voldria demanar disculpes per tenir parat el bloc durant aquests ultims mesos. Espero a partir d'ara tenir-lo més o menys al dia.
Salut i gràcies
Voldria demanar disculpes per tenir parat el bloc durant aquests ultims mesos. Espero a partir d'ara tenir-lo més o menys al dia.
Salut i gràcies
dilluns, 29 de desembre del 2008
Bon Nadal
Hola!
Aprofito per felicitar-vos les festes a tots/totes. Bon nadal i feliç any nou. També aprofito aquestes dates per penjar aquestes fotos curioses que vaig fer a finals de l'any 2007.
Aprofito per felicitar-vos les festes a tots/totes. Bon nadal i feliç any nou. També aprofito aquestes dates per penjar aquestes fotos curioses que vaig fer a finals de l'any 2007.
*En lloc del Nen Jesús, una sargantana ibèrica
Podem veure dins del pessebre del Puig de ses Cadiretes un llangardaix, que a mi em sembla una sargantana ibèrica (Podarcis hispanica)
Aquesta petita sargantana mediterrània insectívora, normalment te una longitud corporal inferior als 70 mm.
És una sargantana termófila i xerófila, principalment associada a les pedres, les roques i les parets verticals dels rocams. No obstant, també pot ocupar construccions humanes com cases o murs. De forma secundària pot habitar àrees de vegetació poc desenvolupada o talussos.
Es distribueix de forma més o menys uniforme pel País Valencià, Catalunya, el sud d’Andorra i la Catalunya Nord amb l’excepció dels estatges alpins i subalpins de la carena pirinenca i la Vall d’Aran. Manca a les illes Balears. Pot assolir els 2200m d’altitud. És tracta d’un saure originat a la Península Ibèrica.
diumenge, 28 de desembre del 2008
Tossa, inundada
El desastre de Tossa
«Feia més de 50 anys que no es veia una cosa així», explicava ahir el propietari de l'Hostal del Mar, Manel Fàbregas, a la porta del seu establiment, totalment arrasat per l'entrada de l'aigua a pressió, que li va rebentar portes i finestres. Segons tots els testimonis, el pitjor va començar divendres a mitja tarda, quan la riera va quedar col·lapsada i les onades del mar van entrar passeig endins. «L'aigua ens ha arraconat tot el mobiliari al fons del local, amb més d'un metre d'altura a dins», va assegurar Fàbregas, que afortunadament tenia l'establiment tancat per vacances. Aquest cas es va repetir en la majoria d'establiments de primera línia, com per exemple al restaurant Es Congre, el propietari del qual, Joan Canal (sobre aquestes línies, parlant pel mòbil amb aigua a mitja cama davant de l'establiment), a primer cop d'ull ahir calculava les pèrdues en 25.000 euros pel cap baix. «L'aigua entrava amb tanta força que s'ha endut les portes metàl·liques cap endins i ha arrossegat neveres, cuines i tot el que ha trobat, i com que és salada ho ha fet tot malbé», explicava Canal. Les excavadores van entrar ahir al matí a la platja per treure-hi runa, sorra i aigua, tot i que la ressaca va arribar a dipositar brossa i brutícia carrers endins, com es veu a la imatge grossa de dalt. A sota i al costat, diverses instantànies de locals inundats i portes rebentades per l'envestida de les onades.
«Feia més de 50 anys que no es veia una cosa així», explicava ahir el propietari de l'Hostal del Mar, Manel Fàbregas, a la porta del seu establiment, totalment arrasat per l'entrada de l'aigua a pressió, que li va rebentar portes i finestres. Segons tots els testimonis, el pitjor va començar divendres a mitja tarda, quan la riera va quedar col·lapsada i les onades del mar van entrar passeig endins. «L'aigua ens ha arraconat tot el mobiliari al fons del local, amb més d'un metre d'altura a dins», va assegurar Fàbregas, que afortunadament tenia l'establiment tancat per vacances. Aquest cas es va repetir en la majoria d'establiments de primera línia, com per exemple al restaurant Es Congre, el propietari del qual, Joan Canal (sobre aquestes línies, parlant pel mòbil amb aigua a mitja cama davant de l'establiment), a primer cop d'ull ahir calculava les pèrdues en 25.000 euros pel cap baix. «L'aigua entrava amb tanta força que s'ha endut les portes metàl·liques cap endins i ha arrossegat neveres, cuines i tot el que ha trobat, i com que és salada ho ha fet tot malbé», explicava Canal. Les excavadores van entrar ahir al matí a la platja per treure-hi runa, sorra i aigua, tot i que la ressaca va arribar a dipositar brossa i brutícia carrers endins, com es veu a la imatge grossa de dalt. A sota i al costat, diverses instantànies de locals inundats i portes rebentades per l'envestida de les onades.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)