Dipòsit d’aigua regenerada

En el ple d'ahir es va donar a conèixer el conveni que l’actual alcaldessa Imma Colom ha signat amb la propietat d’una finca del sector de Can Martí perquè l’ajuntament hi pugui instal·lar un dipòsit d’aigua regenerada. La superfície afectada és de 762 metres quadrats i l’ajuntament no haurà de pagar cap contraprestació econòmica a la propietat.

Oju al titular! Notícia bona o dolenta??

Diumenge, el diari de Girona, donava aquest titular:

Es Codolar, la platja de Tossa amb aigua de menys qualitat segons un estudi

Això es bo o dolent? a priori sembla una mala notícia. La gent que només llegeix el titular, reacciona de la següent manera:

Continuem llegint el sub-encapçalament:

Cinc estudiants han realitzat una estada de quinze dies per estudiar la qualitat de l'aigua de totes les platges de Tossa de Mar.

Llegint només això es pot arribar a entendre que s'ha fet un estudi de totes les platges de Tossa i la de la Cala d'es Codolar és una puta merda. Alarma creada!!! 

Aquest sub-encapçalament, es una mentida, que un xic més avall, es contradiu en si mateix:

"L'estudi [...] del litoral de Tossa (cala Giverola, es Codolar, ses Illetes i la platja Gran)..."

Ja no son totes les platges. Són 3 platges i una altra zona de la costa tossenca... 

Per acabar afirmant que aquest litoral "presenta una bona qualitat de l'aigua"

Per tant, i en resum, aquesta primera part de la notícia, ens explica que s'han estudiat uns punts del litoral, que la qualitat de l'aigua (i entenc que de ecosistema) és bona i que d'aquests punts, Es Codolar és la que presentava una qualitat per sota de les demés (que no vol dir dolenta).

Llavors calia aquest titular?? Realment és el més adient?? crec que no.

Per acabar la crítica, no se que és "la sortida d'aigües residuals filtrades per la depuradora". Deu voler dir la sortida de l'aigua depurada, perquè a la depuradora de Tossa no filtra les aigües, les depura amb un tractament biològic...

Aquí deixo la notícia complerta...

Es Codolar, la platja de Tossa amb aigua de menys qualitat segons un estudi

Cinc estudiants han realitzat una estada de quinze dies per estudiar la qualitat de l'aigua de totes les platges de Tossa de Mar. 

Un grup de cinc estudiants universitaris ha realitzat una estada d'investigació marina durant quinze dies a les platges de Tossa de Mar i ha determinat que la platja des Codolar és la que més afectació rep de l'impacte humà. A través de l'estudi de les algues, els peixos i els eriçons de mar, el grup d'estudiants ha determinat que el litoral de Tossa (cala Giverola, es Codolar, ses Illetes i la platja Gran) presenta una bona qualitat de l'aigua, especialment les platges de cala Giverola i ses Illetes, mentre que la qualitat disminueix a la zona des Codolar, on apunten que la disminució podria estar causada per la sortida d'aigües residuals filtrades per la depuradora. 

Les estades marines

L'estada s'emmarca en un projecte organitzat per l'associació mediambiental Xatrac, que té l'objectiu d'apropar els universitaris al món professional de la investigació a través del treball de camp. Enguany ha estat la primera edició de les estades, que s'han realitzat entre el 2 i el 15 de setembre, i s'han centrat a investigar la qualitat de l'aigua de les platges de Tossa. Els joves han realitzat un informe sobre les conclusions de la seva investigació, que han presentat a l'Ajuntament de Tossa de Mar. Tanmateix han realitzat una divulgació «a peu de carrer» a la plaça d'Espanya de Tossa de Mar.

Un dels responsables del projecte, Santi Escartin, destaca que aquest «consisteix a passar dues setmanes en un municipi de costa amb la finalitat que els estudiants tinguin un aprenentatge potent sobre el treball de camp, la investigació en biologia marina i sobre els problemes del litoral». Segons Escartin, aquest tipus d'estada no és freqüent a les universitats, que normalment per manca de recursos no inverteixen en aquestes estades: «Malauradament, les universitats fan poc treball pràctic, no només de recerca científica, sinó de tot el conjunt de coses». L'entitat organitzadora ha aconseguit que els estudiants de la Universitat de Girona (UdG) que hi han participat tinguin un reconeixement de crèdits, tot i això, la «manca de temps» els ha impedit ampliar aquest acord amb més universitats. «Enguany només la UdG reconeix crèdits però estem treballant perquè de cara a l'any que ve ho puguem ampliar», ha apuntat Escartin. Els organitzadors destaquen que l'estada s'ha pogut dur a terme gràcies al recolzament de l'Ajuntament, que també se n'ha beneficiat en obtenir un estudi gratuït de la costa. 

La visió dels estudiants

Un dels estudiants que ha participat en les estades, Oriol Moreno, que està finalitzant els seus estudis de Biologia a la UdG, ha valorat positivament l'experiència: «L'estada m'ha aportat molta llibertat a l'hora de prendre decisions. La diferència més gran que he vist amb la universitat és que allà ens diuen com hem de fer les coses i aquí ens han donat llibertat per fer-ho nosaltres».

Moreno també afegeix que l'experiència de presentar els resultats a l'Ajuntament de Tossa ha estat molt «professionalitzadora»: «Hem explicat la recerca als regidors i ha sigut una experiència molt bona, i el feedback ha sigut molt positiu perquè aprofitaran el nostre material». Els estudiants també han compartit els resultats a través de les xarxes socials amb la creació d'un compte d'Instagram: @estadesmarines.uni. 

 

Formes litorals del massís de l'Ardenya

A la façana costanera del Massís de l'Ardenya, hi podem observar formes geològiques de diferents tipus. S'originen bàsicament com a conseqüència de l'acció del mar.

Les característiques de la línia de costa deriven essencialment dels processos que hi actuen i dels materials que hi afloren. A grans trets, es poden diferenciar dos tipus de costes: altes i baixes.

*Costa alta o rocosa i costa baixa o sorrenca

Costa alta

A la costa alta, hi dominen les formes d'erosió per sobre de les d'acumulació. Les onades incideixen directament sobre les roques i les erosionen amb més o menys facilitat.

Aquestes són les formes que hi podem trobar més freqüentment :

*Penya segats: Característics de la costa alta. Són d'alçada important i arriben a superar els 50 metres de caiguda vertical en alguns indrets. Retallats per entrants i sortints (cales i caps), els quals obeeixen a les diferències litològiques i estructurals de la zona.

  *Relleu de la costa, entre la Mar Menuda i Cala Pola, amb penya segats

Al peu s'hi solen acumular fragments de roca de diferents mides. Poden quedar submergits o parcialment emergits. En l'últim cas, constitueixen un cordó de blocs arrodonits que ressegueixen el talús. Els penya-segats que queden deslligats de la dinàmica marina, s'anomenen retrocedits o morts.

El retrocés ràpid dels penya-segats, fa que algunes valls de torrents quedin penjades.

*Cala del Sot d'en Boada, al peu d'un penya segat. Formada per blocs arrodonits. Al cim, hi queda una vall penjada, i quan plou, el torrent forma un salt d'aigua, digne de veure.

*Caps: Es desenvolupen per la presència de roques resistents a l'erosió marina. Sovint els materials que conformen el cap estan polits com a conseqüència de l'embat e ses andanes.

L'erosió de dics i filons de roques poc resistents, determina la formació de freus. A vegades el cap connecta cap a mar obert, salvant els freus, amb una cadena d'illots, la qual testimonia la llargada del sortint en èpoques passades.

 

*Alguns illots del litoral Tossenc

*Cadena d'illots d'Es Palomar

Cales: Quan hi ha zones de debilitat de la roca, es generen les cales. Normalment coincideixen amb fractures i per aixo, normalment tendeixen a disposar-se paral.leles les unes amb les altres, seguint els principals plans de fracturació de la roca. També n'hi ha que s'originen per dics de roca més dèbil. De vegades s'hi originen tombolos.

Localment, s'hi troben platges fòssils que se situen per sota del nivell del mar actual. Es disposen en forma de plataformes paral.leles a la línia de costa, inclinades cap a mar obert.

 *Vistes aèries de Cala Futadera. S'hi poden observar les platges fòssils submergides

*Coves: Es desenvolupen en zones de fracturació intensa o aprofitant un dic bàsic

*Cova d'es Bergantí

*Cova d'en Cateura

*Interior de la Cova d'en Cateura

*Cova de Cala bona

*Zona Entre Pola i Giverola. Hi podem observar les següents formes (d'esquerra a dreta):

                            Cala Pola

                            Cap de Pola

                            Cova d'en Cateura

                            Cala Giverola i es Racó de Llevant de Giverola

                            Punta de Giverola

                            Cap d'es Pentiner 

Costa Baixa

Als entrants de més entitat del litoral, hi trobem les formes de costa baixa. coincidint amb la desembocadura de cursos fluviotorrencials que desenvolupen petites planes al.luvials.

A la zona de Tossa de mar, hi trobem les platges, com la Platja Gran de Tossa.

*Platja Gran de Tossa

A altres zones de la costa de l'Ardenya, també hi podíem trobar zones de maresma i cordons de dunes (ambdues ja totalment o gairebé desaparegudes a la zona de St. Feliu, Castell i Platja d'Aro).

Retirada dels pneumàtics del circuit de karts de Tossa

Retiren els pneumàtics abandonats a l'antic circuit de karts de Tossa de Mar 

Retiren els pneumàtics abandonats a l'antic circuit de karts de Tossa de Mar
L'acumulació de cautxú en aquest espai natural, que es preveu que avui ja estigui net, incrementava sensiblement el risc d'incendi 

Retiren els pneumàtics abandonats a l'antic circuit de karts de Tossa de Mar

L'abocament incontrolat de pneumàtics de Tossa de Mar comença a ser història. Els propietaris dels terrenys de l'antic circuit de kàrting on els Agents Rurals van trobar fins a 2.500 pneumàtics amuntegats ja els estan retirant d'aquest paratge. El cos d'agents que vetlla pel medi ambient van denunciar el propietari de l'antic equipament pels efectes que té sobre l'entorn natural aquest abocament incontrolat.

Retirada amb un camió

Des de l'Ajuntament de Tossa de Mar asseguren que els residus amuntegats en aquesta zona haurien d'haver desaparegut avui mateix, ja que està previst que l'empresa que els retira -contractada per la propietat- hagi acabat la feina. El procés va començar aquest dilluns i, des de llavors, un camió ha estat traient les restes de la zona, que cal recordar que a més de pneumàtics també hi ha algunes peces i antigues embarcacions que gent de la zona havia decidit anar a deixar en aquest espai en desús.

La propietat és compartida entre dos particulars i la Generalitat, precisen fonts municipals. Un dels amos de la finca va morir sense deixar testament i la seva part va passar a mans de l'Administració.

Els Agents Rurals van localitzar l'abocament la setmana passada i van denunciar la propietat. Els pneumàtics s'havien convertit en un espai idoni per a la cria dels mosquits tigre i en un focus d'alt risc d'incendi, ja que els pneumàtics són altament combustibles.

Notícia: Diari de Girona

Netegen l’abocador de Tossa on hi havia 2.500 pneumàtics 

L’han buidat els propietaris a iniciativa del govern municipal, segons l’alcaldessa

L’alcaldessa de Tossa, Imma Colom, va anunciar ahir que ja s’ha eliminat l’abocador incontrolat descobert fa tot just uns dies de milers de pneumàtics vells –se’n van comptar uns 2.500–, al solar d’un antic circuit de kàrting. El govern diu que l’abocador ha estat netejat pels propietaris de la parcel·la en una iniciativa liderada pel mateix consistori. Uns propietaris que, aclareixen, no tenen res a veure amb el negoci que se suposa que va ser l’origen de l’abocament. Els residus que formaven l’abocador, descobert a finals de juliol per agents rurals, pesaven en conjunt al voltant de cinquanta tones. L’alcaldessa va expressar també la seva estranyesa pel fet que l’abocament no s’hagués detectat abans. L’oficina del Síndic de Greuges va demanar fa una setmana la neteja immediata de l’abocador en constatar que suposava un greu risc per a la salut pública. 

Notícia: El Punt